Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


diumenge, 22 de desembre de 2013

El joc del quinto a Terrassa

Durant les festes nadalenques, els terrassencs s’apleguen en diverses entitats per jugar al Quinto. Aquest és un joc d’atzar semblant a la loteria, però en la seva variant més tradicional i popular. Es jugava només a Terrassa, Sabadell i alguna altra població durant les festes de Nadal. Fins i tot en l’època franquista, quan estava prohibit el joc en general, es feien els ulls grossos.

Jocs del Quinto

Jan Grau estudiós de la cultura catalana, en diu que “la seva mecànica és semblant a la del     bingo ja que cada jugador té una carta amb tots els números de l'1 fins el 90, amb una distribució diferent dels números per cadascuna, i consisteix a marcar els nombres que el lloro va cantant. Els números estan distribuïts en files de cinc que a la vegada formen sis requadres de tres files. El primer jugador que marca una fila de nombres fa quinto i guanya; després es juga per la plena i guanya el primer jugador que omple un dels requadres de tres files.”

“A   Terrassano es fa quinto sinó solament plena.”
Un "lloro" cantant el Quito

“Allò que diferencia aquest joc del bingo, és que la persona que canta els números, anomenada lloro, ho fa amb dites i acudits ja siguin tradicionals o adaptats al temps en què es juga i així, dóna un toc d’humor i converteix el joc en una festa. També es caracteritza per què els jugadors marquen els nombres cantats amb llavors de plantes (..blat de moro, quixes ) i els premis, a més de diners, solen ser lots de Nadal o d'altres premis materials.”

“La figura del lloro és molt important. Ha de treure els números de la cistella, cantar-los i col·locar-los, de manera que mentre canta l'anterior, ja està traient el següent. No es pot equivocar i en cas de quinto o plena ha de ésser ell/a qui el validi. S'ha d'aprendre totes les dites populars i sants del . SantoralÚltimament els lloros han incorporat nous mots per als números. Com més sants i mots canti el lloro, i menys números digui, més entretingut i divertit serà el quinto.”

“Molts números són cantats amb noms batejats que els jugadors coneixen bé. Hi han uns números que són un clàssic: l’1, el més petit; el 14 al qual la gent respon agafa un cagarro i esmorza; el 15, la niña bonita; el 22, parelleta de dosos o  parelleta d’ànecs; i així fins el 90, pelat l’avi”.
Una sessió del Quinto

Aquest joc permet a les entitats organitzadores cobrir part de les despeses de funcionament que tenen durant l’any.

El lloc més emblemàtic per anar a jugar al quinto era el Casino del Comerç, principalment per la gent que s’aplegava que feia que el premi fos quantiós. Altres lloc eren el Bar l’Escola i actualment el pavelló de l’Sferic.

El lloc on es celebra en més diversió i de manera popular és al Centre Cultural el Social. Aquesta entitat fa uns quaranta anys, es va començar a jugar aquest joc, tot i que, en un principi es celebrava dins d’un ambient familiar fins que es va obrir a la participació ciutadana en general. Les sessions es celebraven al saló-cafè. Amb la construcció del nou edifici es van traslladar, l'any 1967, al saló annexa a la Sala Regina. Quan aquest espai va ser ocupat pel Bingo, la sessions es celebraven a les sales del costat del cafè.

La cantada dels números per part dels lloros es feu singular al Social. Cal destacar dels últims anys,  lloros com Miquel Santamaria, Carles Silvestre, Carles Massallé, Pere Geis, Joan Salvador, Miquel Aunós, Esteve Garrigó entre d’altres.
La "gresca del Quinto" al Social / proc. CSC
Durant les festes de Nadal es fan unes 25 sessions de Quinto, però la més popular i tradicional és l'última anomenada La gresca del Quinto. Aquest dia el Social és un bullidor de gent, molta es queda al carrer esperant torn o sense poder entrar a jugar. La sessió es feia seguint un guió escrit per Miquel Santamaria amb una cantada dels lloros molt especial i moltes jugades tenien el premi en espècie. L'última partida, l'aposta més forta s'emportava el regal més gros. Prenent com exemple l'última sessió de la Gresca del Quinto del Nadal 2002-03, la qual es va anomenar Operació Quinto fent referència al programa televisiu Operación Triunfo, 400 persones jugaven i es divertien amb el xou organitzat per l'ocasió. Una de les partides més emotiva va ser la que es va dedicar a en Miquel Santamaria, mort pocs mesos abans, el qual havia estat l'ànima de la vetllada i del Social durant molts anys. Entre partida i partida es jugaren alguns obsequis de cases comercials com: un pernil, ampolles de cava, rellotges, sopars, un gran pa rodó, una bicicleta i fins i tot un DVD. Durant quatre hores en el Social es va viure els millors moments d'una tradició que aplegava grans, joves, famílies senceres amb ganes de divertir-se.-


Fonts consultades:

GRAU, Jan. Els números del Quinto. Medioteca. 2002

VERDAGUER, Joaquim. El Social 1878-2003. 125 anys d’activitats. Centre Social Catòlic. Terrassa 2003

AA.DD. Terregada. Ajuntament de Terrassa. Edicions el Mèdol. Tarragona 1991

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada