La Festa Major de l’antic poble de Sant Pere al segle XIX

Des de temps llunyans se celebrava el dia del patró del poble, per Sant Pere, però com que la seva celebració s'esqueia en època de segada, temps no gaire adient per deixar aquesta tasca, s'acordà celebrar-la per Sant Valentí, les relíquies del qual es veneraven a la parròquia. Però com que la diada coincidia algunes vegades per la quaresma, es va traslladar la festa al tercer diumenge de maig.

El poble de Sant Pere 1985 / Fons Ragon-AMAT

El cronista Baltasar Ragón ens fa una ressenya de com es desenvolupaven les festes major en el segle XIX: «... a l'arribar la Festa Major totes les grans festes religioses eren organitzades per la Confraria; però en una Consueta començat l'any 1827, en que el reverend Joan Saboya a l'esmentar totes les solemnitats, es remarca el canvi de la Festa Major del dia de Sant Pere al dia de Sant Valentí i es diu que s'havia proposat tornar a celebrar les festes religioses en la diada de Sant Pere i no va poder-ho aconseguir, perquè els feligresos deixaven d'assistir-hi.

L'era de Sant Pere / Baltasar Ragon-AMAT

Cada any els administradors de la Confraria de Sant Valentí es cuidaven d'organitzar la festa en el dia del seu Sant Patró i es buscaven el predicador; tots els actes revestien una gran solemnitat i a la processó presidida per la imatge del sant, hi anaven la majoria dels homes del poble, tots els de les masies del voltant i l'Ajuntament en ple, i finalment el típic ball de plaça tenia lloc a l'era dels lladoners que hi havia a la Plaça de l'Eglésia.

Quan la festa del Sant patró s'esquèia ésser el dissabte, l'ofici de difunts es celebrava l'endemà passat.

Més endavant el jovent va anar-se constituint en empreses i organitzava els balls, arribant a aixecar un envelat a la mateixa era, que segons els cabals es feis més o menys lluit. Es va creure, però, que no era pas prou prudent celebrar balls dins el temps de Quaresma, i com que la diada alguns anys s'hi ensopegava, el reverend Joaquim Salas va proposar a l'Ajuntament traslladar la festa Major al tercer diumenge de maig i així va acordar-ho la corporació presidida per l'alcalde Josep Vila el dia 31 de desembre de l'any 1865.

No per això es deixaren de celebrar, en el dia del Sant les funcions religioses i la corresponent processó amb assistència de l'Ajuntament i corrent les despeses a càrrec de la Confraria.

El poble de Sant Pere 1880 / AHCT

A l'entrar de Rector el reverend Jaume Bosch una pedragada darrera l'altre, els anys 1884-85-86, va deixar les vinyes sense raim al cep, i com sigui que la festa major, com la majoria de les festes, es celebraven amb més o menys pompa segons la recapta de la collita anterior, que es feia per les cases del poble, aquells tres desgraciats anys la festa va decaure considerablement. L'orquestra costava llavors 50 pessetes i ni així pogueren fer una Festa Major lluida.

L'any 1887 va entrar de Rector Mossen Magí Barrera, qui volia tornar a fer reinéixer aquelles festes, però aleshores va ésser l'Ajuntament el que va retirar la subvenció que donava i el Rector, per tal que els feligresos no l'abandonessin, pagava les despeses de les festes del seu passament i extrèia, amb consentiment de la Junta d'Obra, alguns cabals de la caixa i fins una veina, Na Maria Boada de Lladó, va oferir-se, durant alguns anys, per rentar i planxar de franc el mantell i les tovalles de l'altar major, ajudant, junt amb alguns altres particulars, la bona voluntat de Mossen Magí per tal de passar aquella crisi.

Carrer de Sant Marià, actual plaça del Comú / Dibuix Mateu Avellaneda

L'any 1888 el "mildiu" va destruir tota la collita i Mossen Magí va arribar-se a pensar que el poble perdia la fé. L'Ajuntament va donar-li 130 pessetes, a condició que s'havien de repartir entre la Festa Major i Corpus, amb tot i haver-n'hi promés 155. Algun any va fer-se la processó de les dues festivitats sense orquestra.

L'any 1889, no va nar-hi l'Ajuntament, ni per Corpus varen portar-se ventalls, encara que el poble corresponia, perquè el senyor Rector es feia guanyar la voluntat.

El dia 4 de març de 1894 l'Ajuntament acordà enviar una instància al Bisbe firmada pels regidors i majors contribuents, a fi de que la Festa Major fos traslladada a la segona Pasqua.

Fins a l'any 1896 que encara era Rector Mossen Magí les festes varen celebrar-se amb més o menys espledor, encara que l'Ajuntament va retirar del tot la subvenció i els pagesos no donaven res de llurs collites.

Aquell any per la processó de Corpus va estrenar-se un penó i des de llavors va anar en augment cada any i van resultar les festes més interessants de l'any.

Com que la Festa Major solsament tenia un dia festiu i molts santperencs treballaven a Terrassa, els era dificil celebrar-la amb tota solemnitat, havent d'anar a treballar a l'endemà, encara que alguns demanaven per fer festa, si bé a molts els ho negaven...».

Escut del poble de Sant Pere

Fonts Consultades:

RAGÓN, Baltasar. Les festes majors de Sant Pere. El Dia, 3 juny 1927

RAGON, Baltasar. El poble de Sant Pere. La Festa Major de Sant Pere. Impremta Morral. Terrassa 1930

Historial del hotell i fondes de Terrassa

En el segle XV, Terrassa a mig camí de Barcelona a Montserrat disposava, pels pelegrins i carreters, de dos hostals: el d’en Satorra situat a la plaça cantonada amb el carrer Major i, el d’en Alberigues, a la cantonada de la plaça amb el carrer de Canterer, on anys a venir hi haurà el Mesón de los Arcos, que encara conservava a la façana una finestra gòtica de l'hostal antic. A començaments del segle XX, abans del "Mesón", hi havia una fonda de mala fama anomenada "Cal Torero", i que era molt freqüentat per còmics, passavolants, ballarines i gent de baixa estofa.

Arcada del Mesón de los Arcos / Fons Ragon-AMAT

L'arribada del tren del Nord l’any 1856 i la instal·lació de l'estació a les afores de la vila va comportar que els viatgers anessin  amunt i avall per un camí entre camp d’oliveres. Tan bon punt es va començar a urbanitzar el carrer del Nord, van començar a sovintejar els llocs de restauració per donar servei als viatgers: La Fonda Europa, la Fonda Universo, la Posada del Carril, la Fonda de Cal Català, el Restaurant Petit Pelayo.

Fonda Europa / Fons Ragon-AMAT

L’Hostal del Fum o restaurant Burrull és un hostal que es va fundar l’any 1888 per donar aixopluc als carreters i traginers que feien parada per tastar les seves famoses mongetes amb cansalada. Cuinaven a l’aire lliure i això produïa gran quantitat de fum, d’on li ve el sobrenom d’Hostal del Fum. La família Burrul es va fer càrrec de la fonda l’any 1932, a la qual van posar el nom de Hostal Rich. L’any 1939 li van canviar el nom per Hostal Burrull. Poc a poc van anar substituint les cambres per menjadors. L’ultima habitació disponible va desaparèixer l’any 1964.

Façana de  l'Hotel Espanya / Rafael Aróztegui

Al carrer de la Palla hi havia la Fonda Espanya que donava hostatge als viatjants i comerciants i pagesos que venien la nit del dissabte pel mercat del diumenge. La Fonda tenia fama per la seva cuina i sobretot pel seu arròs amb congre. A finals dels any 20, la fonda Espanya es va traslladar al Raval de Montserrat. Encara queda com a record la portalada, ara aparador d’una botiga de roba. 

A la dreta, la Fonda del Centre / Fons Ragon-AMAT

Al núm. 26 del Raval de Montserrat hi havia la Fonda del Centre. Antigament era la casa pairal dels Bosch de Basea. Actualment encara es conserva igual que quan era fonda. Els tres balcons al primer pis i quatre finestres al segon, que corresponen al que eren les habitacions. La seva façana és reconeguda per ubicar la capelleta de la Mare de Déu de Montserrat.

Publicitat de l'Hotel Peninsular

A la Casa Galí del Raval (actual Ajuntament), una part del primer pis fou ocupada per Pere Domingo que va muntar una fonda, que es va inaugurar per la Festa Major de l’any 1877. Un any després, traspassaria el negoci al cuiner Josep Pompidor del Restaurant Ambos Mundos de Barcelona, que anomenaria l’establiment com a Fonda Peninsular on es van instal·lar, als baixos prop del jardí, els primers banys de Terrassa, que en deien la Guanabacoa i que podien usar clients i gent no hostatjada. Aquests darrers, pagaven els diners que correspongués per a gaudir d’una estona de relax mercès a l’aigua. Sabem que el 10 de juny 1883 s’inauguren les instal·lacions de hidroteràpia als banys de la Fonda Peninsular, realitzades d’acord amb el Centre Mèdic de Terrassa. Actualment encara es conserva, a la part del darrera de l’edifici de l’Ajuntament, la galeria que donava pas a les habitacions.

La Fonda Peninsular es traslladà, l’any 1889 al carrer de Sant Pere on ara hi ha Amics de les Arts. Els germans Carles i Miquel Pompidor, que regien l’establiment l’anomenaren Gran Hotel Peninsular. Era l’hotel de més categoria de la ciutat on s’hi feien banquets de luxe i les seves habitacions disposaven de bany complert. L’hotel va tancar el 1922.

A l'esquerra, l'Hotel Peninsular / Fons Ragon-AMAT

L’any 1934, una part del que havia estat l’Hotel Peninsular i els baixos del Círcol Egarenc es va obrir com a Hotel Victòria que va ser molt considerat. Va estar en servei fins a finals dels anys 50.

Hotel Bonavista / Fons Ragon-AMAT

A la Rambla cantonada amb els carrers de Volta i Pare LLaurador hi havia Hotel Bonavista. Era un establiment gran amb un total de 25 habitacions amb 12 balconades de cara a la Rambla. Era senzillet i només hi havia un bany complet per tots. A la part baixa hi havia dos menjadors on es feien banquets de casament. L’hotel va tancar el 1950 i a finals de segle fou enderrocat.

Fonda Liceo / Fons Ragon-AMAT

Cal citar altres petits establiment que feien la funció de fonda: Fonda Rabassalet de principis de segle i que encara existia en els anys 80. Estava situada al carrer del Pantà; El Hotel Suizo  del carrer  Sant Llorenç, conegut com “la casa de la Troya”, actual seu del Centre Excursionista de Terrassa; i les fondes Europa (ja mencionada) i la Fonda Universo o Orient de la plaça de l’Estació del Nord; Fonda la Torre al carrer de Topete, 91. També a les Fonts hi havia el Hotel Blau –1923- proper a l’estació. Edifici senyorial que finalment es va adaptar com a residència d’avis

A finals dels anys 60 Terrassa quasi no tenia places hoteleres, Davant la demanda degut al boom de la indústria tèxtil i el constat moviment de viatjants, comerciants i muntadors, etc, es va edificar l’Hotel Condal, on abans hi havia el cafè Orfeó del carrer de Vinyals. Era un hotel més modern que els anteriors.

També durant aquesta època es podia disposar de l'Hotel Egara, encara en funcionament, situat a la carretera de Montcada cantonada amb el carrer d’Azcarate. És un hotel senzill d’una estrella.

Un altre modest hotel de 2 estrelles és el Tàrrega situat al carrer del mateix nom.

De cara als Jocs Olímpics del 1992 es va edificar un nou Hotel: Don Cándido. És un hotel modern de 4 estrelles de referència a la zona del Vallès. Presenta una distribució original amb plantes circulars. Està situat a l'entrada de Terrassa per l’Autopista.

Amb el trasllat del camp de golf "El Prat" al terme de Terrassa, es va edificar un hotel al costat de la masia de Can Bonvilar i dels camps de golf: La Mola Hotel Spa and Golf té 4 estrelles

A l’avinguda Santa Eulàlia prop del carrer de Colom hi trobem l’Hotel Terrassa Parc de 3 estrelles.

L’últim hotel construït a Terrassa a principis del segle XXI va ser el Hotel Vapor situat al carrer del Portal Nou i que va tancar el 2012.

Fonts consultades:

TAPIOLAS, Judit. De quan a Terrassa hi havia hotels. Impacte. Núm. 62 11 juny 1988

BOIX, Josep. Hotel Blau. Diari de Terrassa. 17 setembre 1988.

BOIX, Josep. Fondes i hotels antics. Diari de Terrassa . 10 desembre 1994.

BOIX, Josep. Hotel Bonavista. Diari de Terrassa, 25 maig 1996.

Muñoz, Anna. FONT, Dolors. Terrassa 1920-1930. Arxiu Tobella. Terrassa 1986.