Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 18 de febrer de 2017

El passeig del Comte d’Égara

On ara hi ha el passeig, fins ben entrat el segle XIX, eren uns terrenys privats coneguts com el Camp de les Tres Puntes i que limitaven al sud amb el camí del convent de Sant Francesc. Els seus propietaris Salvador Vinyals, Josep Mauri i Francesc Galí els  van cedir a la ciutat signant l’escriptura davant el notari Huguet, el 20 de juliol de l’any 1827, per tal que fossin destinats a lloc d’esbargiment i passeig per als terrassencs.
Tot seguit, urbanitzaren de qualsevol manera, com una espècie de jardí de plàtans, moreres, lledoners, ect, fins l’any 1870 que posaren vuit rengles de plàtans arrenglerats d’acord amb l’estil d’aquella època. Per omplir i aplanar el terreny portaren terres de la rebaixa de terreny que feien a l’entrada del carrer del Mas Adei. Per a la claror de la nit, instal·laren fanals d’oli fins que el 1883, els substituïren pels de gas i el 1924 amb llums elèctrics.
El passeig amb el rengle de plataners/ Fons Ragon-AMAT
El març de 1828, el batlle Manuel Fruitós va rebre la notificació que el rei Ferran VII visitaria la vila el 9 d’abril. Es van prendre mesures per tal d’adequar i guarnir la vila per tal esdeveniment. Una de les mesures que el consistori va aprovar va ser estalviar l’entrada del rei per l’inadequat camí de Rubí (carrer de Pare Font, Sant Francesc i Rutlla) i el seu pas per l’atrotinat portal de Sant Domènec. Van obrir una nova carretera que des de la riera del Palau i seguit el camí de Can Bosch de Basea davallava a l’actual carrer de Topete, fent la seva entrada a la vila pel nou Passeig.
A l'esquerra el templet / Fons Ragon-AMAT
La bona predisposició dels terrassencs a fer ús del nou passeig va fer que el 1905 s’inaugurava un templet on es situaven els músics pels concerts o sardanes, i el quiosc de begudes que els germans Pompidor tenien al capdamunt del carrer Sant Pere, es traslladà a la part de ponent del Passeig.
a la dreta, el quiosc de begudes / Fons Ragon-AMAT
El quiosc / Fons Ragon-AMAT
El Passeig tenia un atapeïment d’arbres que molt ben arrenglerats n’hi havia prou per fer gatzara sobre tot la temporada d’estiu. Era l’espai ideal per celebra-hi  les festes escolars, actes de festa major, revistes del Sometent. També era el lloc on passaven les rues de carnaval. Des de l’any 1894 fins el 1935, les fires d’estiu i d’hivern es feien al Passeig, fins que, definitivament es traslladaren a la Rambla.
Revista del Somaten / Fons Ragon-AMAT
La fira al passeig / Fons Ragon-AMAT
Per llevant, el Passeig acabava al recte del carrer de Sant Antoni.
A finals del segle XIX es van afegir al Passeig els terrenys del convent de Sant Francesc fins el torrent de Vallparadís, (el pont del Passeig es va construir el 1898). En aquest espai el convent tenia la seva fàbrica de sedals que, més endavant, es convertiria en la primera caserna de la Guàrdia Civil.
Amb l’enderroc d’aquest edifici i la posterior urbanització, tot aquest espai va ser conegut popularment com el Passeig dels Samalers.
Passeig dels Samalers / Fons Ragon-AMAT
Durant les conflictes laborals de principis de segle XX, el Passeig era  el lloc de concentració on els obrers celebraven les seves assemblees, manifestacions....

El dia 5 de juny 1926 el Ple de l’Ajuntament acordava posar al Passeig el nom de Comte d’Égara.

L’any 1934, la Mútua d’Assegurances prengué possessió de l’edifici antic de Can Montllor- on feia uns anys hi havia de llogater el Banc de Bilbao.

Durant la República i la Guerra Civil prengué el nom de Passeig de García Hernández. En temps de la guerra civil es va voler construir un refugi antiaeri. El projecte contemplava  325 m2 i cabuda de 3.900 persones. Estaria ubicat sota el Passeig a la part central, donant-hi una volta amb ziga-zaga, al mig, a l’objecte, donada la seva llargada, de que presenti menys perill en un bombardeig. Les rampes estarien, una davant del carrer de García Humet, la segona a la part baixa del passeig i una tercera a la plaça del Dr. Robert, donant sortida cap el torrent de Vallparadís. No es va arribar a construir.
Renovació del Passeig / Fons Ragon/ AMAT

Plaça de los Caídos / AMAT
Després de la guerra es va restituir el nom de Comte d’Égara.
L’any 1943 una part del Passeig,  des del carrer Garcia Humet fins el pont del Passeig es va manllevar per construir-hi el Monumento a los Caidos i, a tot aquest espai se l’anomenà plaza de los Caidos.
Aprofitant la construcció del monument es va portar a terme la reforma total del Passeig, arrancant el plataners i enderrocant el quiosc i el templet. 

La nova urbanització del Passeig / Fons Ragon-AMAT

La nova urbanització va fer possible el bastiment d'un sortidor a la punta del Passeig a tocar al carrer de la Font Vella. Sortidor circular amb una escultura d'un peix amb tres caps d'on brolla l'aigua. El sortidors es va remodelar, desapareixent la figura i amb un doble estanyol circulat petit al mig.


El Passeig en l'actualitat / Rafael Aróztegui
Amb l’entrada de l’Ajuntament Democràtic i degut als actes vandàlics a què era sotmès el monument, l’any 1991, aprofitant la construcció del pàrquing soterrat, el monument fou desmuntat i arraconat en un racó del Cementiri Municipal. L’espai alliberat prengué el nom de plaça del Doctor Robert, denominació que no havia tingut mai i que manllevà de la ja existent plaça de davant l’església de l’Hospital.

Fonts consultades:
BOIX, Josep. El paseo Conde d’Egara. Tarrasa Información, 11 juny 1964, p. 1 i 2
BOIX, Josep. El Passeig del Comte d’Egara. Diario Terrassa. 11 oct. 1996, p. 14
Reportatge. Diari de Terrassa. 20 juliol 1999, p. 12


RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)

dissabte, 11 de febrer de 2017

El Teatre Principal

El primer edifici del Teatre Principal estava situat dalt del turó del Puig Novell, on ara hi ha  l' Institut Industrial-CECOT. Fou destruït per un incendi la nit del 10 a  l' 11 de juny de 1847.
Els prohoms terrassencs Miquel Vinyals i Antoni Galí varen sentir la necessitat de proveir la vila de Terrassa d’una nova sala d’espectacles. És per això que fundaren la Societat del Teatre Principal l’any 1854 . Per portar a terme aquest projecte van adquirir uns terrenys de l’actual plaça Maragall. El nou teatre fou inaugurat el 27 de novembre de l’any 1857, amb la representació del drama “El Castillo de San Alberto”. Aquest edifici era d’aspecte senzill i comptava amb 25 llotges, 285 butaques, 71 seients fixes i 500 places ordinàries. Va funcionar així molts anys sense gaires reformes importants. Tal com ens explica Baltasar Ragon en el seu llibre “Terrassa, historials i efemèrides”: “els últims anys abans de l’actual reforma, tenia un aspecte trist i arreu se sentia la fortor de romàntic”.
L'antic Teatre Principal / Fons Ragon-AMAT
Per aquest i altres motius, la Junta del Teatre Principal, va decidir la reforma de l’edifici i convocà un concurs de projectes que guanyaren els arquitectes Enric Catà i Josep Guàrdia. L’obra a càrrec de Vicens Aymerich i Baltasar Gorina, va costar 200.000 ptes. I es va poder inaugurar el 15 de desembre de 1911 amb una representació a benefici de les entitats assistencials de Terrassa.
Els comentaristes coincidien en la millora i confort i la presència del nou teatre. Efectivament, aquest era un edifici impressionant de tres pisos. El cos central  era coronat per una cúpula coberta de mosaics. A la façana principal, hi havia escultures de Pau Gargallo. En el seu interior la platea  tenia 200 butaques i 20 llotges al voltant, un amfiteatre i 21 llotges al primer pis i  12 llotges i 400 entrades de general al tercer pis. A sobre del vestíbul hi havia un gran saló i en el tercer pis, el servei de cafeteria
L’estil és difícil de definir. Bàsicament es tracta d’un disseny modernista amb referències a l'historicisme finisecular. El treball decoratiu és molt acurat i té en compte els més petits detalls de cada racó de l’edifici.
El que sobta però, és la seva originalitat: en tot Terrassa no trobareu cap edifici que se li assembli.
El pati de butaques i les llotges / Proc. Blog Record de Terrassa
Al llarg de la seva història  acollí diversos esdeveniments:  el mestre Enric Granados va fer-hi un concert, en el qual va estrenar una improvisació sobre el tema de la seva obra El pelele, que encara no s’havia estrenat (no ho seria, en la forma definitiva, fins al març de 1915, al Palau de la Música Catalana). L'1 de gener de 1926, hi va actuar el cantant de tangos argentí Carlos Gardel, en un dels actes de la seva gira per l'Estat espanyol.
Uns Jocs Florals al Teatre Principal / Fons Ragon-AMAT
A finals dels anys 60 el teatre era propietat d’uns pocs empresaris guiats tan sols per l’afany de lucre i no pels interessos culturals dels ciutadans, perquè la cultura que  s'hi feia, lamentablement, no era rendible. Per tant van decidir reformar el teatre transformant-lo en un cinema  de dues sales. Les reformes van durar dos anys i van ser realitzades per l’arquitecte Mariano Serrano.  Sortosament no van remodelar la façana, malgrat que van treure algunes escultures. Al seu interior es van enderrocar les llotges i es va modernitzar la seva estructura i entre altres coses es va incloure la refrigeració i calefacció de la sala, el canvi de butaques, la inclinació del terra, una nova pantalla adequada per cinema, 3 nous projectors i un equip de so estereofònic de 6 bandes. Per la Festa Major, el dia 3 de juliol de 1970, l’alcalde Josep Donadeu inaugurava el renovat cine-teatre Principal.
El Teatre Principal
El Teatre va tancar a principis dels segle XXI  en no poder superar la competència de la televisió i de les sales multicines. L'Ajuntament va comprar aquest immoble el novembre de 2005, amb l’objectiu de recuperar per a la ciutat aquest edifici singular com a equipament cultural. La compra va tenir  un cost de 2.376.151 euros. El 17 de juliol de 2007 van començar les obres de la primera fase de la remodelació del Teatre Principal, amb les quals l'Ajuntament de Terrassa recuperà aquesta important part del patrimoni històrico-artístic de la ciutat. El projecte va ser dissenyat per Xavier Fabré i Lluís Dilmé, autors, entre altres, de la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.  
El Teatre en l'actualitat 
Amb la primera fase, es van reformar la caixa escènica i els accessos. La segona fase va començar al setembre de 2009 i finalitzà el març de 2011, tot coincidint amb el centenari de la seva rehabilitació. El pressupost total per la remodelació del teatre  fou  de 11.000.000 euros, i  va comptar amb les aportacions del Ministerio de Cultura, de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona. La finalitat de l’Ajuntament és acollir espectacles d’arts escèniques, música, dansa, òpera. Amb la remodelació, el Teatre té una superfície total de 4.530 m2 (en diverses plantes), amb un aforament de 623 butaques entre platea i amfiteatre, a més de disposar d’un espai polivalent, la Sala Cúpula, per diferents usos i manifestacions culturals i ciutadanes.
Es va inaugurar el dia 24 de març de 2011, coincidint amb el seu centenari. En la seva estrena es va representar l'obra Una vella, coneguda olor, de Josep M. Benet i Jornet dirigida pel terrassenc Sergi Belbel.
L'edifici està inclòs al catàleg del patrimoni historicoartístic de la ciutat.

Fons consultades:
CALAF, Andreu; FONT, Dolors; LÓPEZ, Roser. El Cinema a Terrassa. Comissió del Centenari del Cinema a Terrassa. 1997
Blog Record de Terrassa. Cinemes a Terrassa
WEB Ajuntament de Terrassa. Cultura
RAGON, Baltasar. Terrassa Historials i efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa
FIGUERAS, Pere; VERDAGUER, Joaquim. El Teatre Principal.  Claxon, núm. 74, 14 abril 1986
La Comarca del Vallès. 15 desembre 1911
La Comarca del Vallès. 16 desembre 1911



divendres, 3 de febrer de 2017

L’avinguda de Jaume I

Aquesta avinguda és un tram del cinturó perimetral al voltat de la ciutat que va projectar l’arquitecte Melcior Vinyals l’any 1930, i uneix l’avinguda de l’Abat Marcet i la de Barcelona. El seu traçat separa el barri de Sant Pere i el de Sant Pere Nord.
Abans havia portat els noms de carrer 49-A, Gran Via NE, 6 d’octubre i, el 19 de febrer de 1936, l’Ajuntament aprovà assignar-li el nom de Jaume I.


Jaume I el Conqueridor. Montpeller, 1208 – València, 1276. Comte de Barcelona i rei de l’Aragò. És un dels personatges més importants de la història de Catalunya.
Va conquerir Mallorca (1229) amb la qual cosa va obrir les rutes comercials cap el Mediterrani. Amb la conquesta de València (1238) va poder ampliar els seus dominis i la frontera amb Castella. També va conquerir Múrcia (1264) però la va cedir a Castella. Va morir el 27 juliol 1276.
La seva relació amb Terrassa ve donada per ser propietari del Castell Palau on hi va fer estada els anys 1223,1242 i 1274, i també, pels privilegis que atorgà a la vila de Terrassa.
L'avinguda l'any 1971 / Fotos Francino
L'avinguda amb el seu encreuament amb la ctra. Matadepera
i l'avinguda de l'Abat Marcet / Fotos Francino
L’avinguda abans d’urbanitzar-se eren camps d’oliveres al pas del Torrent Monner que anava de nord a sud. Tota la zona fins a la riera de les Arenes era conegut com el Pla de les Arenes. Les primeres cases es van construir a la vessant dreta del torrent, on es bifurcaven els camins de Castellar i el de Can Petit, al lloc que serà la futura plaça d’Andalusia. Des d’aquest punt fins a la carretera de Castellar es conserva les directrius sobre la seva amplada marcada al Pla Urbanistíc de Melcior Vinyals. Des de la plaça i en direcció cap a llevant era un petit camí recte que portava, pels darreres de l’Electra, al pas a nivell de la carretera de Castellar. Com a camí estaria actiu fins als anys 70. La seva transformació en avinguda, en aquest segon tram va venir precedida per la l’instal·lació en el seu recorregut de concessionaris.
Avinguda de Jaume I, 2009 / Joaquim Verdaguer
Davant la petició de la Coordinadora d’Entitats Andaluses de Terrassa de què l’Ajuntament dediqués una plaça a Andalusia en reconeixement a tots els terrassencs nascuts a aquesta província i a la seva bona integració a la cultura catalana. Un lloc que fós de trobada de totes les entitats d’aquella comunitat, principalment per celebrar l’anual Dia d’Andalusia. L’Ajuntament va reservar un espai a la part nord de la recent urbanització del Pla de la Font de l’Apotecari a tocar a l’avinguda de Jaume I, al qual l’hi assignar, el 1998 el nom de Plaça d’Andalusia
El 23 febrer de 2003, Dia d’Andalusia, es va inaugurar en dita plaça l’escultura “Amalgama” obra de l’escultor terrassenc Ramon Suau, que donava personalitat a la plaça. L’acte va ser presidit per l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, amb la presència de l’escultor i Pedro Domínguez, president de la Coordinadora de Entidades Culturales Andaluzas en Terrassa.
L'escultura Amalgama / Joaquim Verdaguer
Escultura obra de l’artista Ramon Suau de 8 m. d’alçada i tres d’amplada. És una peça pintada de blanc a la que l’autor la bateja amb el nom de «Amalgama», precisament, «una amalgama de cultures, una barreja de personalitats, de camins, de caràcters». Les tres branques simbolitzen les cultures catalana i andalusa. A la base una inscripció en marbre amb el nom  de les 8 províncies andaluses.

dissabte, 28 de gener de 2017

Concurs de Teatre Amateur “Ciutat de Terrassa”.

L’any 1966 s’inicià el I Concurs Provincial de Teatre, premi “Ciutat de Terrassa” que organitzà el Centre Parroquial de Sant Pere (Casal de Sant Pere). Una idea original de Llorenç Padró, membre destacat dins la secció de Teatre GADE. Pere Sancerni, com a president de l’entitat, Miquel Verdaguer com a president de GADE, Llorenç Padró com a coordinador general i Josep M. Aguilera fent les funcions de secretari formaren l’embrió del que havia de ser el millor certamen teatral amateur de Catalunya.
El Jurat del primer corcurs / Casal de Sant Pere
En aquesta primera edició hi van participar 15 elencs, tots ells amb un bon historial. El jurat estava format per diverses personalitats terrassenques del món de la cultura i del teatre: Miquel Verdaguer com a president del jurat, Paulina Pi de la Serra, Rosa Torrens, Marta Pesarrodona, Marcel Lloveras, Carles Puig, Joaquim Puigbó, Salvador Fité i Joaquim Roca.
Per escollir els elencs i les obres a representar, en un principi, un comitè seleccionador tenia que anar a veure-les on es representaven. A la dècada dels anys vuitanta, els grups les enviaven en video, després en DVD fins a l’actualitat en YouTube o en Facebook.
Les representacions es feien al modest i provisional teatre de l’entitat “El Casalet” a falta d’acabar les obres del que serà la Sala Crespi.
El segon concurs de l'any 1978 / Fotos Casal de Sant Pere
El veredicte es proclamava en un sopar, en restaurants de la ciutat, al Gran Casino o al Casino del Comerç i últimament a la mateixa Sala Crespi.
El guanyador del certamen, els primers anys, l’elenc guanyador tenia , també, com a premi la representació de l’obra al Teatre Principal.
En 2 ocasions, l’elenc guanyador va ser de Terrassa: Grup de Teatre d’Amics de les Arts i el Grup Rodamón.
El Casal de Sant Pere i la Sala Crespi / Rafael Aróztegui
El 6 de març de 1977 s’inaugurava la nova Sala Crespi. Aquesta sala seria des de aleshores el marc del concurs de Teatre.

1966  Grup Palestra de Sabadell - “ Seis personajes en busca de autor”
1967  Sant Josep de Badalona - “Auto de la compadecida”
1971  Grup Montclar de Barcelona - “Los bajos fondos”
1972  Agrupació Teatral Maragall de Sant Cugat - “Muntatje poètic”
1977  Circol Catòlic de Badalona - “La Pau retorna a Atenes”
1980  Grup Spill de Sabadell - “Medea”
1981  Joventut de la Farandula de Sabadell - “ El jardí de les Maravelles”
1982  Grup Helena de Barcelona - “ Un Sombrero lleno de lluvia”
1983  Grup de Teatre d’Amics de les Arts de Terrassa - “L’inspector”
1984-85  Centre de Sant Llorenç del Penedès - “Becket o l’honor de Déu”
Club Helena guanyadors del 1985 / Miquel Cueto-Arxiou Tobella
1985-86  Club Helena-Agrupació Congrés de Barcelona - “Un tramvia anomenat desig”
1986-87  Nyoca de l’Ametlla de Mar - “El tartuf”
1987-88  Tei del Casino Santfeliuenc - “ Anna o la venjança”
1988-89  Agrupació Teatral Manresana - “Delicte a l’illa de les Cabres”
1989-90  Centre Moral Instructiu de Gràcia - “El bon Doctor”
1990-91  Elenc Artístic Arbocenc - “Roses rojes per a mí”
1991-92  Centre Dramàtic Talía de Lleida - “Jordi Dandin”
1992-93  Rodamón de Terrassa - “Alosa”
1993-94  Centre Dràmatic Talía de Lleida - “L’Isop”
1994-95  La Carota de Torroella de Montgrí - “Zic zac zuc”
1995-96  Dos d’un Tret Teatre - “Variacions sobre l’ànec”
1996-97  La Genial Teatre -"Destemps"
1997-98  K-mama de Calafell - "La senyoreta Júlia"
Presentació del concurs de 1997-98 a la Casa Alegre de Sagrera / Montse Saludes-Arxiu Tobella
1999  Elenc Dràmàtic del CC Sant Vicenç dels Horts – “Dakota”
2000  Teatre de Guerrilla – “Som i Serem”
2001  Los Stars Brothers – “El sentido de l’actor”
2002  El Centre de Llorenç del Penedès – “Nit de Reis”
2003  Magatzem d’Arts – “Cyrano de Bergerac”
2004  Agrupació Teatral de Calaf – “La Casa de las Xixes”
2005  El Mirall de Blanes – “ Muntatge sobre textos de Lorca”
2006  Esbart Teatral Castellar del Vallès – “
2007  K-mama de Calafell- La dansa de l’escorpí
2008  Pierrot Teatre, de Centelles – “ Dissabte, Diumenge, Dilluns”
2009  Papalani Teatre, del Prat del Llobregat – “Tot esperent Godot”
Guanyadors de l'any 2009 / Casal de Sant Pere
2010  Quatre per quatre, de Granollers – “ La boja de Chaillot”
2011  Quatre per quatre, de Granollers – “ Miracle a la Casa Negra”
2012  8uit de teatre, de Sant Cugat – “Adreça desconeguda”
2013  Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar . “
2014  Mala Fama del Casal Familiar de Manresa – “La dona Flor”
2015  Pierrot Teatre, de Centelles – “ Maria Rosa”

Guanyadors de l'any 2016 / Casal de Sant Pere
2016  Companya del Centre de Pineda – “L’home amb qui somien les dones quan somien amb homes”

dissabte, 21 de gener de 2017

Carrer del Nord: La ruta dels viatjans

El carrer del Nord porta aquest nom relacionat a  l’estació del Nord, de l’antiga Compañía de los Ferrocarriles del Norte de España.
A la dreta el carrer del Nord, 1885 / Fons Baltasar Ragon-AMAT
La arribada del tren del Nord l’any 1856 i la instal·lació de l’estació a les afores de la vila va comportar que el viatgers anessin  amunt i avall per un camí entre camp d’oliveres. Tan bon punt es va començar a urbanitzar, van començar a sovintejar els llocs de restauració per donar servei als viatgers: La Fonda Europa, la Fonda Universo, la Posada del Carril, la Fonda de Cal Català, el Restaurant Petit Pelayo,...
Carrer del Nord 1913 / Proc. Rafael Aróztegui
Fins a mitjans del segle XIX, la comercialització dels productes tèxtils terrassencs, es feia a la mateixa fàbrica, amb els inconvenients de la seva situació en llocs sense urbanitzar, principalment en dies plujosos amb els carrers enfangats.
El carrer del Nord 1911 / Prod. Rafael Aróztegui
La competència portà als fabricants a muntar els seus magatzems i algunes cases senyorials al llarg dels carrers del Nord, camí Fondo, placeta Saragossa, Teatre, Sant Pau, coincidint amb l’esclat de les edificacions modernistes. Al llarg d’aquest trajecte es van construir 39 magatzems. L’any 1901 eren el següents:
Al carrer del Nord: Successors de Francisco Rigol; Mariano Margarit; Escursell i Montaner i Joan Masaguer; Pedro Mr. Armengol; Armengol Masaguer i cª; José Domingo; Borras i Bendranas; Alavedra i Guardiola; Joaquim Cullel i Juan Ventayol; Albi i Palet;
Al carrer del Camí Fondo: Fontanals; Badrinas Sallent i Cª i Magí Rodó; Hijo de Miquel Marcet; Ventalló Humet i Marimón; Pablo Palet, Joaquim Font i Elies Font; Aymerich, Amat i Jover.
A dreta, el magatzem Aymerich Amat i Jover/ Fons Baltasar Ragon-AMAT
Cal Afegir en aquest recorregut els del carrer de Sant Pere: Onandia, Marcet i Badiella, Araño, Jover i Cª; Roca i Marinel·lo; Cortés i Colomer
Al carrer del Teatre i Sant Pau: Taló i Mondo; Ramon Argemí, Humet i Casas; Garcia Hermanos; Escudé i Gibert; Bosch Duran i Costa; José Simons; Esteban Amat i Mogas; Francisco Roig Llauger; Isidro Esmerats; Civil, Pladellorens i Cª; Freixa
Zona del carrer del Puig Novell: Alegre i Cª; Sala Hermanos; Domingo Domingo; Juan Centell; Ballber; J. Prat e Hijos; Vancells Hermanos; Biosca Cª

Completaven el recorregut altres edificacions senyorials i modernistes com la Casa Puigarnaus; la de Pere Romaní; la Casa Alegre; l’Agrupació Regionalista, L’Imprenta Ventayol i amb el seu regust rural la masia de Ca l’Ubach, que donaven vistositat al recorregut.
Alguns d’edificis han desaparegut i altres han sobreviscut i s’han reciclat: la Casa Puigarnaus com el col·legi Airina, El magatzem Fontanals en oficines del Banc Sabadell, el magatzem Aymerich, Amat i Jover en l’Arxiu Tobella.
La casa Alegre 1930 / Proc. Rafael Aroztegui
Dels edificis notables que han desaparegut cal destacar :
La casa Alegre, al núm. 69 del carrer del Nord va ser edificada l’any 1863 per l’arquitecte Faura. La finca ocupava l’espai fins el carrer Sant Leopold i el carrer Sant Ignasi per la part nord on tenia un espaiós jardí rematat amb un fragment del claustre gòtic de Sant Pere de Puelles de Barcelona. La casa fou enderrocada l’any 1977 i el seu espai transformat en una àmplia plaça davant de l’alt edifici d’habitatges que es va construir al pati de la mansió. Tocant al carrer Sant Ignasi es pot veure una reproducció del claustre. L’original, que es va salvar de l’enderroc general,  està resguardat al Museu de Terrassa.
Magatzem Pintado i Cardús / Fons Ragon-AMAT

El magatzem Pintado i Cardús, al carrer del Nord cantonada amb el de la Mina era la seu de la firma Albi i Palet i destacava per la seva decorativa façana amb diversitat de símbols i representacions de varis bust de prohoms terrassencs. L’any 1972 el magatzem fou enderrocat per construir-hi un grup d’habitatges.
L’Agrupació Regionalista. tenia les seves activitats en un edifici modernista obra de l’arquitecte Lluís Muncunill i que estava situat a la plaça Jacint Verdaguer prop el carrer Sant Leopold. Tenia una façana de dos pisos amb portes i finestres en forma de ventalls parabòlics i al seu interior destacava el saló d’actes amb grans arcs parabòlics per suportar la coberta. Després de la guerra l’edifici acollir l’Escola de Música fins que a finals dels anys 50 va ser enderrocat per edificar-hi la central de Correus i Telègrafs

El carrer del Nord va ser escenari dels fets de la invasió carlina de l’any 1872, quan aquests van segrestar un tren, van entrar a la vila per l’Estació i baixant pel carrer del Nord ocuparan l’Ajuntament. Els terrassencs alertats i amb l’ànim encès vam rebutjar l’envaïment carlista que, amb la seva fugida cap l’Estació  es van trobar amb els ciutadans disparant-los des de les finestres i balconades.

També ha estat un vial de pas de les personalitats arribades amb el Tren del Nord que han visitat Terrassa. La més destacada la del rei Alfons XIII l’any 1904.
Al llarg de la seva història al carrer se li ha assignat varis nom: Rambla del Ferrocarril; Rambla del Nord; Norte; Durant la República el van dedicar a Buenaventura Durruti i durant el franquisme, incluïnt el carrer de Camí Fondo el dedicaren a José Calvo Sotelo. 
Descobriment de la placa dedicada a Calvo Sotelo / Fotos Francino-AMAT
L’any 1961 per celebrar els 25 anys de la mort de José Calvo Sotelo, a tot Espanya es van celebrar varis homenatges dedicats al polític. A Terrassa, entre altres actes es va col·locar una làpida al carrer que portava el seu nom, amb la presència de l’alcalde de la ciutat, Josep Clapés i el parlament de Lluís G. Ventalló, membre de la Junta Local organizadora del homenaje a Calvo  Sotelo.
L’any 1977 amb el retorn del nom de Carrer del Nord, la placa va ser retirada.
Carrer del Nord 1990 / Francisco Ruda-AMAT
El carrer ha estat urbanitzat vàries vegades. L’any 1892 es començar a plantar arbres tot i que no van durar gaire. La darrera remodelació va ser el 2003 dins el Pla de Millora urbana del centre de Terrassa, eixamplant les voreres i la plantada arbres.


Fonts consultades:
AA.DD. Història Industrial de Terrassa II. Diari de Terrassa. Lunwerg Editores. Terrassa 2000
AA.DD. Terrassa, 100 anys teixint ciutat. Ajuntament de Terrassa. 1993
Guia Pràctica de Terrassa. Centro Administrativo Llofriu y Castarlenas. Barcelona. 1907
BOIX, Josep. Épocas de la calle del Nord. Diari de Terrassa, 11 oct. 2003. p. 30
BOIX, Josep. La calle del Nord en la historia local. Diari de Terrassa, 23 des. 2004. p. 15
BOIX, Josep. La Casa de Pere Romaní. Diari de Terrassa. 2 oct. 1999, p. 28
RAGÓN, Baltasar. Els Carrers de Terrassa. El carrer de Calvo Sotelo. Pàg. 23 Imprenta Morral.Terrassa



dissabte, 14 de gener de 2017

Les xemeneies de Terrassa o la "Ciutat del Fum" (II)

Roca Aurell i Armegol / JVC

Pont Aurell i Armegol. Està situada al mig d’uns patis interior d’un bloc d’habitatges. S’accedeix per un pas ubicat al carrer de Baldrich. La indústria es va fundar com a societat fabril l’any 1908. Les seves arrels les hem de cercar l’any 1875 amb les empreses Escudé i Gibert i la d’Hermanos Armengol. Pont, Aurell i Armengol estava ubicada al Vapor Martri situat entre els carrers Viveret, Baldric, Sant Marià i Sant Francesc. En principi, la seva activitat era la fabricació de draparia, evolucionant cap el teixit per calçat i derivats de l’indústria automobilística. Entrat el segle XXI, l’empresa es va traslladar a unes naus del polígon de Can Petit. El lloc ocupat pel vapor es va reconvertir en espai edificable on una immobiliària va construir edificis d’habitatges deixant la xemeneia de la fàbrica al bell mig del pati interior.
La xemeneia es va construir a mitjans de la dècada dels anys vint. El fust és troncocònic, de totxo vist i una alçària total de 29 m.

Roca i Pous /JVC

SA Manufactures Roca i Pous. Estava situada a la illa que forma actualment la plaça Nova. Té les seves arrels l’any 1861. Era una empresa dedicada al ram de l’aigua amb una indústria de tints i acabats, que estava situada entre els carrers Sant Genis, Baldrich i Sant Marià.
Els primers anys del segle XXI es va portar a terme la transformació total de la zona febril del centre, enderrocant les zones industrials del Vapor Gran i de la fàbrica Roca i Pous, per transformar-la en zona residencial, conservant alguns edificis i elements principalment del Vapor Gran. L’espai que ocupava Roca Pous es va transformar en zona residencial reservant un gran espai per una plaça, conservant al seu bell mig la xemeneia de la fàbrica. A la plaça, que se li assignà el nom de “Nova”, ha esdevingut, juntament amb el Vapor Gran una gran zona comercial.
La xemeneia emergia des d’un conglomerat d’estructures i dipòsits metàl·lics en una quadra sense activitat industrial. Va ser construïda aproximadament l’any 1925. Està formada per un fust de totxo vist aplantillat, coronat amb un collarí senzill. El diàmetre exterior a la base del fust és de 2,8 m. i té una alçària total de 15 m.
Sala i Badrinas / JVC

Sala i Badrinas, SA. Empresa que es va fundar l’any 1910, radicant la seva indústria al Vapor industrial situat entre els carrer Prim, Baldric i carretera de Rubí. Les seves arrels les hem cercar l’any 1838 quan Joan Argemí fundà una societat tèxtil que al pas del temps i de diversos noms esdevindria Sala i Badrinas, SA. L’empresa, en el seu moment de més prestigi i plenitud nacional va rebre la visita del general Franco l’any 1947. La fàbrica, degut a la crisi en el tèxtil va tancar les seves activitats l’any 1978.

Tarrasa Industrial SA. Està situada al bell mig de la plaça Terrassa Industrial. L’empresa es va crear el 1917, de la fusió de vàries empreses, en un moment d’especial eufòria industrial en plena Primera Guerra Mundial. En un principi es dedicà a l’exportació. El seu gerent Gaietà Vallès i el seu germà Joan, foren assassinats al principi de la Guerra Civil a la carretera de Navarcles, prop de Mura. 
Tarrasa Industrial / JVC
Durant la guerra, l’empresa fou col·lectivitzada. L’any 1939 prengué el timó Gaietà Alegre sota la gerència de Agustí Vallès, fill de Gaietà. La empresa emprengué una forta empenta situant-se de les capdavanteres de la ciutat amb 503 treballadors. El seu declivi econòmic començà els anys seixanta provocant la seva fallida el 1967. La caiguda d’aquesta empresa va ser el preludi de la crisi tèxtil de la segona meitat dels anys setanta.
L’edifici quedà abandonat transformant-se en un lloc insoluble fins que l’any 1989 es va enderrocar. A principis del segle XXI l’espai que ocupava la fàbrica, a més de l’enderrocada de la veïna de Cal Freixa de Dalt (Torredemer SA), es va seguir un procés de modernització urbanística d’on sorgí la plaça del Terrassa Industrial conservant al bell mig la xemeneia de TISA. La zona és reconeguda com Segle XXI.
Xemeneia construïda l’any 1940 té una alçària total de 45 m. i un diàmetre del fust a la base de 3 metres. És de forma troncocònic, de totxo vist aplantillat, coronat amb collorí. La xemeneia porta gravades de color blanc les inicials TISA (Tarrasa Industrial SA). La base és de forma quadrada.

Tèxtil Clapés SA. La fabrica ocupava la illa entre els carrers de Sevilla, Còrdova, Almeria i el passeig Vint-i-dos de juliol. L’empresa es va fundar  l’any 1874 com a Josep Clapés i Cia. L’any 1945 va establir la seva factoria en terres de Can Gorgs, prop de la línia del tren. La fàbrica va patir els estralls de les rierades del 1962. Un dels seus gerents va ser Josep Clapés i Targarona, alcalde de la ciutat (1953-1964). Va tancar l’any 1990
Xemeneia no catalogada. És trococònica de totxo vist aplantillat. En desús i sense estètica emergeix del bell mig de l’antiga fàbrica
Textil Clapés / Joaquim Verdaguer

T.Lanera / JVC

Tintoreria Lanera. La xemeneia està situada a la plaça de Salvat-Papasseit. L’Ajuntament assignà aquest nom, l’any 2000, a una petita plaça situada dins un grup d’habitatges entre els carrers de Cervantes, de Sant Leopold i de Montserrat. La seva construcció va ser polèmica, ja que dins l’antiga fàbrica Tintoreria Lanera hi havia dues xemeneies que estaven catalogades d’interès artistico-històric. Amb l’enderroc de la fàbrica i la construcció dels habitatges es va enderrocar sense la corresponent autorització, una de les xemeneies, la qual cosa portà a un conflicte urbanístic. Conjunt de dues xemeneies, una d’elles enderrocada.
Aquesta, construïda el 1920, era troncocònica, de totxo vist aplantillat, tenia una alçada total de 20 m. La segona xemeneia que actualment segueix en peu, és singular per les seves característiques d’un fust octogonal de totxo vist, única a Terrassa, amb una alçada de 45 metres. La van projectar i construir, el 1946,  els enginyers Francesc i Arnau Izard. Es va aixecar en 45 dies. Es va restaurar el juny  del 2003.
Soler / JVC

Hilados y Tintes Soler Empresa situada al carrer de Topete, va ser fundada l’any 1888 dedicada a filats i tints. Va tancar les seves portes el 1977. El seu espai va ser ocupat per dues escoles: la Tecnos i la Nova Petit Estel. La xemeneia, construïda el 1920, està catalogada com edifici d’interès històric – artístic. Actualment integrada dins les instal·lacions del Petit Estel.
Xemeneia troncocònica, de totxo vist aplantillats. Emergeix des de terra amb forma circular. El diàmetre a la base del fust és de 2’5 m. i la seva alçària total de 13 m. Va ser retallada i reconstruïda l’any 1973


Tints Vallès era una empresa fundada l’any 1975 per Eduard Agut que es va establir al carrer de Lavorsier en una illa de naus industrials que encerclaven la xemeneia. Aquesta es va construir l’any 1955. Tints Vallès va tancar les portes el 2007.
Xemeneia troncocònica, de totxo vist aplantillat. Té una alçada total de 25 metres.
Tints del Vallès /JVC
Vapor Amat / JVC

Vapor Amat. Situada a la plaça Didó. Empresa coneguda, també, com “Ca l’Izard”, Manufactura Tèxtil i Catex, dedicada a tints i acabats. L’enderroc de la part del Vapor va deixar pas a una plaça inaugurada l’any 1982 semienvoltada d’edificis culturals i públics. Part de l’empresa es va transformar en les instal·lacions del Institut del Teatre i la nau dels tints, obra de l’arquitecte Lluís Muncunill, va ser transformada en espai d’exposicions com a Sala Muncunill. Tanca part de la plaça l’edifici de Serveis de l’Ajuntament. Al bell mig de la plaça es va conservar escapçada la xemeneia del Vapor. És una xemeneia escapçada l’any 1987 té una alçada de 10 m. amb una base quadrada d’aspecte monumental amb cantonades motllurades i rematada amb motllures tant a la part superior com a la inferior. Es va construir cap l’any 1900 aproximadament.

Vapor Busquets. Plaça de Salvador Espriu. La nissaga dels Busquets tenia la casa pairal al carrer Cremat i la seva finca arribava fins a la riera del Palau. A la segona meitat del segle XIX van muntar una màquina de vapor, que manllevava energia a les altres indústries. 
Vapor Busquets / JVC
El Vapor Busquets va tancar les seves portes a principi del segle XX l’any 1907, on hi havia la màquina de Vapor, es va construir la Societat General de l’Electricitat (Restaurant Viena). A l’altra banda del carrer de la Unió on hi havia algunes naus i els jardins dels Busquets s’instal·là la indústria Santmartí, Matalonga i companyia, edificant noves naus ocupant la major part de l’espai. Després de la Guerra Civil, en aquest espai hi trobem instal·lada la fàbrica Industria del Peinaje SA – IPSA. El dia 18 de març de 1989 s’inaugurava la plaça de Salvador Espriu amb la presència de l’alcalde Manuel Royes i de Josep Espriu, germà del poeta. Al bell mig de la plaça es va deixar l’antiga xemeneia escapçada com a record de l’antiga zona industrial com a element singular.
Xemeneia retallada l’any 1984  amb una alçada total de 12 metres i un diàmetre a la base del fust de 2’8 metres. Construida el 1899 és de forma troncocònica, de totxo vist aplantillat, amb coronament totalment llis escapçat a l’acabament. La base és quadrada.



Vapor Galí / JVC

Vapor Galí. Els Galí va ser una de les famílies industrials terrassenques més importants del segles XIX i XX. En principi estaven instal·lats al Vapor de la Companyia, on ara hi ha l’Escola Lanaspa a la Rasa. A finals del segle XIX van construir el Vapor Galí, entre els carrers de Sant Llorenç, Sant Leopold i Cervantes amb una llarga façana de finestres al passeig Vint-i-dos de Juliol. Allà va ser on Francesc Giralt va muntar la primera instal·lació elèctrica de Terrassa. Al vapor hi havia vàries indústries rellogades; una d’elles era la Tintoreria Doré que disposava d’una xemeneia. El vapor es va enderrocar l’any 1997, salvant la xemeneia que forma part d’una plaça interior voltada d’habitatges.
La xemeneia construïda l’any  1930 descansa sobre una quàdruple base quadrada reconstruïda. Té una alçada total de 25 m. El fust quasi cilíndric és de totxo vist. L’any 1970 es va fer una reconstrucció de la part superior de la xemeneia.

Vapor Montset / JVC
Vapor Montset. A iniciativa de l’industrial Lluís Monset es va construir, el 1892, l’edifici conegut pel Vapor Monset a la part alta de la dreta de la Rambla d’Egara. L’any 1918, l’empresa Emili Badiella Ribas s’instal·lava de llogater en una de les naus del Vapor Monset. Era una empresa dedicada a la filatura. L’any 1957, la raó social passava a dir-se SA Hilatures Badiella (SAHILBA), absorbint altres empreses instal·lades al vapor: Pentinatges Badiella, SA i Oliu SA. L’empresa va patir els estralls de la rierada del 1962. L’any 1983 va comprar tot el Vapor Monset on estaven ubicats. Finalment l’any 1993, la Caixa de Terrassa,  va comprar l’espai. De l’enderroc de les industriés i la nova urbanització sorgí el nou edifici de la seu de la Caixa de Terrassa, la construcció d’edificis d’habitatges i la remodelació de l’espai amb les places de Ricard Camí, del Vapor Monset i el carrer del Notari Badia. A redós de la xemeneia del  Vapor Monset es va conservar  l’espai urbanitzat com a Plaça del Vapor Monset.
Construïda cap a l’any 1900 té un fust quasi cilíndric de totxo vist aplantillat. La seva base és quadrada i el diàmetre a la base és de 3 m. amb una alçària total de 25 m.
Vapor Niquet / JVC

Vapor Niquet. El francès Ernest Niquet fundà el Vapor Niquet. El dia 16 d’octubre de 1892 es va inaugurar el complex industrial amb una gran i sonada festa. L’any 1914 el Vapor passà a mans de l’industrial  Francesc Masana. L’any 1919, arran la constitució de la Societad Anònima de Peinado e Hilados i essent Francesc Masana un dels socis fundadors, el vapor passà a ser una segona factoria de la Saphil. Una part del Vapor situada al l’altra banda del carrer del Concili Egarenc, l’ocupà la indústria metal·lúrgica Abad Ribera.
El Vapor tenia dues xemeneies, la central que va desaparèixer a l’enderroc del Vapor, els anys setanta del segle XX, per edificar un grup de habitatges socials. L’altra xemeneia situada a les naus d’Abat Ribera, quedà en peu.
Xemeneia construïda l’any 1895 que emergeix del sòl amb forma circular fins a una alçada total de 27’5 m. Està coronada amb un collarí i encerclada amb 8 brides de ferro colat.