Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 17 de març del 2018

Carrers Sant Antoni i Garcia Humet


La part baixa del carrer de Sant Antoni era l’antic camí per anar de Terrassa a les esglésies de Sant Pere. El camí que pujava de la Font Vella i del Passeig enfilava el carrer de Sant Antoni i prop del de Sant Cristòfol girava a la dreta per anar a cercar el torrent i pujar a les esglésies. La banda esquerra del camí era del terme de Terrassa i el de la dreta del terme de la Quadra de Vallparadís. Les primeres cases es van edificar al començament del carrer, per tant, les de la dreta pertanyien al terme de la Quadra. És per això que el carrer es conegut popularment com el Carrer de la Quadra.
Amb la construcció del pont de Sant Pere, el carrer va créixer cap al nord fins a trobar el carrer de la Creu Gran.
Sant Antoni

L’any 1830, la Quadra de Vallparadís va ser annexionada a Terrassa.
El carrer va ser molt famós per les festes populars que es celebraven a finals del segle XIX i principis del XX per la diada de Sant Antoni i per la Mare de Déu d’Agost i Sant Roc, com una autèntica festa major amb ball cada nit, festes infantils amb cucanyes, curses de sacs, xocolatada i putxinel·lis. Al final del carrer, a la cruïlla amb el carrer de la Creu Gran, una orquestra amenitzava el ball, i a l’encreuament amb el carrer de Sant Cristòfol hi havia representacions de teatre i s’hi s’instal·lava un escenari de manera que es podia guaitar des de tres punts diferents.
Després de la Guerra Civil, a finals del anys 40 i principis dels 50, els veïns del carrer van voler revifar les festes del carrer. Per la diada del Sant del juny de 1950, entre altres festejos que es van celebrar, el veïnat va col·locar un retaule de majòliques amb la imatge de Sant Antoni i amb el nen Jesús als braços, a l’entrada del carrer, ran la plaça del Doctor Robert. Sota es pot llegir «Calle de Sant Antonio»
Va ser un dels carrers de moda per edificar-hi la classe benestant.
Carrer de Sant Antoni / AMAT
A mig carrer a la dreta, el 1910 s’instal·là a la finca de Can Julià de la Quadra,  l’Escola Vallparadís del pedagog Alexandre Galí. Allà va ser on es va jugar el primer partit de bàsquet de l’Estat espanyol. 
Escola Vallparadis / Fons Ragon-AMAT

Aquest edifici va ser seu de l’Agrupació Republicana, de la catequesis de la Joventut Católica ( Centre Social), del Centre Excursionista i l’EPIC.
El edificis més singulars del carrer són; Casa Carner, habitatges números 28 i 30, Casa Salvans, casa Guardiola, casa Noguera i Casa Baltà. A mig carrer hi havia els despatxos i la fàbrica Montser i Guardiola
Mosaic a l'entrada del carrer / Joaquim Verdaguer
El carrer porta l’advocació de Sant Antoni, franciscà Fernando Martin de Bulhoes
(Lisboa, 1190? – Pàdua, 1231). Va ser un teòleg, predicador i monjo portuguès. L’any 1220 es va fer franciscà i adoptà el nom d’Antoni. Va assistir a la concentració de 1221 monjos franciscans que es va celebrar a Assís per la festa de la Pentecosta. Va viatjar predicant pel nord d’Itàlia i el sud de França contra les heretgies, principalment contra el catarisme. Va morir el 13 de juny 1231. Uns anys desprès era canonitzat. La primera notícia del carrer amb el nom de Sant Antoni apareix al padró de 1843. Durant l’època republicana portà el nom de carrer de Francesc Macià.

Paral·lel al carrer Sant Antoni hi ha el carrer de Garcia Humet
Carrer de Garcia Humet / Fons Ragon-AMAT
Antigament el carrer era un petit torrent o regueró que baixava en vertical fins traspassar el Passeig i el carrer Sant Jaume i abocar-se al torrent de Viveret.
Al carrer s’instal·laren petites quadres tèxtil que l’any 1845 foren les primeres d’utilitzar els tel-lers mecànics Jacquard.
Degut a les Guerres Carlines, els rics propietaris rurals de la zona de Sant Llorenç buscaren la protecció de la vila instal·lant-se en ella. 
Casa Ubach / Fons Ragon-AMAT
Al principi del carrer Garcia Humet, cantonada amb el Passeig, edificaren llur cases els Mata de la Barata, els Ubach i el Tobella de Can Montllor. També, obrers del tèxtil ocuparen una bona renglera de cases a l’esquerra de mig carrer. Més avall era popular la sala de ball La Violeta.
Durant molts anys, l’edifici al cap damunt del carrer cantonada amb el de Joaquim Paz estava ocupat per la “Sucursal de l’Escola Pia”.
Alumnes de la sucursal de l'Escola Pia. 1955 / Proc. Joaquim Verdaguer
El carrer porta el nom de l’industrial i alcade de Terrassa, Josep Garcia Humet (1864-1915). Humet va estudiar al  Reial Col·legi Terrassenc, on obtingué el títol de Pèrit Mercantil. Industrial de la Casa García e hijos. Fou secretari de la Cambra de Comerç (1889-1893) i, en fou el seu representant a l’Assemblea de Cambres de Saragossa, el 1899.
Josep Garcia Humet

El 1894 formava part de la Comissió Pro-habitatges obrers, president de l’Institut Industrial el 1896 i el 1904-1908, vicepresident de la Societat General Elèctrica, director del Banc de Terrassa, president de l’Acondicionament, fundador i President del Seguro Tarrasense, president del Centro Tarrasense, que havia fundat el 1913. També era membre de la junta de l’Asil Busquets i de la junta local per a la Instrucció Pública.
Fou el principal organitzador del “salisme”, però malgrat això, era membre del Partit Conservador. Va ser elegit regidor el 1909 i va ocupar l’alcaldia de 1910 a 1911.
La seva empresa visqué una vaga molt dura, sostinguda per totes les societats obreres locals
El seu retrat figura des de 1964 en la Galeria de Terrassencs Il·lustres.
Carrer de Garcia Humet / Joaquim Verdaguer
El tram del carrer de Sant Josep entre els carrers de Sant Antoni i Garcia Humet era conegut popularment com “la Barceloneta”, potser per la fesomia regular i petita de les seves cases.l nom de Mitjà del Passeig, al estar entre els carrer del Passeig i el de Sant Antoni.
Fonts consultades:
LA QUADRA DE VALLPARADÍS Y LA CALLE SANT ANTONI.
Boix, Josep. Diari de Terrassa. 7 juny 1997, p. 30
LA QUADRA DE VALLPARADÍS Y LA CALLE SANT ANTONI.
Boix, Josep. Diari de Terrassa. 7 juny 1997, p. 30
EL CARRER DE LA QUADRA.
R. El Dia, 16 febr. 1933, p. 1
LA CALLE DE SANT ANTONI. CARRER DE SANT ANTONI.
Boix, Josep. Diario Terrassa. F.S., 20 abril 1985, p. 15
EL CARRER DE SANT ANTONI.
Boix, Josep. Diario Terrassa. F.S., 5 nov. 1988, p. 10
LA CALLE DE SANT ANTONIO O EL ANTES “CARRER DE LA QUADRA”.
Boix, Josep. Diario Terrassa. 20 juny 1996, p. 22
LA CALLE SANT ANTONI.
Boix, Josep. Diari de Terrassa. 24 maig 1997, p. 28
LA CALLE DE SANT ANTONI, AYER Y HOY
Boix, José. Diario Terrassa, 16 febr. 1980, p. 18 HOY.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada