Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 25 d’octubre del 2014

La “Quinta del biberó”




Davant la davallada dels republicans a la batalla de l’Ebre, l’exèrcit franquista,  havia remuntat el Segre fins a Camarasa.

Aquest fets portaren al president de la República a decretar, el 28 d’abril de 1938, la mobilització de les lleves del 1940 i 1941 així com la del 1927. Es creu que el decret fou signat a la Barata, on estava hostatjat el president. Uns 27.000 nois de tot Catalunya de 17 i 18 anys es van veure involucrats a la Guerra Civil.

Suposadament, van rebre el nom de “Quinta del Biberó” quan Frederica Montseny en referir-se a ells va dir «disset anys?, Però si encara deuen prendre el biberó»

Milicians davant l'Ajuntament / Fons Ragon-AMAT
A Terrassa en van reclutar uns 600. No hi eren tots els quintats. Alguns es van amagar i altres van fugir a les muntanyes. Uns 300 els van concentrar al Raval davant l’Ajuntament i uns  300 més a l’ estació del Nord. Transportats a Barcelona, un tren els portà a Vic i a Tàrrega. El que semblava que tenia que ser un cos auxiliar, es van trobar a les trinxeres d’Agramunt, i d’altres foren desplaçats més al sud, en plena batalla de l’Ebre, cap a la serra de Pàndols. Tot això, amb quinze dies d’instrucció. Abans d’entrar en combat al front de Camarasa, molts reclutes van desertar. 

L’avanç dels franquistes era imparable fent recular als republicans fins Olot.  Allà 33 milicians de la “quinta” es van rendir. En general, tots els supervivents d’aquella lleva que foren fets presoners els deportaren a camps de concentració de Pamplona i Burgos. Més endavant incorporats a batallons de treballs repartits per tot Espanya. Alguns patiren les represàlies dels vencedors, però en general per la seva consideració d’haver estat reclutats tan joves, i moltes influències, després de dos o tres anys de reclusió, pogueren retornar a Terrassa. Però aviat foren mobilitzats per fer el servei militar que no havien fet, d’una durada de dos anys més.

Altres que desertaren durant la contesa van seguir el camí cap França. Alguns van retornar, altres varen anar a parar als camps de concentració alemanys.
Monument a la Serra de Pàndols
L’any 1983, uns 307 supervivents i 412 familiars van fundar a Barcelona  l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41, que agrupava als supervivents de la guerra.

Durant els anys vuitanta i noranta s’organitzaren trobades que portà als supervivents i familiars a visitar la serra de Pàndols, principalment des de que l’any 1991 es va aixecar a la Punta Alta de la Serra el Monument per la Pau, promogut per l’associació de la Lleva del Biberó i dedicat "a tots els que varen combatre a la Batalla de l'Ebre”.

També s’organitzaren excursions a altres indrets on es va combatre i  trobades en poblacions on hi havia agrupacions de «biberons»
Trobada de "biberons" a Terrassa / Montse Saludes-Arxiu Tobella
L’any 1994, la ciutat proposada per organitzar la 13ª trobada va ser Terrassa. El dia 28 d’abril en una jornada de germandat, més de 20 autocars  i cotxes particular arribaren a la ciutat transportant a unes 1.200 persones entre «biberons», familiars i simpatitzants, procedents de totes les comarques del Principat.
Recepció i llaçada a l'Ajuntament /Fotos Francino-AMAT
Concentrats a la Rambla es desplaçaren a peu fins al Raval de Montserrat on una representació va ser rebuda per l’alcalde Manuel Royes. Després, des del balcó de l’Ajuntament l’alcalde va posar la llaçada de la ciutat a la bandera de l’Agrupació.
Acte a la plaça Lluís Companys / Fotos Francino-AMAT
Acabat l’acte hi hagué una dispersió general; uns assistiren a la missa que es va celebrar a la basílica del Sant Esperit, altres visitaren el Museu de Ciència i la Tècnica, la resta va assistir a l’acte que va celebrar a la plaça Lluís Companys, on es va descobrir una placa amb exaltació a la pau amb el rerefons de la trompeta de Rudy Ventura i, també, una audició de sardanes.
Àpat de germanor / Diari de Terrassa
Bona part dels assistents van saltar-se part del programa i es van dirigir directament al Recinte Firal on es tenia que celebrar l’àpat de germanor. L’edat no perdona i molts d’ells no estaven per tants tràfecs. Hi havia gana i els assistents es van menjar el consomé, el pit de pollastre i el flam abans que arribessin les autoritats.



L’any 1999 la Generalitat de Catalunya va concedir la Creu de Sant Jordi a l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41



Fonts consultades:

RAGON, Baltasar. Terrassa 1936-1939. Tres anys difícils de guerra civil. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1972

BEGUË, Marta. Domingo Seujo su pervivent de la lleva del biberó. Visquem Terrassa núm. 98. 2006

OLLER, Joan Manuel. La «La quinta del biberón» tomó sin armas el frente de Terrassa. Diari de Terrassa. 29 abril 1994.

2 comentaris:

  1. Qui hem podria verificar que en Mario Jove' Areste va allistarse com a voluntary a la columna Macia a Terrassa. Ell va neixar a Seros (Lleida) 8/2/1916, pero amb els seus pares varen anar a viurer a Terrassa avans de la Guerra. Desaparagut a la Batalla del Ebre. la familia el vol trobar. Gracias per avancat per contester a montknwl@yahoo.com

    ResponElimina
  2. El meu avi va ser un dels joves reclutats a Terrassa Antonio Cuartero Grifé. On podria trobar més i formació sobre els joves sortits de Terrassa????

    ResponElimina