Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 22 d’octubre de 2016

El barri de la Maurina

El barri de la Maurina està situat a l'oest del Districte 4, entre el passeig Vint-i-dos de Juliol, el carrer de Santa Maria de Mazzarel·lo, l'avinguda d'Àngel Sallent, la carretera d'Olesa i la ronda de Ponent.
Bona part de les terres del que és ara el barri de la Maurina havien estat propietat de la família Marsans alies els Maurí. És per això, que l'esvoranc que travessa en diagonal la zona era conegut com el torrent de La Maurina. D'aquí prové el nom del barri. Els Marsans, o Maurí, tenien la masia al nord tocant a les Aymerigues. S'ignora la seva ubicació exacta però se sap que va ser enderrocada a mitjans del segle XIX, probablement amb la construcció de la línia del tren. Els Marsans eren rics terratinents ja en temps medievals. Una branca de la família deixà la pagesia al segle XVI i es traslladà a Terrassa on eren conegut ja com a Maurí i amb el temps la nissaga donà dos alcaldes a vila: Pau Maurí i Dolcet (1803) i Josep Oriol Maurí i Suris (tres mandats1815-1817, 1824 i 1841).
Barri de la Maurina 1955 / Fons Ragon-AMAT
Al Pla d'Ordenació de l'any 1933 d'una Terrassa arrodonida, ja es contemplava la propagació urbanística cap l'oest del barri de Ca n'Aurell, tot i que semblava una utopia de molts anys enllà. Per tant no es va fer una planificació sobre la configuració accidentada del terreny. La primera construcció al barri va ser, l'any 1915, la del Parc de Desinfecció a la part sud tocant la carretera d'Olesa, però les primeres cases d'autoconstrucció, algunes d'elles autèntiques barraques, es van edificar a mitjans dels anys quaranta prop dels que seran després els carrers de Calderón de la Barca i de Mallorca i, a continuació, els carrers d'Orà i del Duc de Gandia. Això és, a la zona més llunyana de l'avinguda d'Àngel Sallent, ja que les terres de primera línia es reservaren per l'especulació. Aquest primer nucli urbà, conegut com el barri de Las Latas va néixer sense cap mena de servei. Pels diversos torrents baixaven les aigües negres a cel obert. El primer col·lector el van construir els veïns a pic i pala.
Carrer de Felip II 1960 / AMAT
La forta immigració dels anys cinquanta va accelerar el desenvolupament urbanístic del barri. Per solucionar algunes deficiències es va crear la Comissió Local Pro-Edificis Religiosos i Culturals que va aportar al barri, l'any 1956, l'establiment de la Casa de Formació Professional dels Salesians, que donaren cobertura a l'ensenyança. L'any 1961 s'inaugurava el Grup Escolar Germans Amat al carrer d'Atenes.
Carrer del Franc Comtat 1960 / AMAT
El barri farcit de torrents també va patir les conseqüències de la rierada de l'any 1962. Però el fet que va marcar el barri va ser la construcció del transvasament que va esqueixar la zona per la meitat. La incapacitat d’absorbiment del col·lector de la Rambla i els estralls que va ocasionar, va fer que la Confederació Hidrogràfica dels Pirineus Orientals procedís a desviar la riera del Palau, per mitjà d'un transvasament. El curs de la riera, que, a l'alçada de l'avinguda de l'Abat Marcet, girava cap al sud i s’adreçava cap a la Rambla, va ser desviat de manera que continués en línia recta cap al sud-oest per enllaçar amb el torrent de La Maurina.
Carrer de Maria Auxiliadora 1960 / AMAT
La manca de infraestructures va agrupar al veïnat en moviments associatius, prohibits en època franquista, però que va subsistir sota capa dels Salesians. Aquests moviments aconseguiren millores com l’enllumenament i l'asfaltat d'alguns carrers; això sí; a base de manifestacions i tallades de la carretera d'Olesa. Una de les convocatòries més sonades va ser la reivindicació d'enllumenat en la qual el veïnat sortí a manifestar-se amb espelmes al carrer. No cal dir que la mateixa va ser reprimida durament per les forces de l'ordre. Els principals grups de veïns eren l'associació pròpiament dita de La Maurina i la de la Maurina Sud. Separació a la que havia portat el pas del transvasament pel barri ja que no seria fins a finals dels anys setanta que es construiria el primer pont sobre la riera que connectaria les dues comunitats. A finals dels anys setanta les dues associacions es van unificar com Associació de Veïns de La Maurina. Amb l'entrada de l'Ajuntament democràtic va ser possible, a l’igual que a altres barris, la consolidació de serveis, la creació de noves places, l'asfaltat de la resta de carrers i la construcció d'un nou pont sobre el transvasament. Més tard vindria la construcció d’un poliesportiu i una piscina.
L'any 1992 s'inaugurava a l'avinguda Àngel Sallent el Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany on, entre altres, té la seva seu l'Associació de Veïns de La Maurina.
Carrer de Núria / Arxiu Tobella

Després de la Guerra Civil, el marge dret de la carretera d'Olesa es va poblar d'edificacions ocupades per immigrants en una zona que era coneguda despectivament com les cases del Femer del Faba, en relació a l'abocador d'escombraries que hi havia més enllà de la carretera d'Olesa. També cap el interior, als carrers de Bailén i Nàpols, a la capçalera del torrent de les Gueraldes, va néixer un petit veïnat conegut com la Isla Perdida. Un lloc tant isolat que fins ben entrats els anys setanta no s'aconseguí l'enllumenat públic.
La plaça de la Maurina 1960 i 2010
La portada a terme del pla per tal de promocionar habitatges protegits de qualitat per a famílies amb pocs recursos, a la part sud del barri va fer que en els anys noranta naixés un nou barri, el Roc Blanc, que es va consolidar separant-se del barri de la Maurina. El transvasament va ajudar a crear la línia divisòria.

Fonts consultades
DOMINGO HERNÀNDEZ, María del Mar, El fracaso institucional de la legislación sobre casas baratas en el país vasco i Catalunya. Treball de investigació. Inèdit. Universitat de Girona. 1998

Video La Maurina. La memòria de les persones, la història del barri (1944-2010)

SEGURA, Isabel. Història recent del barri de la Maurina a través de vint dones

Ajuntament de Terrassa. 2011

VERDAGUER, Joaquim. Els terrassencs de ponent. Inèdit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada