Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 29 d’octubre de 2016

Cementiri Vell de Terrassa

El primer precedent d’enterraments al terme de Terrassa és la necròpolis de Can Misser. L’any 1897 durant les obres de la construcció de la carretera de Terrassa a Olesa, prop de can Misser es va descobrir un camp d’urnes cineràries dels celtes.
Tenim constància del  enterraments de l'època romana  al voltant de les esglésies de Sant Pere i carrer Major de Sant Pere, així com en alguns camins de l’època, com el carrer de la Font Vella.
De l’encerclada vila medieval de Terrassa   donen fe del seu primitiu cementiri les excavacions arqueològiques prèvies a la construcció del pàrquing de la plaça Vella. Al costat de l’hospital del Sant Esperit, prop  del  fossar de la vila es va localitzar una incipient necròpolis que  fou  la primera notícia del primer cementiri de Terrassa.
Quan es va construir el nou temple del Sant Esperit el cementiri, durant tres segles, es va ubicar a redós del seu absis fins que l’any 1833 va ésser clausurat.
Un altre cementiri era el de Sant Pere, situat en el clos de les esglésies,  que donava cabuda als enterraments de l’antic poble, arran de l’annexió, l’any 1904, del poble a la ciutat de Terrassa. Tres anys després s'hi deixaren d'efectuar enterraments. Quan Puig i Cadafalch  procedí a les excavacions arqueològiques en l’espai dels jardins s’exhumaren els cadàvers traslladant-los al Cementiri Vell.
El cementiri de Sant Pere / Fons Baltasar Ragon-AMAT
L’any 1968 prop el castell de Vallparadís i a la capçalera del torrent de les Ànimes es va descobrir, quan es procedia a la construcció del pisos de la Caixa de Pensions, un camp de centenars d' enterraments que suposadament es creu que eren les restes dels morts per les epidèmies de pesta dels segles XVI i XVII.
La saturació del cementiri del Sant Esperit es va fer insostenible arran de les defuncions pels estralls de la guerra napoleònica. Aquestes morts així com les produïdes per una epidèmia de tifus van fer necessari buscar un altre lloc pel seu enterrament, trobant-lo en el cementiri militar que dins la Quadra de Vallparadís s’havia construït per enterrar-hi els soldats morts en el conflicte bèl·lic de la guerra del Francès.

El Cementiri Vell / Fons Ragon-Amat
En aquest lloc provisional en el pas del temps va consolidar-se la  ubicació civil, això sí, amb l’opinió contrastada dels habitants de la Quadra fins que el litigis de les dues comunitats s’acabaren arran de l’annexió de la Quadra per part de Terrassa l’any 1830.
Progressivament, el cementiri va patir  diferents ampliacions segons les necessitats de la vila. Una d’elles fou  la de l’any 1871 quan l’ajuntament va acordar construir un cementiri civil al costat del catòlic.
A la dreta, el cementiri civil /Proc. Josep Puy
L’any 1902 l’Ajuntament aprovava els plànols de l’arquitecte Lluís Muncunill per tal de bastir la tanca del cementiri amb una façana adient.

La Portalada de Lluís Muncunill / Fons Ragon-AMAT
A la part central, és dir la del recinte catòlic, Muncunill va dissenyar una portalada d’un estil eclèctic d’una orientació neoromànica, en canvi per la façana del cementiri civil la va projectar dins una ambientació neoegipta.
Ja a finals del segle XIX es va començar a parlar dels trasllats del cementiri a un altre indret adient fora de la Ciutat, però no    fins l'11 de setembre de 1925 quan l’Ajuntament acordà la construcció d’un nou cementiri en terres de can Torrella del Mas prop la carretera de Montcada.
Prop  de la fi de  la guerra civil, el 31 d’octubre de 1938 es va fer el  darrer  enterrament en el cementiri. Tot i que encara es van celebrar alguns enterraments d'aquells que  hi tenien el mausoleu familiar, com Alfons Sala l’any 1945. Entre l’any 1963 i 1964 es procedí al seu enderroc quedant només en peu la capella neoclàsica de mitjans del segle XIX i el monument als herois Jover i Alagorda, essent ocupat el seu espai per un casal d’avis i  uns jardins que formen part de la plaça Joan Miró.
Enderroc del Cemetiri / Foto Estudi-AMAT
Abans no es va urbanitzar la zona, la capella va quedar en estat deplorable,  a mercè del vandalisme , fins al punt de procedir a tapiar la seva entrada. La seva conservació, en un principi, va ser polèmica ja que ben a prop es va construir la Llar del Pensionista i als seus usuaris no els  feia cap gràcia veure’l  allà, cada dia, recordant el més enllà.
La capella del Cementiri Vell, dedicada al Sant Crist, és d’un estil Neoclasicisme funeral. De planta rectangular, bastit amb pedra aranisca vermella. D’una nau quadrada coberta amb cúpula de totxo i absis semicircular a llevant també de totxo. La façana principal presenta una portalada flanquejada per dues columnes toscanes amb arquitrau, cornisa de totxo i fontó amb relleus estucats que representen unes ales desplegades. Té una finestra semi-circular a cada façana lateral.
La capella en l'actualitat / Joaquim Verdaguer
La capella es va restaurar quan es va portar a teme la creació d’una nova plaça-jardí al seu voltant,  actualment plaça Joan Miró.

Homenatge a les víctimes de Mauthausen /
Badia Casanova-AMAT
Amb motiu de la celebració a Terrassa, el dia 2 d’abril de 2000, de l’assemblea d’Amical de Mauthausen es van homenatjar  les víctimes del nazisme que van morir en els camps d’extermini nazis. Amb un acte emotiu, en record d’ells,  es va descobrir una placa a la façana de la capella del Cementiri Vell. L’acte comptà amb la presència del regidor de Cultura, Pere Navarro i del president d’Amical, Joan Escuer i entre una considerable afluència d’espectadors, membres de l' entitat Amical de Mauthausen. La placa de marbre negre amb el text següent «Terrassa. En memòria i reconeixement dels conciutadans morts als camps d’extermini nazis. (1939-1945) i tots i totes les persones injustament perseguides i represaliades per les seves idees i conviccions democràtiques. Per lluitar contra l’oblit MAI Més. Terrassa 2 d’abril any 2000» Acompanya el text l’escut de la ciutat i el d’Amical de Mauthausen
El cememtiri Nou / Proc. Rafael Aróztegui

Fons consultades
CARDÚS, Salvador. Belleses i records del temple del Sant Esperit de Terrassa. Junta de la Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa 1981
RAGÓN, Baltasar. Coses de Terrassa viscudes. Terrassa (any?)
RAGON, Baltasar. Terrassa historials i efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa 1929
RAGON, Baltasar. Terrassa en el segle XIX. Impremta Morral. Terrassa 1936
FERNÁNDEZ, Ana. El jardí de la memòria. El cementiri de Terrassa. Funerària Municipal de Terrassa, 2006.
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic. Gerència d’Urbanisme. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada