Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 14 de març de 2015

Els hisendats rurals “l’aristocràcia d’espardenya”: del camp a la vila

En el segle XVIII durant el regnat de reis Ferran VI i Carles III, Catalunya va viure, sota el proteccionisme d’aquest monarques, una evolució del comerç, la indústria i l’agricultura. Un parèntesi de calma de les contínues guerres en què s’esmerçaven els Borbons, va portar a l’evolució de l’agricultura i de la societat rural de Terrassa i del poble de Sant Pere. La progressió de les explotacions agrícoles tant de  cereals, vinyes o oliveres, com  les indústries de muntanya com la de la fusta, de les pedreres, carbó, calç, glaç, forns de vidre o fabricació d’aiguardent, comportaren un creixement econòmic dels seus propietaris.
Els terratinents o propietaris del masos procuraren treure el màxim partit de les seves terres i boscos. Això propicià la seva puixança econòmica només estroncada per l’ interval de la guerra napoleònica.
Després de la mort del rei Ferran VII el 1833, esclataren les guerres carlines i, també, el conflicte dels Bullangues sorgit de les tensions socials a Barcelona amb revoltes que s’estengueren per arreu de Catalunya amb els seus avalots en contra els capitalistes i latifundistes.
Tots aquests conflictes feien perillosa l’estada a pagès dels hisendats. Per tant, molts traslladaren la seva residència a la vila, mentre masovers i temporers especialitzats mantenien les activitats productives en els masos, sota la supervisió a distància dels seus propietaris. Els nouvinguts a la vila a més de protecció buscaven vida social activa i plena.
Casa Barata / Rafael Aróztegui
Un dels primers propietaris hisendat que vingué a instal·lar-se a Terrassa, fou Joan Barata i Guitard de la masia de la Barata, antic hostal del camí ral. Aquest terratinent adinerat féu construir, vers l’any 1838, en uns terrenys que ja eren seus per herència des de 1562, la seva casa pairal en el carrer de Sant Pere. L’any 1905 per encàrrec dels Barata, l’arquitecte Lluís Muncunill va reformar la casa pairal vuitcentista que trobem en el núm. 32 d’aquest carrer, donant-li un aire modernista. En la façana estucada destaquen  els gablets i les decoracions d’inspiració naturalista. Un dels descendents, Joan Barata Quintana, fou alcalde de Terrassa i diputat a les Corts
Casa Mata / Fons Ragon-AMAT
Un altre hisendat que deixà de residir a la muntanya va ser Joan Ubach i Barata que es va arrelar a la vila de Terrassa. L’any 1844 va adquirir a cens un gran solar al carrer de Mitjà del Passeig (de Garcia Humet), cantonada amb el carrer de Sant Cristòfol, on va construir la seva casa pairal de tres cossos amb celler estable i hort, gairebé com una masia. En aquesta casa va viure Antoni Ubach i Soler, prohom terrassencs, fundador de la Caixa de Terrassa i del Banc de Terrassa. Fundador de l’Associació de Sant Vicenç de Paul. Va ser cofundador, amb Tobella Pi de la Serra, de la primera estació ampelogràfica d’Espanya.
Casa Ubach / Fons Ragon-AMAT
El propietari del mas de la Mata, Francesc Mata de la Barata va adquirir, el 1840, un terreny per construir-hi la seva nova casa pairal. No seria fins al 1860 que van finalitzar les obres d’un habitatge unifamiliar de grans dimensions, estructurat en planta baixa, dos pisos i golfes, construït pel mestre d’obres Pelegrí Matalonga. Destaquen  les galeries porticades de la façana posterior amb arcades sostingudes per columnes toscanes. L’edifici, que es troba en el carrer de Garcia Hument núm. 21, cantonada amb el carrer de Sant Josep, ha estat rehabilitat a principis dels noranta per fer-ne habitatges plurifamiliars.
Casa Montllor / Fons Ragon-AMAT
La família Tobella, propietària de Can Montllor en primera instància s’instal·là, a mitjans del segle XIX, en la casa núm. 5 del carrer Major de Sant Pere. L’any 1862 Magí Tobella obtingué el permís de l’Ajuntament per construir la seva casa al passeig cantonada amb el carrer de Garcia Humet. L’estructura de la casa encara es conserva en el cos lateral esquerra de la part antiga de la Mútua de Terrassa, que actualment fa el servei de Maternitat. L’hereu Josep Tobella Pi de la Serra, un altre prohom de la ciutat, va ser regidor de l’Ajuntament i diputat provincial, va ser també cofundador de l’Estació Ampelogràfica, president de la Creu Roja i fundador de l’Shola Cantorum.
Casa Bugunyà / Rafael Aróztegui
Els propietaris de Can Bugunyà també s’establiren a la vila, al raval de Montserrat, núm. 33 cantonada amb el carrer de la Unió. El 1905 Josep Bugunyà i Galceran encarregà a l’arquitecte Lluís Muncunill, la construcció de la seva casa pairal. Un edifici de planta baixa i pis i amb una façana en tres obertures; la porta central i dues finestres a cada banda. L’element més destacat era la cornisa, formada per una sèrie de gablets amb decoració floral que es corresponen amb cada finestra del primer pis. A principis del segle XXI es va voler enderrocar la casa, però en  estar protegida, es va solucionar salvant la façana.
Casa Mauri / Fons Ragon-AMAT
El Mas Marsans estava situat en el lloc conegut com Romagós al nord de l'actual barri de La Maurina. Els Marsans que eren coneguts amb el sobrenom de «Maurí», eren rics terratinents ja en temps medievals. Un cabaler de la família, Valentí Marsans àlies Mauri, deixà la pagesia en el segle XVI i es traslladà a Terrassa on era conegut ja com a Maurí i amb el temps aquesta nissaga donà dos alcaldes a vila: Pau Maurí i Dolcet (1803) i Josep Oriol Maurí i Suris (tres mandats1815-1817, 1824 i 1841).
La família Maurí l’any 1852 va comprar el castell de Vallparadís als Sentmenat i, el 1947 Josep O. Maurí Poal el va cedir a la ciutat.
Josep Maurí i Suris va edificar, el 1818, la seva casa pairal a la part alta del que després seria el passeig, La Casa Maurí, en el núm. 7 amb el temps va anar ampliant-se  i renovant-se fins a configurar una mansió de tres plantes.
Tota la part entre el passeig, el carrer del passeig i el de Sant Cristòfol era propietat dels Maurí. En aquests dos últims carrers, entre el 1859 i 1873, els Maurí van edificar uns rengles de cases barates pels seus obrers, que es coneixen com les Cases dels Maurí.
Can Bosch de Basea al raval / proc. Rafael Artóztegui
La masia de Can Bosch de Basea  estava situada en l’actual plaça de Can Bosc de Basea en el barri de Can Jofresa. En època medieval, els propietaris del mas conegut com Basea o Beseya abandonaren l’indret prop la llera de la riera i s’instal·laren en un turó pròxim.
El motiu; probablement cercar un lloc més defensable per incursions foranes o pel perill de les revingudes de la riera del Palau. La primera notícia documental la trobem de l’any 1193 amb Ramon de Basea i la seva dona Ferlandina com a propietaris del mas.
El mas de Basea presentava una façana presidida per una finestra gòtica amb detalls ornamentals i escaients arcades i columna central, situada sobre la porta principal.  També disposava del típic rellotge de sol.
L’any 1405 la pubilla i hereva del mas, Joana de Basea i Desfar es casà amb el vilatà de Terrassa Joan Bosch i Rulls. Des d’aquell moment la masia es coneixerà com Can Bosch de Basea.
A principis dels segle XVI els Bosch de Basea contemporitzaven l’estada al mas amb altres a Terrassa i Barcelona. Jaume Bosch i els seu fill Joan van ser batlle de Terrassa.
A Terrassa compraren un terreny a la part alta del raval de Dalt on construïren la seva casa pairal. La mansió dels Bosch de Basea era l’actual edifici de tres casals que hi al raval de Montserrat al costat de La Caixa i, que en la seva façana té una fornícula de la Mare de Déu de Montserrat. A mitjans del segle XX en aquesta casa hi trobem la Fonda del Centre
A principis de la segona meitat del segle XX la masia va ser enderrocada i als seus voltants es va edificar el grup d’habitatges de Can Jofresa. Queda constància del nom en un espai reservat com a plaça de Can Bosch de Basea   
Casa Bonvilar / Rafael Aróztegui
Un altre hisendat que es va establir a Terrassa era el propietari de Can Bonvilar. Es va establir al carrer de la Creu Gran, 39. L’any 1915 el mestre d’obres Josep Masdéu edificava una casa senyorial de planta baixa amb entresòl i dos pisos. La façana simètrica amb tribuna  central al primer pis i balcons a la resta.

Fons consultades
RAGON, Baltasar. Les cases pairals de Terrassa. Impremta Ventayol
FAURA, Josep M. Història de la serra de l’Obac. L’Avenç i Diputació de Barcelona. 1993
BOIX, Josep. La Casa Maurí  Diari de Terrassa. 27 abril 1991. p.10

Gerència d’Urbanisme. Catàleg d’edificis artistics-històrics de Terrassa. Ajunatment de Terrassa. 1981

3 comentaris:

  1. Bon dia,crec que hi ha un parell d'errades en la ubicació de les finques,la casa Ubach es cantonera amb el carrer Sant Josep i la casa Mata amb el carrer Sant Cristòfol,no com ho descrius.A banda comentar,que vaig poder visitar la casa Mata,abans que s'enderroqués,i el menjador de la planta baixa tenia unes pintures a les parets amb motius vegetals i de paisatges i també disposava de una petita capella.

    Salutacions
    Carles V.S.

    ResponElimina
  2. Carles
    Crec que vas equivocat. La Casa Mata NO està enderrocada ( i viu un familiar meu) i fa cantonada amb el carrer de Sant Josep i els jardins arribaven fins el carrer de Sant Cristòfol.
    La Casa Ubach va ser enderrocada i la seva ultima utilització va ser d'un col·legi públic. Aquesta casa, amb entrada al Carrer de Garcia Humet era cantonera, per la part de baix amb el carrer de Sant Cristòfol
    Confons una casa per l'altre
    Gracies
    Joaquim Verdaguer

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda,si es com dius llavors els peus de foto de les fotografies estan canviats

      Carles V.S.

      Elimina