Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 15 de juliol de 2017

La conca del Besòs: Els torrents de la Grípia i de la Betzuca

Es dóna la circumstància que el terme de Terrassa forma part de dues conques: la del Llobregat i la del Besòs, ambdues separades per la serralada que tothom coneix com la del «camí dels Monjos».

Torrent de la Grípia
El primer torrent de la conca del Besòs que es troba a llevant de la ciutat és el de la Grípia, que segueix un traçat paral·lel al camí dels Monjos.
L’aiguabarreig dels torrents de les Monges i del Sacrament, prop de la carretera de Castellar, dóna origen al torrent de la Grípia, encara que hom dóna com a fet que el torrent de les Monges sigui també el de la Grípia. El seu origen el trobem a la carretera de Matadepera, passat el pont de la riera de les Arenes, davant l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Segons el geòleg Jacint Elies, aquest torrent també havia estat antigament la vall de la riera de les Arenes. 
El seu curs segueix entre el Puigbarral i la turonada barriada de la font de l’Espardenyera, rebent de les seves vessants fins a cinc rierols, un d’ells procedent de la deu de la Espardanyera.
Antiga font de la Grípia / Fons Ragon-AMAT
Rep el nom de les Monges pel convent i monestir romànic de Santa Magdalena, situat al munt del Puigbarral, al peu del camí dels Monjos. També el trobem amb els noms de torrent de la Rugada o de l’Espardenyera.
Passat l’encreuament amb la carretera de Castellar el torrent s’entronca per las seva esquerra amb el torrent del Sagrament. Des d’aquest punt es forma el torrent de la Grípia pròpiament dit.
Torrent de la Grípia / AMAT
El torrent del Sagrament també se’l coneix com el «torrent de la font de les Canyes», per la popular font homònima situada al peu de la carretera de Castellar.
Aquesta font ha estat una de les més concorregudes del terme de Terrassa, ja que durant els anys cinquanta s’hi produí un constant tràfic d’immigrants per proveir-se d’aigua; també es destinà a fer el servei de rentador comú. Als voltants dels anys seixanta, aquest indret també es féu famós per les trobades clandestines antifranquistes. Antigament era conegut com a torrent del Sot o del mas del Sot.
Passada la carretera de Castellar, el torrent s’obra en una gran vall plena de petits horts, deixant a llevant la torre de Mossèn Homs i, a la dreta, Can Montllor. El torrent de la Grípia es coneixia en el segle X com a torrent de Banyeres o també de la Torre; tots dos fan referència al nom de torre Banyeres, la denominació antiga de la torre de Mossèn Homs.
La font del pícnic de la Grípia / Joaquim Verdaguer
Segueix el seu curs vorejant el barri que porta el seu nom i el de les Arenes, fins a trobar la línia del tren prop de l’antiga estació de Torrebonica. Uns quants metres més avall, i abans d’arribar a la carretera de Montcada, rep el torrent del Cementiri.
Deixant enrere la carretera, segueix un traçat sinuós, dins el qual rega terres de conreus de diverses masies i rep per la dreta el torrent de Montserrat.
Ja passat Can Sabater del Torrent, s’uneix amb el torrent de Can Llobateres. Aquest últim té el seu origen a la serra de Galliners, prop dels Ermitans; el seu curt recorregut, fent un petit arc, s’ajunta amb el torrent de la Betzuca.. Aquest últim tram la veu popular l’anomenava torrent de la Por.
Tot el seu recorregut marca el límit actual entre els termes de Terrassa i de Sant Quirze del Vallès.
El torrent de la Grípia es coneixia en el segle X com a torrent de Banyeres i també de la Torre; tots dos fan referència al nom de torre Banyeres, la denominació antiga de la torre de mossèn Homs. També en aquesta època, al seu pas prop de Can Montllor, era conegut com a torrent “de Marcianos”. El tram entre Can Badiella i Can Sabater tenia el nom de torrent Barbau.

El Torrent de la Betzuca
Aquest torrent té el seu naixement a la font de Querol, a Sant Llorenç del Munt, prop de Can Torres, dins el terme de Matadepera. Entra al de Terrassa prop de Can Vinyes, traspassant el pont anomenat de la Betzuca a la carretera de Castellar. Al indret que entra al terme de Terrassa, a l’època medieval el trobem amb el nom d'Arnella o Arnaela. I prop de Can Viloca, com a Vila Occua. Al seu últim tram també era conegut com a riera del mas Lladó de la Clota.
Torrent de la Betzuca / AMAT
Baixa després en ziga-zaga, paral·lel al torrent de la Grípia, fins a trobar la línia del tren de la RENFE prop de Can Viver de Torre Bonica. En el seu recorregut fins a la carretera de Montcada deixa al seu vessant dreta Can Figueres del Mas i l’Hospital de Terrassa i l’esquerra els camps del Real Club de Golf El Prat. Ja en terres de Can Barba de la Pedra Blanca, prossegueix fins a trobar el torrent de Can Llobateres o de la Grípia, amb el qual forma la riera de Can Llobateres. Aquesta, després de vorejar pel ponent de Sant Quirze, es troba amb la riereta de Sabadell i forma el riu Sec, que a l’a vegada desemboca al Riu Ripoll i aquest al Besòs
Pont de la Betzuca sobre la carretera de Castellar/Joaquim Verdaguer
El pont del camí de la Betzuca / Joaquim Verdaguer
A la part més llevantina del terme de Terrassa trobem un grapat de torrents que tenen el seu naixement al sector terrassenc i passen a formar part de la xarxa fluvial de Sabadell: torrents de Can Ustrell, Can Feu, Can Bonvilar, la Granja, Plans de Can Canya, Corraló, Sot del Llop, RIbatallada, Tudoner, Moreria, Can Sales i Botelles
Torrent de la Betzuca

Fonts Consultades:

VERDAGUER, Joaquim. Rieres i torrents del terme de Terrassa. Fundació Mina Pública d’Aigües de Terrassa. 2000

dissabte, 8 de juliol de 2017

El carrer del Ferrocarril: un cas insòlit

L’any 1856 arribava la línia del tren a Terrassa. Ja que el preceptors o interessats en la arribada del tren eren els terrassencs, l’estació es va construir dins el terme de Terrassa tot i que les cases que hi havia més a prop eren les del poble de Sant Pere de Terrassa. La línia es va construir el seu pas per la part nord del poble de Sant Pere.
Uns any després, el 1861 es van començar a construir les primeres cases al llarg del camí de Montserrat (actual carrer de Bonaventura Castellet). Poc a poc aquestes cases van començar a tenir eixida per la part del darrera a tocar la via del tren. L’espai reservat entre aquestes cases i la via, el santperencs l’anomenaven «carrer del Ferrocarril». L’altra banda de la via, en terres d’en Sal·lari també es començà a edificar cases formant un carrer que, a l’igual que el del sud, s’anomenà carrer del Ferrocarril.
Terres d'en Sal.lari / Conchita Sal.lari
L’any 1883, l’Ajuntament urbanitzava el tram que anava des del carrer de Sant Llorenç fins a l’estació. Es van plantar un seguit d’arbres plataners i s’anomenà al vial passeig del Vint i dos de Juliol. Poc a poc es va anar edificant des de l’estació fins el torrent de Vallparadís, límit dels termes de Terrassa i Sant Pere. Quan el poble de Sant Pere va ser agregat a Terrassa es produïren una sèrie de canvis de nom dels carrers de Sant Pere i la continuació del passeig per sobre del nou barri de Sant Pere se l’anomenà passeig del Vint i dos de Juliol. Però sorprenentment el tram per sobre de la via continua amb el nom de carrer del Ferrocarril. És el tram que va de la carretera de Matadepera fins al carrer del Ferroviaris. És un carrer que se li assignà la numeració seguida de les cases, del número 1 al 14.
Un Via Crucis passant per el carrer del Ferrocarril / Fons Ragon-AMAT
Al estar a l’altra banda de la via, era un carrer que passava bastant desaparcebut.
Durant la dictadura, el tram des de l’estació del nord cap a l’oest es va anomenar d’Espinosa de los Monteros, i el tram en direcció a l’est, Héroes de Codo.

L’any 1994, el gran somni dels terrassencs de suprimir la barrera de ferro que separava el sud del nord de la ciutat, es feia realitat amb el soterrament de la línia del tren. El lliurament de l’espai que ocupaven les vies es va urbanitzar com una gran avinguda, un vial modern i dinàmic adaptat a les persones i a la circulació rodada. Des de no fa gaire es pot circular, gairebé íntegrament, per un carril-bici.

Carrer del Ferrocarril / Joaquim Verdaguer
Però el cas singular és que el carrer del Ferrocarril va continuar conservant el seu nom, donant-se la circumstància, probablement no es doni en lloc, que dins un carrer n’hi ha un altre amb un nom diferent..


dissabte, 1 de juliol de 2017

El Grup Excursionista La Mola / Cursa de patinets

Durant el primer terç del segle XX, la classe treballadora no gaudia de gaire esbargiment. Les moltes hores dedicades a la fàbrica no deixaven espai pel lleure. L’home a la taberna i la dona a la cuina.
Poc a poc van anar emergint noves pautes d’oci: el cant coral, l’excursionisme i la pràctica de l’esport.

Grup la Mola. Excursions varies/ Marius Heras-ABANS
Un grup de treballadors fundaven, l’any 1924, el Grup Excursionista La Mola. Les seves activitats, en un principi, eren simples anades a fontades, excursions de breu durada pels masos dels voltants, al pantà de la Xuriguera i com no, Sant Llorenç i el seu punt més alt, la Mola, que donava nom a l’agrupació. L’èxit de les sortides, en les qual hi podien participar les dones, va fer que es programessin sortides de més llarg recorregut al poder disposar de locomoció que els apropava a Núria, als Pirineus i a organitzar anades col·lectives a la platja.
Grup la Mola en el Pantà de la Xuriguera / Marius Heras/ ABANS
L’èxit associatiu va portar a l’entitat a  crear dins el grup noves seccions com l’atletisme. Una altra secció fou la d’acampada o de càmping com es deia aleshores.
L’entitat va editar, a partir de l’any 1928, un butlletí propi on els membres podien exposar les seves opinions. També s’organitzaven conferències sobre geologia , prehistòria i altres matèries.
Tenien la seu al carrer de la Palla
Amb l’entrada dels franquistes, el 1939, l’entitat va desaparèixer.

Cursa de patinets / Fons Ragon-AMAT
El dia 12 de gener de 1930, el grup excursionista va organitzar una carrera singular: una cursa de patinets. Un esdeveniment tan infantil va concentrar multitud de curiosos que van atapeir les voreres de la Rambla, de pujada i baixada en el tram entre el Mercat de la Independència i el final de la fàbrica Aymerich i Amat.
El fet de què moltes cases patrocinadores hi participaven amb molts regals, va fer que es creés molta expectació.
Es van fer vàries curses d’eliminatòries per a nens de 5 a 7 i de 7 a 9 anys. També es va dividir en grups segons el patinet fos de dues o tres rodes.
El guanyador absolut fou el vailet Jaume Gorina
La cursa de patinets a la rambla / Fons Ragon-Amat

Fons consultades:
PLANS, Lourdes. Terrassa Recull gràfic. El Grup Excursionista La Mola. Abans, Efadós Editorial. Barcelona 2007.
FIGUERAS, Pere. Terrassa Gràfica. L’Actualitat de Terrassa. 1994.
MUÑOZ, Anna i FONT, Dolors. Terrassa 1920-1930. Arxiu Tobella. Terrassa 1986

dissabte, 24 de juny de 2017

L’avinguda de Josep Tarradellas

Aquesta avinguda és l’antic llit de la riera del Palau. Va començar a canalitzar-se a finals dels anys 50 davant la necessitat d’urbanitzar la zona amb un vial que connectés la Rambla d’Ègara amb l’avinguda d’Abat Marcet.

Des de la construcció de la línea del tren, aquesta havia estat un cinturó de ferro que tallava la comunicació entre la part nord de la ciutat i el centre, només viable pels passos a nivell que la feien possible.
El Pont de la RENFE. 1900/ Fons Ragon-AMAT
L’arribada del tren que era sinònim de progrés i riquesa i que va ajudar al desenvolupament urbanístic i econòmic, va acabar convertint-se en un problema: dividir la ciutat
La futura avinguda de Josep de Tarradellas l'any 1958/ AMAT
Fins a finals dels anys 50 que es va construir  el pas elevat de la carretera de Castellar no es va trencar aquesta barrera. Per tant, era necessari l’obertura d’un altre vial  cap a l’oest, per tal de descongestionar els passos a nivell.
Amb la urbanització del tram de l’actual avinguda de Josep Tarradellas i el tram de l’avinguda de l’Abat Marcet fins a la carretera de Rellinars es va aconseguir l’anhelat vial de ponent.
El pont de la RENFE / AMAT
En un principi, en un costat només hi havia el camp de futbol de l’Agut i a l’altra banda de la riera hi havia uns pisos que l’empresa Agut va construir pels seus treballadors i també les terres de Can Llobet amb la masia al mig.  L’any 1966 s’iniciaren les obres de construcció dels pisos de Gibraltar. El vial va agafar el nom de carrer de Gibraltar.
Avda de Gibraltar 1970 / AMAT
l
La incapacitat d’absorbiment del col·lector de la Rambla i els estralls que va ocasionar la rierada del 1962, van fer que la Confederació Hidrogràfica dels Pirineus Orientals procedís a desviar-la, per mitjà d'un transvasament. El curs de la riera, que, a l'alçada de l'avinguda de l'Abat Marcet, girava cap al sud i s’adreçava cap a la Rambla, va ser desviat de manera que continués en línia recta cap al sud-oest. Per fer possible aquest transvasament va caldre una obra faraònica, amb l’obertura d’un llit nou i profund que, des de l'avinguda de l'Abat Marcet, enllaçaria amb el torrent de la Maurina, tot travessant les altes terres de Can Boada del Pi.
Josep Tarradellas

Després d’aquesta obra, l’avinguda es va transformar en un bulevard.
L’any 1988, arran de la mort del ex-president de la Generalitat, Josep Tarradellas, el Ple de l’Ajuntament acordà canviar el nom de Gibraltar  per avinguda de Josep Tarradellas. El president va nèixer l’any 1899 al poble de Cervelló. Fou secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya i representant del partit al Parlament espanyol (1931-1933). Ocupà diferents conselleries de la Generalitat fins assumir la de finances el 1936 i la de Cultura el 1937. Durant la Guerra Civil organitzà la indústria de guerra  i ajudà a les col·lectivitzacions d’empreses. Després de la Guerra, s’exilià a França i Suïssa, on li donaren el dret d’asil, però al final s’instal·là a França. El 1954 va ser nomenat president de la Generalitat a l’exili. El 1977 retornà a Catalunya com a president provisional de la Generalitat fins el 1980. Va morir a Barcelona l’any 1988.
Descobriment d'una placa en homenatge a Josep Tarradellas. 1988/AMAT
El dia 10 de setembre de 1988 es van organitzar una sèrie d’actes d’homenatge pòstum a Josep Tarradellas amb la presència de la seva vídua, la Sra. Antònia Macià. És per això que es va descobrir una placa a l’avinguda,que, encapçalada per l’escut de la ciutat, porta la següent inscripció: «Avda. Josep Tarradellas i Joan / President de la Generalitat de Catalunya / 1954-1980 / 11-9-1988».
La placa dedicada al president Josep Tarradellas/ Joaquim Verdaguer
No serà fins l’any 1991, en motiu del imminent soterrament del tren de la RENFE, que es va fer una remodelació d’envergadura, substituint el pont centenari de la Rambla per un de modern: unes grans bigues donaven pas a un gran ull de pont que permetia els pas de quatre vials de circulació i dos de vianants. Amb aquesta obra l’avinguda i la construcció d’alts edificis l’avinguda donava un aire de modernitat

 
L'avinguda de Josep de Tarradellas

 

Fonts Consultades: 

LA AVINGUDA DE TARRADELLAS

Boix, Josep. Diario Terrassa. F.S., 16 jul. 1988, p. 8

divendres, 16 de juny de 2017

El Casal de Sant Pere de Terrassa

El Nadal de l’any 1929, uns quants joves de la parròquia van demanar al rector Josep Homs, un lloc per poder representar uns Pastorets. El rector va fer les gestions per trobar un lloc adient per complaure al jovent, llogant un graner que hi havia als baixos del núm. 63 del carrer Major de Sant Pere. El primer pis havia estat al segle XIX l’Ajuntament del Poble de Sant Pere.
L’èxit assolit per tal representació i davant la inquietud del jovent parroquial va fer veure al rector la necessitat d’habilitar un local que aixoplugués l’esbarjo del moviment religiós de la parròquia, especialment la catequesi i l’Acció Catòlica. Per tant, es va llogar definitivament el graner i el primer pis per instal·lar-hi el Casal Parroquial.
El 19 de març de 1930 s’inaugurava amb el nom de Casal Popular de la Parròquia de Sant Pere.
El rector Homs, a més a més de la seva intenció catequista del nou centre, va voler contrarestar la implantació, a la carretera de Matadepera de la Casa del Poble d’Esquerra Republicana i els monàrquics al Saló Imperial.
El saló d'espectacles/ Casal de Sant Pere
El primer president del Casal Popular va ser Francesc Fargas.
Ben aviat es va muntar un petit bar i, al pati s’edificà una sala d’espectacles on s’oferien concerts, teatre, cinema i els Pastorets. El 28 d’octubre del 1934 tingué lloc la presentació del nou Esbart Dansaire del Casal Popular de Sant Pere.
Quan va esclatar la Guerra Civil, el Casal fou ocupat pel POUM.

Acabada la guerra, el Casal retornà a les seves activitats i, també, durant els primers mesos, va acollir les funcions al culte parroquial: misses, confessions, comunions, enterraments, bateigs,... mentre les esglésies de Sant Pere s’adecentaven per tal de poder fer les funcions que tenien encomanades.
El Casal feia efectiu el canvi del nom de l’Entitat, pel de Centre Parroquial de Sant Pere
La junta acordà comprar les dues finques colindants, la núm. 59 i 61. A la 59 (cala Filomena) s’habilità pels nois de l’Aspirantat d’AC i seria conegut com el “casalet” .
Uns quants joves d’Acció Catòlica van demanar autorització per habilitar els horts de darrera el teatre com a camp de bàsquet. El 2 de desembre de 1945 naixia el Sant Pere de bàsquet.
Primer equip de bàsquet del casal / Proc. Casal de Sant Pere
La nova pista de bàsquet / Proc. Casal de Sant Pere
El Nadal de 1949 s’estrenaven els Pastorets “ Ganàpia i Cigronet”, originals de Francesc Izquierdo.
Arran de la participació de dansaries de la Colla Contrapunt del Casal de Sant Pere en la representació d’un casament vuitcentista de 1951 al carrer Major, es fundà l’Esbart Vallparadís del Casal. Un any després es fa la seva presentació al camp de bàsquet
L’any 1952 és beneïda la nova bandera de l’entitat.
La nova bandera del Casal / proc. Casal de Sant Pere
En fer-se efectiu la marxa dels llogaters del núm. 61 (cala Felisa), s’hi instal·là les dependències del Taller de Nazaret amb classes de mecànica, fusteria i dibuix lineal. Era una promoció de la Hermandad de Ingenieros Industriales de Barcelona i l’Acció Catòlica de Sant Pere. Els tallers s’inauguren el 20 de març de 1955. Fruit d’aquesta entesa va fer possible que els nois de l’Aspirantat poguessin passar l’estiu de colònies a Can Fonollet.
 

El mes d’abril del 1959 es celebra el primer Aplec del Casal a Can Guitart de la Muntanya. Un aplec que es repetirà any darrera any fins ben entrat els anys 80.
Un grup escindit del Centre Social Catòlic formen la Colla Sardanista Contrapunt. La presentació de la colla es va celebrar el 24 de gener del 1971, a la plaça del Rector Homs.
També es constituí un grup d’escoltisme que esdevindrà com Agrupament Escolta Mossèn Homs.

L’any 1960 començaren les obres de la nova sala d’espectacles que més tard, quan s’inauguri portarà el nom de Sala Crespi. Als baixos de la futura sala s’habilità un petit teatre que es coneixerà amb el nom del “casalet”, nom manllevat del primer “casalet”.

Des del principi, l’entitat disposà com a oci el cinema i el teatre. L’any 1935 es va adquirir una nova màquina de cinema sonor marca “Orpheo Sincronic”. La sala del Casal és la que oferia un cinema més perfecta en tot Terrassa. Pel què fa al teatre, l’entitat disposava d’un grup de teatre, que a l’any cinquanta adoptà el nom de GADE (Grup Artístic i Dramàtic Egarenc). Aquest grup es consolidà com a un grup de qualitat teatral, participant i guanyant diversos concursos de teatre. El 1966 el grup organitzà amb un gran èxit, el primer Concurs Provincial de Teatre Amateur, que encara perdura. En principi, les funcions es celebraven en el “Casalet”.
El Casal de Sant Pere en els anys 50 / Proc. Casal de Sant Pere
Després d’anys amb les obres parades s’inaugurà la nova sala d’espectacles. El dia 6 de març de 1977 es va inaugurar oficialment amb la presència de l’alcalde de Terrassa Josep Donadeu. La sala se li va donar el nom de Sala Crespi en honor del rector Jaume Crespi. El “Casalet” va quedar relegat com espai per assaig de sardanes i, més endavant, pel de l’Esbart Dansaire del Vallès.
Inauguració del pavelló cobert/ Joaquim Verdaguier
Amb la presència del president de la Generalitat Jordi Pujol i la benedicció del rector Francesc Homs és va inaugurar, el 10 de juny 1989, el pavelló poliesportiu cobert del Casal.
El 8 de juny del 1992 el president de la Generalitat tornava al Casal per inaugurar la ultima fase de la remodelació del Casal: la part davantera de l’edifici.
El Casal de Sant Pere 2000 / Rafael Aróztegui
Actualment les seccions que fan ús de les instal·lació del Casal de Sant Pere són:
El PAM Teatre, el Sant Pere de Bàsquet, l’Esbart Dansaire del Vallès, Slot Terrassa i l’Associació Cultural Andaluza Amigos de la Santa Cruz de Canjayar.
La cafeteria / Proc. Casal de Sant Pere

Fonts consultades:
CASALS, Teresa, GARRICH, Josep i VERDAGUER, Joaquim. El Casal de Sant Pere pas a pas Casal de Sant Pere. Terrassa 1993


dissabte, 10 de juny de 2017

Curiositats d’alguns carrers i places actuals

Explicar un a un cada carrer de Terrassa ens permetria fer una enciclopèdia. Hem decidit explicar-ne només una selecció, que hem entès com a prou suggerent per a demostrar la riquesa en anècdotes però també en històries que es poden arribar a recollir al voltant de cadascun dels nostres vials. Com a suplement vegeu en aquest blog "Noms populars dels carrers i espai de Terrassa". http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2014/11/noms-populars-dels-carrer-i-espais-de.html

Plaça Vella: No es parla de Plaça Vella abans de 1908, any en què s’inaugurà el Mercat de la Independència al Raval de Montserrat. El nom de Plaça s’havia associat des d’antic al de Mercat, atès que allí s’hi celebrava. Amb el nou mercat al Raval, el que s’havia fet des d’antic a la plaça passava a ser el mercat vell, de manera que la Plaça començarà a dir-se també Vella.
La plaça Major en dia de mercat. 1885/ Fons Ragon-
Carrers Sant Leopold i Sant Ildefons: Els noms d’aquests carrers són el resultat del compromís consensuat entre els sectors liberal i conservador de la ciutat a finals del segle XIX. Els primers proposaven el nom de Leopold O’Donnell, heroi de la guerra del Marroc, i els altres hi volien posar el nom del rei Alfons XII. Finalment, es va acordar la solució salomònica de posar-hi dos noms de sants: el carrer de Sant Ildefons (pel rei) i el carrer de Sant Leopold (per O’Odonell).
Carrer del Sagrament: Camí que, vorejant el Terme de Terrassa, anava de Sant Pere a Ca n’Aurell, a fi i efecte de portar el viàtic a l’altre extrem occidental de la parròquia de Sant Pere sense passar pel bell mig de la del Sant Esperit.
Camí del Sagrament (actualment carrer de Joan Duch)/ Fons Ragon-AMAT
Carrer de Montserrat: Fa referència al camí romeu que anava del poble de Sant Pere al monestir de Montserrat enllaçant amb el que sortia de Terrassa, des del Raval de Montserrat i el Portal de la Guia. L’actual carrer segueix aproximadament l’antic traçat.
Carrer de Sant Pere: Fa referència a l’antic camí que anava a les esglésies de Sant Pere sortint de la vila de Terrassa. Es començà a conformar al llarg del segle XVI, i malgrat les seves transformacions, encara resta algun vestigi arquitectònic d’aquell primer creixement.
Raval de Montserrat: és l’únic raval de Terrassa. Neix a partir de finals del segle XVI com a suburbi del nucli original de la vila de Terrassa. Cobrí els espais que havia ocupat el mas de la Portella, que es trobava just on actualment hi ha l’Ajuntament. Des d’allí sortia el camí romeu que anava de Terrassa al monestir de Montserrat.
Raval de Montserrat: a la dreta el camí Romeu, A l'esquerra el carrer de la Goleta 1901/Dibuix de Joan Doch
Carrer del Pantà: el nom es relaciona al pantà permanent que es formava amb les aigües del torrent de Sanllehí, entre els carrer Pantà, Suris, Mare de Deu dels Àngels i Sant Isidre. El carrer havia rebut el nom de carrer dels Campos per l’existència a partir de 1876 d’un teatre que va rebre el nom de “Teatro Campos de Recreo”. Els “campos” eren els florits jardins que s’havien format al voltant del pantà on els terrassencs hi anaven a passejar tranquil·lament. El teatre, després d’un incendi, va rebre el nou nom de “El Prado Egarense”, que durà ben poc, perquè amb la reforma definitiva després de l’incendi, va rebre el nom definitiu de “Teatro del Retiro”, essencialment per l’existència dels jardins al seu darrera i per analogia amb els frondosos jardins del Parque del Retiro de Madrid.
El Pinar: zona a redós de l’actual camp de futbol de CP San Cristòfol on hi havia una important arbreda de pins. Malgrat que actualment s’ha catalanitzat amb el nom de “La Pineda” i tot i que no hi queda ni un sol pi, els veïns dels barris de les Arenes, la Grípia i Can Montllor continuen parlant de la zona de “El Pinar”.
Carrer de Santa Magdalena: fa referència al camí que anava a l’antic monestir de Santa Magdalena del Puigbarral situat a l’altra banda de la riera de les Arenes sobre el Puigbarral. Un barral era un recipient generalment de fusta fet per a transportar oli, vi i altres productes, i a la vegada passà a designar una mesura de àrids i líquids. Hom podria pensar que el monestir fos un espai on es mesuraven aquests tipus de productes en època medieval.
Carrer de Santa Magdalena / Fons Ragon-AMAT
Carrer de Sant Llorenç: fa referència al camí que anava de Terrassa a Sant Llorenç del Munt. El carrer va disposar d’un Portal a mitjans segle XIX que tancava la vila. Segueix aproximadament la part inicial del camí que menava cap a Matadepera i d’allí al monestir de Sant Llorenç. A finals del XIX la part inferior d’aquest carrer, la que tocava al carrer de la Rasa, feia un pendent molt pronunciat que, a petició dels veïns, fou rebaixat considerablement deixant-lo amb el suau pendís que ara existeix.
Portal de Sant Roc: aquest portal de la vila de Terrassa que hi havia al final del carrer Major des d’antic, s’enruna definitivament l’any 1881. A la part superior hi havia una capelleta amb la imatge del Sant, on dia i nit hi havia una llum encesa. Des del segle XVI la vila va mostrar la seva devoció al sant, qui, entre altres miracles, protegia contra la pesta i altres epidèmies.
Placeta de Saragossa: La placeta que havia rebut els noms de Placeta del Doctor Zamenhof l’any 1912, i de Placeta de la Liberación l’any 1940, va ser sempre coneguda pels terrassencs com a placeta de Saragossa. El motiu era la existència des de 1856 i durant molts anys de la Fonda Saragossa fundada per Miquel Domingo. A Terrassa hi ha un altre vial que connecta el barri de Torre-sana i el de Vilardell que també porta el nom de la ciutat aragonesa.
Plaça de la Liberación (Saragossa) / Fons Ragon-Amat
Plaça del Segle XX: Per celebrar el canvi de segle el terrassencs del 1900, entre altres celebracions, van acordar posar el nom de Segle XX a una plaça que s’hauria de construir de nou prop de l’actual estació d’autobusos, la qual cosa no es va portar a terme. A mitjans del segle XX se li va posar al nom a l’actual plaça que ha donat nom al barri.
Carrer de Suris: l’any 1877 Agustí Galí i Suris féu donació a l’Ajuntament de Terrassa d’uns terrenys a la part nord de la Rasa per tal d’obrir un nou carrer, amb la condició que portés el nom de Suris, en memòria dels seus avantpassats propietaris dels terrenys. Inicialment, però, fou conegut popularment com a carrer de Surís, amb accent agut, tendència fonètica pròpia de la parla catalana, que també es reproduí al carrer paral·lel d’en Pau Claris, que durant molts anys fou batejat com a Pau Clarís.
Plaça del Turó de l’Argila: fa referència al turó ocupat per l’Escola Pia des de 1864 i que la bòbila Segués-Donadeu, construïda al seu costat, va anar rebaixant considerablement d’argila a causa de la seva explotació industrial. Des d’antic, però, el turó s’havia anomenat del Puig Pasqual, essent probablement un sector agrícola de bones pastures per al bestiar dels habitants del terme de Terrassa.
Carrer de Viveret: ens informa de l’antiga presència del mas Viveret situat en aquest carrer prop del carrer de Topete. El carrer que també va rebre la denominació de l’Auxili perquè un tal Abelló hi tenia les bombes d’aigua per apagar foc a principis del segle XX.
Carrer de la Igualtat: el carrer neix com a carrer del Cementiri, per ser aquest l’accés a l’antic Cementiri Vell. Tanmateix, ràpidament el vial va rebre el nom popular de la igualtat, pel fet que tots els que hi passaven anaven directament al cementiri, i la mort no hi entén de classes, de manera que tots eren iguals davant la mort, fossin rics o pobres.
Carrer de la Fraternitat: el nom es deu al fet d’estar ubicada a la cantonada amb la carretera de Matadepera la casa del poble de Sant Pere, depenent durant els anys anteriors a la Guerra Civil al partit polític de la Fraternitat Republicana de Catalunya.
Placeta de la Font Trobada: és una de les localitzacions terrassenques amb més noms populars coneguts. Entre ells convé recordar els de Placeta de la Creu, Placeta dels Forns, Placeta de mossèn Salvi o Placeta de mossèn Martínez. Tanmateix, la referència més interessant prové d’una llegenda que envolta la “Font Robada”, per la qual l’aigua que sorgia a la font d’aquest indret s’havia manllevat il·legalment d’una mina de propietat. La veritable Font Trobada havia estat, en origen, al carrer de la Palla.
Parc dels Catalans: aquest espai alliberat pel soterrament de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, ha rebut la denominació que popularment té l’estació de tren dels  “catalans”.

Fonts colsultades:


CARDELLACH, Teresa; SOLER, Joan; VERDAGUER, Joaquim. Els noms de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 2007

dissabte, 3 de juny de 2017

Els carrers de Terrassa: Algunes dades

A Terrassa l’any 2007 hi havia:

831 carrers amb una longitud sumada de 288,44 km.
23 avingudes amb una longitud sumada de 408,71 km.
63 passatges amb una longitud sumada de 7,82 km.

Si una persona volgués recórrer a peu tots els carrers i avingudes de la nostra ciutat hauria de caminar 704,97 km, tardaria unes 140 hores, és a dir, sis jornades caminant dia i nit sense parar. Aquesta, per exemple, és la distància que hi ha entre les ciutats de Terrassa i Santander, entre Terrassa i Segòvia, o també la que hi ha entre Terrassa i Montecarlo, capital del principat de Mònaco.

També s’hi comptabilitzen:

141 places i 8 placetes.
32 camins.
18 parcs
17 ponts
13 carreteres
14 passeigs
9 masies
3 mercats
3 jardins
1 raval, 4 rambles i 1 rambleta.

Els tres carrers més llargs són:

Avinguda del Vallès (6,05 km).
Passeig Vint-i-dos de Juliol (4,5 km).
Ronda de Ponent (3,46 km).

Els quatre més curts:

Camí de Can Petit (20,38 metres). [Barri de Sant Pere Nord]
Passatge de Sant Joan (21,50 metres). [Barri del Centre].
Passatge de Monturiol (28,65 metres).[Barri de Sant Pere].
Carrer del Teide (30,43 metres). [Barri de Can Boada].
El camí de Can Petit / Joaquim Verdaguer
Els tres més amples:

Avinguda del Vallès (100 metres).
Ronda de Ponent (40-65 metres).
Avinguda de Béjar (48 metres).
Avinguda del Vallés / Joaquim Verdaguer
Els dos més estrets:

Carrer del Sol: (1 metre) [Barri de Ca n’Aurell].
Carrer de Mart: (2,33 metres). [Barri de Ca n’Aurell]
Carrer del Sol / Joaquim Verdaguer
L’Espai que ha tingut més nom ha estat la plaça Vella: Plaça, Plaça Major, Plaça de la Constitució, Plaça de la Republica, Plaza de España i Plaça Vella.
La plaça de la República / Fons Ragon-AMAT
Fonts consultades:
Unitat de SIG de l’Ajuntament de Terrassa
LOZANO, Ferran; ROMERO, Jesús; VERDAGUER, Joaquim. Els carrers de Terrassa. Ajuntament de Terrassa, 1995