Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 30 de desembre del 2017

Els noms i cognoms dels terrassencs medievals

Dones i homes ens hem d’identificar d’alguna manera. A tothom, qui més qui menys, li molesta que el cridin amb un “Ei! Tú” sense res més. És ofensiu, tots ho sabem, perquè a tots ens ha passat alguna vegada. Suposem que per aquest motiu, i segurament per molts altres de més profunditat, homes i dones tenim nom i cognoms. El nom que identifica la singularitat de l’individu a l’interior d’una comunitat, i el cognom perquè identifica d’on venim i a quina comunitat pertanyem. Almenys aquest era el criteri en èpoques més antigues. A hores d’ara com a molt identifica al pare i la mare d’on es prové, però ja s’han perdut les antigues significacions relacionades amb el patrimoni del pare, de la terra, vila, ciutat on es pertanyia, etc. Ara bé, tothom té nom i cognom, i contra això no s’hi pot fer res.
Terrassa Medieval / Mateu Avellaneda

Noms més corrents en l’època medieval
Els primers terrassencs dels segle XII es poden documentar gràcies a l’important quantitat de documentació que es conserva d’aquest període a l’Arxiu Històric de Terrassa. Alguns dels noms propis i, sens dubte, els més comuns dels terrassencs d’aleshores eren:
Per a home: Arnau, Berenguer, Bernat, Guerau, Guillem, Pere, Ponç o Raimon.
Per a dona: Alegreta, Anna, Berenguera, Catalana, Elisenda, Guillema, Maria o Raimona.

Si bé en el noms propis la varietat no era molt extesa, on sí que s’observa una àmplia variabilitat és en els cognoms. Els cognoms en època medieval comencen a crear-se en primer lloc com a distintiu familiar posant el nom del pare i a partir del segle XII com a distintiu del patrimoni familiar disposant un topònim o nom de lloc.

Cognoms relacionats amb el nom propi del pare o amb alguna característica física o moral:


Bellús
Barba
Bonfill
Bonhome
Borrell
Duran
Eimeric
Feliu
Llobet
Riambau
Vidal
Casa Aimerich del carrer de Baix / Mateu Avellaneda
Cognoms relacionats amb l’ofici que realitzaven:


Escuder
Fàbrega
Ferrer
Fornells
Guitard
Mestre
Ollers
Sabater
Seller
Tàpies
Teulada



Cognoms amb alguna característica dels terrenys en propietat de la família:


Abadia
Agell
Ametller
Argelaguet
Basella
Boadella
Botet
Branca
Bruguera, Bruguerols
Burg


Busquet
Canet
Clapers
Coll
Collcardús
Colomer
Comelles
Costa
Cot
Escamard
Fonollet
Font
Ginestar
Gual
Lledó
Massanes
Montagut
Morera
Mujal
Nogueres
Oliveres
Olzinelles
Om
Palet
Parellada
Pineda
Pla
Prats
Puig
Puigventós
Pujada
Querol
Riba
Roca
Rocamur
Rogada


Romanet
Roure
Rovira
Rubial
Serra
Terròs
Vall
Vallcorba
Vinyals
Vinyers



Cognoms relacionats amb alguna característica de la casa o mas que s’habitava:


Alcuba
Cabanes
Casanova
Castlania
Far
Guardiola
Palau
Portella
Sala
Santcristòfor
Santfeliu
Santfruitós
Santmiquel
Santsadurní
Solà
Soler
Torredella
Torreverda
Trullars
Vilanova
Vilar
Viloca
Carrer de Mosterol / Mateu Avellaneda

Capítol especial mereixen alguns cognoms que destaquen per la seva complexitat i, per què no, per la seva bellesa estilística:


Cabot de Calponeres
Cabot de Terrossos
Cantatots
Cassallebres
Corballesca
Cortdevedells
Massallebres
Mataperrella
Misquedell
Papabous
Parellada de Boneixida
Pedrosacorba
Pellegada
Querusses
Reigdeserra
Valldellors
Vallforns




Fonts colsultades
CARDELLACH, Teresa; SOLER, Joan; VERDAGUER, Joaquim. Els noms de Terrassa. Ajuntament de Terrassa, 2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada