Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 6 d’agost de 2016

Jacint Verdaguer i la seva plaça a Terrassa

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles,1845 - Vallvidrera,1902). Poeta i escriptor romàntic. Eclesiàstic.
Als 10 anys va entrar al Seminari de Vic i amb vint anys va guanyar els primers premis als jocs florals. L'any 1870 va ser ordenat capellà i va ser destinat a una petita parròquia de la comarca d'Osona, allà va començar a escriure poemes de caire popular i també va treballar en l'Atlàntida.

El 1874 va deixar Osona i va anar a viure a Barcelona on treballà de capellà a la Companyia Transatlàntica, propietat dels marquesos de Comillas, que el va permetre viatjar sovint a Amèrica.
Verdaguer fou el capellà de la família dels marquesos de Comillas, el que li va permetre fer grans viatges i estar en contacte amb els ambients socials més elevats de l'època. Entre els anys 1884 i 1886 viatjà per Europa, França, Alemanya, Rússia i Terra Santa, viatges que es veuran reflectits en la seva obra.
Als quaranta anys pateix una profunda depressió que li fa replantejar-se tota la seva vida, les autoritats eclesiàstiques el faran retirar a La Gleva on va passar dos anys dedicats a escriure. Amb el temps es va retractar i va retornar a Barcelona, on l'any 1898 el fan beneficiat de l'església del Betlem. Aquell mateix any mossèn Cinto va visitar Terrassa allotjant-se a casa del seu amic i industrial Pasqual Sala i Alsina.
A l'esquerra el carrer Sant Leopold i les restes del torrent del Salt. A la dreta el carrer del Nord/ Fons Ragon.AMAT
El lloc que ocupa la plaça Mossèn Jacint Verdaguer a Terrassa era un descampat a la cruïlla del carrer del Nord amb el torrent del Salt (carrer de Sant Leopold) i el camí de Matadepera que des del camí Fondo conduïa cap el carrer de Mas Adey tot passant pel portal de Sant Joan. Presidint aquest espai hi havia l’antic mas de Ca l’Ubach, conegut també com «cal Conco». En aquest mas de planta quadrada destaca la seva galeria de finestres amb balustres. Davant l’edifici hi ha un pati amb una espessa alzina, que dóna a l’espai un insòlita imatge de tipus rural en el centre de la ciutat. És una vella estampa de l’antiga arquitectura catalana. Actualment s’accedeix per un pas entre les edificacions que dóna a l’interior de l’illa.
Inauguració de la plaça /Fons Ragon-AMAT
La plaça va ser durant temps un encreuament de carrers amb un abandonat jardinet i un sortidor de gasolina. L’any 1903 el Consistori terrassenc va decidir posar-hi el nom de plaça de Mossèn Jacint Verdaguer. 
la plaça / Fons Ragon-Amat
Es va urbanitzar la plaça arran del bastiment d’un monument dedicat al poeta. El dia 30 de juny de 1956 s’inaugurava, amb la presència de l’alcalde Josep Clapés i amb un parlament de Francesc Torrella Niubó.

Inauguració del monument / Fotos Francino
El monument té un cos central de pedra de Montjuïc amb un medalló al bell mig amb el bust del poeta. Al principi, sota el medalló hi havia una font que vessava la seva aigua a un petit estany. Aquest dos últims elements més tard foren suprimits i en el lloc de la font es va col·locar una placa de marbre  amb l’escut de la ciutat. Els autors del monument foren els alumnes de l’ Escola d’Arts i Oficis de Terrassa, dirigits per l’escultor Ferran Bach-Esteve.
Edifici de l'Agrupació Regionalista /Fons Ragon-AMAT
La plaça durant anys va ser un mostrari de l’arquitectura modernista: l’Agrupació Regionalista. tenia les seves activitats en un edifici modernista obra de l’arquitecte Lluís Muncunill i que estava situat a ponent de la plaça. Tenia una façana de dos pisos amb portes i finestres en forma de ventalls parabòlics i en el seu interior destacava el saló d’actes amb grans arcs parabòlics per suportar la coberta. Després de la guerra l’edifici va acollir l’Escola de Música fins que a finals dels anys 50 va ser enderrocat per edificar-hi un edifici pseudomodern per acollir la central de Correus i Telègrafs.
A la dreta, el Magatzem Pintado i Cardús / Fopns Ragon-AMAT
El magatzem Pintado i Cardús a la cantonada amb el de la Mina era la seu de la firma Albi i Palet i destacava per la seva decorativa façana amb diversitat de símbols i representacions de varis busts de prohoms terrassencs. L’any 1972 el magatzem fou enderrocat per construir-hi un grup d’habitatges.
Un altre magatzem situat més avall de l’anterior era el de Miquel Boix. Construït el 1905 la seva imatge exterior oferia una gran portalada de pedra, en arc equilibrat parabòlic i una balconada que segueix les mateixes línees arrodonides que la portalada.
A la mateixa vorera, uns metres més avall hi havia la impremta Ventayol, de la qual se’n conserva actualment la façana. Era un edifici de l’any 1895 obra de l’arquitecte Lluís Muncunill. La portalada és d’inspiració romànica, en arc rodó amb un extradós decorat amb la frase «Impremta Ventayol» i una línea d’imposta també decorada amb motius florals.
La plaça de Jacint Verdaguer / Joaquim Verdaguer
El magatzem Corcoy és un altre exemple del modernisme. Situat al costat de l’edifici de Correus, la seva façana ofereix unes línees senzilles presentant una disposició simètrica amb la porta d’entrada al bell mig i una finestra vertical a cada costat.
A la cantonada amb el carrer de Sant Isidre, i amb la façana en aquest carrer, hi ha l’escola de la Llar, edifici aïllat d’obra vista construït el 1930 per l’arquitecte Melcior Viñals.
El monument en l'actualitat /Joaquim Verdaguer
Quan als anys 50 es va enderrocar l’edifici de l’Agrupació Regionalista, en el seu lloc s’aixecà l’edifici de Correus, entre aquest immoble i l’Escola de la Llar va quedar un espai que es va inaugurar com a placeta per la Festa Major del 1961. Es va enjardinar l’espai i s’hi va col.locar una petita estàtua “Nena amb cérvol” obra de Ferran Bach-Esteve. L’espai es va urbanitzar de nou i l’any l’any 2000 s’inaugurà amb el nom de placeta de Rosa Puig.

Fonts consultades:
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic.Gerència d’Urbanisme. Terrassa 1981
COMES, Rafel. Els Sala (3). Butlletí del Grup Filatèlic i Numismàtic. Març 2007
BOIX. Josep. La plaça de mn. Jacint Verdaguer. Tarrasa Información, 4 febrer 1964, p. 1 i 2
BOIX, Josep. La plaza de mossén Jacint Verdaguer, de ayer a hoy. Diari de Terrassa. 27 juny 1998, p. 30

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada