L’evolució de
l’escut de Terrassa al llarg de la història, l’hem de cercar, al principi, en
el testimoniatge sobre pedra que s'esculpí en edificis comunals.
 |
| Escut de la font de la vila de Terrassa / Museu de Terrassa |
La reproducció
en pergamins la trobem en llibres dels consells del segle XV, en els quals només
figura en fons güella i el castell en el seu centre. No és fins al segle XVII
que hi apareixen incorporades les quatre barres. Periòdicament s'hi anaren
incorporant altres atributs com branques de llorer, la corona reial, etc., fins
arribar l’any 1884, en què el Ple de l’Ajuntament adoptà un acord sobre
l’escut, en què es presentava en forma ovalada.
 |
| Armes de Terrassa / Llibre de Consells ( 1414-1421) / AHCT |
Al llarg del
segle XX s'hi havien produït diverses modificacions fins a adoptar la forma de
rectangle posat en vertical, amb una punxa a la part central inferior. L’any
1944 s'hi va afegir la Corbata
d’Alfons X, el Savi.
El historiador Salvador Cardús, l’any
1961, en el seu llibre Nom i escut de
Terrassa, denunciava les múltiples irregularitats que s’havien comès en la
composició de l’escut al llarg dels temps. La darrera renovació, la de l’any
1988, retornava l’escut als seus orígens, atès que l’escut de Terrassa no
complia les normes d’heràldica internacional, s’efectuà un estudi per tal
d’adequar-lo a les recomanacions de la Conferència Internacional
d’Heràldica que havia tingut lloc a Roma l’any 1958. El dia 28 de gener de 1988
el Ple de l’Ajuntament de Terrassa aprovava les definitives modificacions de
l’escut d’armes de la ciutat. L’aprovació definitiva es publicà al DOGC núm.
1029, del 10 d’agost del 1988.
 |
| L'escut durant la República |
Les característiques tècniques de
l’actual escut són les següents: escut caironat partit; al 1er, de gules, un
castell d’argent tancat de sabre, i al 2on, d’or, quatre pals de gules. Per
timbre, una corona mural de ciutat.
El castell de l’escut representa el
castell de Terrassa i és un símbol de reialesa. Des d’antuvi aquest castell
havia estat relacionat amb els comtes de Barcelona i es convertí en residència
comtal i reial durant tota la edat mitjana. Les quatre barres representen les
armes dels reis catalans. La corona mural, en canvi, simbolitza el títol de
Ciutat concedit l’any 1877.
 |
| L'escut actual |
Donant un tomb pels carrers i places de la ciutat
trobem una diversitat de representacions de l’escut de Terrassa, en pedra, mosaics,
relleus o metàl·lics.
L’emblema esculturat en pedra més antic es trobava a
la font monumental construïda el 1441, en el carrer Cremat a tocar a les parets
del castell Palau. Aquest escut representa un castell amb tres torres amb una
finestra a cadascuna, emmerletades amb tres merlets. L’escut petri es conserva
al Museu de Terrassa.
La Universitat de la vila de Terrassa, el 19 de
febrer del 1622, comprà el Castell-Palau, el qual el posseí fins el 1661 que
se’l va vendre a Pere Fizes. Mentrestant la vila tingué el senyoriu el municipi
terrassenc féu col·locar un escut de Terrassa esculpit en pedra, damunt el
Portal major del Castell-Palau, el qual escut ostenta les armes tradicionals de
Terrassa: castell amb torres emmerletades i la llegenda 1622.
En l’antic edifici de l’Ajuntament de Terrassa del
Raval de Montserrat es va inaugurar el 30 de maig de 1836, com a Casa de la Vila i que va fer la funció
municipal fins el 1898. Com a testimoni de ser l’Ajuntament té dos relleus de
dues torres de l’escut de la ciutat representats a la seva façana sobre les
finestres laterals del primers pis
 |
| L'escut en la façana de l'Ajuntament |
Altres escut petris els trobem: a la façana de l’Escola
Industrial; El Banc de Terrassa del carrer de Sant Jaume; a la font de la plaça
del Progrés; en el monument a Alfons Sala; a les restes del monument al caiguts
dipositats al Cementiri Municipal; i en l’escut de 2 m. x 2m. en el paviment del
raval davant de l’Ajuntament de Terrassa.
Amb mosaic: a les façanes del Parc de Desinfecció i de
la farmàcia Albiñana al carrer del “Peix”.
També trobem escuts de ferro forjat: A les tres
façanes del Mercat de la
Independència; A la font del Rasot del carrer Sant Genís; i,
en el serveis soterrats de enllumenats, mines, clavegueram, semàfors.
Fonts consultada:
CARDÚS, Salvador. Nom i escut de
Terrassa. Patronat de la Fundació Soler
i Palet. Terrassa 1961
CARDELLACH, Teresa; SOLER, Joan; VERDAGUER, Joaquim. Els noms de
Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 2007
DOGC núm. 1029, del 10 d’agost del 1988.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada