Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 13 de gener del 2018

Terrassa i la dictadura de Primo de Rivera

Després de la Primera Guerra Mundial, Espanya entrà en una espiral de crisi en la que s’ajuntaren la situació social, l’enfrontament entre patronal i obrers, el pistolerisme, les tensions revolucionàries, la creació del Partit Comunista i la radicalització dels novells sindicats anarquistes convocant vagues als diferents gremis.
Durant la guerra europea, la patronal s’enriquia i els obrers tenien feina, això sí, molt mal pagada. La fi de la comtessa bèl·lica provocà la conseqüent davallada de comandes, portant a la indústria a una profunda crisi, que comportà un enfortiment del sindicat CNT amb un espectacular nombre d’afiliacions.
La societat estava commocionada i el govern se li ajuntaven fracassos a la política col.lonial del Marroc amb la derrota d’Annual per part de l’exèrcit espanyol.
A Terrassa continuaren els atemptats personals i sabotatges contra determinades empreses per part d’anarquistes. La Federació Patronal, a més de seguir una política de total intransigència, va voler respondre finançant a sicaris per sembrar el terror entre la classe treballadora. La revolució russa de l’any 1917 i la fundació del Partit Comunista el 1921 a Espanya, acabaren per posicionar a la patronal. També la patronal convertí el Sindicat Catòlic amb el Sindicat lliure amb l’objectiu d’allunyar als obrers de la revolució social.

Les editorials dels diaris terrassencs recollien la inquietud que vivia el país per la forta crisi governamental. S’assenyalava aquest moment com a  una oportunitat per aconseguir l’autonomia de Catalunya. El 1923 el governador civil de Barcelona va suspendre l’acord municipal pel qual s’havia acordat que la bandera catalana onegés al balcó de l’Ajuntament del Raval com a homenatge als fets de 1714.
El dia 13 de setembre de 1923 es produïa el Cop d’Estat del General Primo de Rivera, aleshores capità general de Catalunya, recolzat per rei Alfons XIII,  l’exèrcit, la burgesia, els terratinents i dels medis eclesiàstics. L’alternativa autoritària es convertí en un règim dictatorial.

Els diaris locals no es posaven d’acord a l’hora de jutjar el cop d’estat; els més conservadors estaven a favor i els més nacionalistes es mostraven recelosos de la línia que seguiria el nou govern. La minoria monàrquica de l’Ajuntament es va adherir a la nova situació.
Josep Freixa i Argemí, nou alvalde / Biblioteca Central
El 18 de setembre, el governador Civil destituïa a l’alcalde Pere Salom, per les seves declaracions separatistes i demanà el seu processament. Interinament ocupà el càrrec el primer tinent d’alcalde Josep Samaranch. Finalment el dia 8 d’octubre és nomenat alcalde l’industrial Josep Freixa.

Deu dies després, el Govern de Madrid declarava l’estat de guerra a tota la província de Barcelona. La premsa restà sotmesa a censura militar. Amb tot això, a finals del mes de març la vaga es generalitza. Soldats a cavall dissolien una concentració obrera a la plaça Vella i el comandant militar de Terrassa prohibia la circulació de bicicletes. A principis d’abril, les fàbriques tornaven a l’activitat i, deu dies després, els militars deixaven la ciutat. El setembre s’aixecava l’estat de guerra.
 
Pomells de Joventut / Vda. de Ramon Mañà-Arxiu Tobella
El dictador va prohibir l’himne d’Els Segadors i les senyeres i va obligar als funcionaris a parlar en castellà. De la mateixa manera les escoles es van veure obligades a l’ensenyament en castellà. Es va prohibir la interpretació de la sardana  “La Santa Espina” al ser considerada un himne català. Va suspendre els patits i els Sindicat i, fins tot va obligar a dissoldre els “Pomells de Joventut” perquè eren considerats òrgans separatistes.

Els Pomells de Joventut de Catalunya varen constituir un moviment de nois i noies amb una finalitat moral i patriòtica, que organitzaren actes, aplecs i desfilades arreu de Catalunya entre 1920-1923, tot reivindicant l'esperit cristià i la puresa de la llengua catalana. A Terrassa una de les seves seus estava a Ca la Laia, al carrer Major de Sant Pere, 80 (Ca l’Anglada)

Es va prohibir tota commemoració de la Diada de Catalunya de l’any 1924.
Van ser multats amb 500 pessetes, diversos terrassencs per haver xiulat en projectar-se a les pantalles dels cinemes terrassencs, un anunci de la manifestació-homenatge al Rei que es va celebrar a Barcelona.
Alfons Sala Argemí / Biblioteca Central
El 30 d’abril de 1924, el terrassenc Alfons Sala era nomenat president de la Mancomunitat. Finalment el 20 de març del 1925 la Mancomunitat fou suprimida. El maig del mateix any, els reis Alfons XIII i Victória Eugènia visiten Terrassa i dinaren a Ca n’Amat, residència d’Alfons Sala.
La reina i Primo de Rivera a Ca n'Amat / Fonts Ragon-AMAT
Ell juny del 1925, el dictador general Primo de Rivera va ser per primera vegada a Terrassa acompanyant a la reina Eugènia a la seva visita al Sanatori de Can Viver. Tant la reina com el dictador van assistir a una recepció d’honor a Ca n’Amat oferta per Alfons Sala.

Fonts consultades:
MUÑOZ, Anna i FONT, Dolors. Terrassa 1920-1930. Arxiu Tobella. Terrassa 1986
AMAT. Llibre d’actes del Ple. núm. 43, 1923-29
JOANIQUET, Aurelio. Alfonso Sala Argemi. Conde de Egara. Espasa Calpe SA. Madrid 1955
AA.VV.. Història de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1987

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada