Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 21 de febrer de 2015

L’esperanto a Terrassa

A principis del segle XX es donava a conèixer, dins l’àmbit terrassenc, un nou idioma universal creat pel polonès Ludwik Zamenhof. Un grup d’entusiastes creava la primera societat esperantista a Terrassa, amb el nom de «Esperanto Lando», tot i que no aconseguiren arrelar. La celebració d’un Congrés Internacional d’Esperanto a Barcelona va revifar aquelles primeres inquietuds terrassenques fundant el Grup Lumon, que va aglutinar un bon nombre de nous iniciats en la seva inauguració, el 7 de novembre de 1909, amb una sèrie d’actes als quals es convidà a les personalitats esperantistes de Barcelona.
Personalitats presents en el Congrés/Fons Ragon-AMAT
L’entusiasme pel nou idioma en la nostra ciutat va fer possible que per la Festa Major de 1912 es celebrés a Terrassa el III Congrés Esperantista Català. 
Parlaments des del balcó del Magatzem Aymerich, Amat i Jover /Fons Ragon-AMAT
Un dels actes fou la imposició del nom de Zamenhof a la coneguda popularment com placeta de Saragossa, alhora que s’hi van col·locar dues plaques bilingües. Per aquest congrés es va editar un segell de propaganda en el qual s’hi veia les siluetes d’edificis més destacats de la ciutat. La imatge modificada d’aquell segell la podem contemplar a la façana de l’Arxiu Tobella, entitat que va adoptar com a escut propi el segell del congrés esperantista, lleugerament retocat.
Els congressistes davant l'Escola Industrial
Al llarg dels anys, el Grup Lumon impartí cursos d’Esperanto a diverses societats i en el seu propi estatge de la Societat Coral Joventut Terrassenca, d’on van sorgir poetes i literats i incansables mestres, com Sebastià Chaler, que amb les seves ensenyances donà  fruits, creant-se nous grups esperatistes als pobles dels voltants.
Sebastià Chaler
Acabada la Guerra Civil es va imposar a la plaça de Zamenhof el nom de «plaza de la Liberación», raó per la qual el nom de l’esperantista va desaparèixer dels nostres vials.

Després de la Primera Guerra Mundial un grup d’esperantistes austríacs i un altre d’espanyols es van posar d’acord per promoure i organitzar l’estada a Espanya de nens austríacs afectats, necessitats o orfes d’aquella guerra.
A Terrassa el Grup Lumon va tenir cura d’un grup de 55 nenes austríaques procedents, principalment, de Graz (Estiria). La majoria van ser recollides per famílies en cases particulars i també en van allotjar a l’Asil Busquets i l’Hospital de Sant Llàtzer. La seva estada va durar un any creant-se molts i emotius lligams.
Aquest fet va repetir-se després de la Segona Guerra Mundial quan van arribar 15 nenes austríaques, però en aquella ocasió el promotor va ser Càrites.
Pancarta anunciant el congrés del 1951/ Fons Ragón-AMAT
L’any 1951 es va celebrar a Terrassa el XIIè Congrés Nacional d’Esperanto promogut pel grup d’esperanto de la Societat Coral Joventut Terrassenca i coordinat per l’infatigable Sebastià Chaler, alhora vice-president de la Federació Esperantista Espanyola.
Els congressistes davant l'Ajuntament 1951 / Fons Ragon-AMAT
El dia 28 de juliol es van concentrar a la seu social el congressistes, arribats d’arreu de la península i algun de l’estranger, sumant un total de quasi dos- cents assistents, per dirigir-se tots plegats i en comitiva a l’Ajuntament, on varen ésser rebuts per l’alcalde, Alfons Vallhonrat. Després es va inaugurar, a la sala Ràdio Terrassa, una exposició esperantista. Al saló d’actes de l’Institut Industrial va tenir-hi lloc l’obertura del Congrés i el desenvolupament de les diverses sessions al llarg de tres dies.
A la nit es va celebrar un concert amb Miquel Farré al piano i l’actuació de la Coral Joventut Terrassenca
Exposició sobre l'Esperanto a Ràdio Terrassa/ Fons Ragon-AMAT
Al dia següent, 29 de juliol, com a actes complementaris del congrés, els assistents, després d’una solemne missa, van visitar les esglésies de Sant Pere i la Llar de l’Ancianitat. Al migdia es va celebrar als salons de Gran Casino un gran àpat oficial, en el qual la soprano terrassenca Esperança Mosteiro oferí un concert, cantant, també, l’himne esperantista.
Acabades les sessions de la tarda del congrés, els presents foren obsequiats amb un festival folklòric als jardins del Círcol Egarenc, aleshores seu del Frente de Juventudes.

L’úlltim dia del congrés, a més de la clausura, els assistents foren convidats a visitar el Museu Tèxtil Biosca, algunes indústries terrassenques i una excursió a Montserrat, tancant-se el comiat a la seu de la Societat Coral Joventut Terrassenca.

La placa a la nova plaça dedicada al Doctor Zamenhof /Joaquim Verdaguer
El 6 de setembre de 1959 s’inaugurava una nova plaça al barri de Ca n’Aurell, darrera del parc de Sant Jordi, aprofitant l’espai recobert del torrent del Batlle. A aquesta plaça se li va posar el nom de Doctor Zamenhof. Una placa, col·locada prop la cruïlla amb el carrer del Pare Llaurador, portava esculpit el nom del lingüista i una fulla de llorer. Amb aquest acte es retornava, vint anys després, el nom del creador de l’esperanto al nomenclàtor de la ciutat. Actualment la placa està al mig de la plaça.

Fonts consultades:
AMAT. Llibre d’actes del Ple núm. 51, 1957-1959.10 juliol 1959
CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1966
RAGÓN, Baltasar. Coses de Terrassa viscudes. Terrassa (any?)
TAPIOLAS, Judit i FIGUERAS, Pere. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella. Terrassa 1990


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada