Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 7 de gener de 2017

Les xemeneies de Terrassa o la ciutat del fum ( I )

La implantació de les màquines de vapor mogudes amb carbó va fer necessària la construcció d’un conducte que donés sortida al fum, als productes de la combustió dels fogars: les xemeneies.
Les xemeneies són un símbol de l’expandiment industrial de Terrassa dels segle XIX i XX. Constitueixen una fita visual important al context urbà de la ciutat, tot conferint-li un caràcter i una representativitat molt peculiar. Les seves siluetes s’aixequen airoses per damunt dels edificis, trobant-se a l’aire amb torres més antigues, com el Castell-palau i el campanar de la Catedral del Sant Esperit.
A poc a poc, la ciutat s’anà poblant d’aquestes construccions, que es van convertir en un símbol d’expandiment industrial terrassenc. A la ciutat de Terrassa queden un bon nombre de xemeneies com a remembrances del passat industrial, la majoria transformades en monuments industrials.
Tot i l’ arribada de l’electricitat i la seva implantació a la indústria amb el conseqüent abandonament del sistema de vapor, es van anar construint les següents xemeneies :
Terrassa Ciutat del Fum / Fons Ragon/AMAT
SAPHIL / JVC

SAPHIL (Anònima). Un grup d’empresaris terrassencs constituïren  l’11 de desembre de 1919, a Terrassa , la Societad Anónima de Peinado e Hilatura de Lana (SAPHIL) que, popularment seria coneguda com l’Anònima. Era una empresa dedicada principalment a la filatura de llana i a la seva manipulació fins a la venda dels productes manufacturats. Junt amb Sala y Badrinas van ser les dues empreses més grans de la ciutat. L’any 1990 tancava les seves portes i la immobiliària Aterba va adquirir els terrenys. Amb la urbanització de la zona, l’Ajuntament li assignà el 17 de novembre de 1994 el nom de plaça de l’Anònima a l’espai entre la xemeneia i la cruïlla del carrer de Galileu, conservant la segona xemeneia construïda l’any 1961 i que havia substituït una d’antiga situada al centre de la factoria.
Xemeneia de base quadrada amb un fust troncocònic d’una alçada de 36 metres. A dalt té una plataforma amb barana a la qual s’accedeix per una escala de gat. Al llarg del fust i en vertical es llegeixen les lletres de grans dimensions i de color blanc «SAPHIL»
Aymerich i Amat / JVC

Aymerich, Amat i Jover. Rambla d’Ègara, 270. El Vapor era un complex industrial construït l’any 1908 per l’arquitecte Lluís Muncunill. A partir de l’any 1920 el Vapor acollí diverses empreses arrendatàries. Aymerich i Amat va tancar les seves portes el 1976.  L’any 1982 la Generalitat de Catalunya  va comprar l’edifici per destinar-lo al Museu de la Ciència de la Tècnica de Terrassa.
La xemeneia és una de les atraccions del museu al poder-la visitar des de la base interior. El Vapor està considerat com un dels millors edificis de l’anomenat modernisme català
La xemeneia té una base octogonal, amb un fust troncocònic i una alçada  de 42 metres. S’hi pot accedir pel seu interior, per mitjà d’una escala de gat. Entre el primer i el segon collarí de ceràmica hi ha l’anagrama del museu. Va ser restaurada l’any 1993.

Bòbila Almirall I. Avinguda d’Àngel Sallent. (Vegeu en aquest blog el monogràfic “Bòbila Almirall”. http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2016/08/lany-1910-jaume-almirall-poch-fundava.html
Almirall II / JVC

Bòbila Almirall II. Carretera d’Olesa. L’ampliació de la bòbila Almirall de l’avinguda d’Àngel Sallent es va portar a terme en una nova factoria del totxo a la carrereta d’Olesa, principalment dedicada a la ceràmica industrial i obra prima amb ceràmica de dimensions inferiors. Deixà la seva activitat a mitjans dels anys 60.
La xemeneia es troba al pati de l’antiga bòbila, exempta de la construcció d’aquesta. Actualment, l’estructura de les naus de la bòbila està llogada de forma parcialitzada pel comerç de la construcció. Xemeneia construida l’any 1961 de totxo vist aplantillat i de forma trococònica. Té una escala de gat amb protecciós circulars, que acaba en una plataforma metàl·lica circular amb barana. La base es quadrada. Té una alçaria total de 49 m.

Bòbiles del sector de Can Colomer i Can Bogunyà. Les terres d’aquestes masies són abundosament argiloses, la qual cosa ha fet possible el desenvolupament de la fabricació de la totxana amb la presència de tres petites bòbiles amb les seves respectives xemeneies de poca alçada.
La xemeneia de la Bòbila núm. 1, de fust quadrat, està situada prop de la carretera de Rellinars a l’alçada de les cassetes de la corva i arran del torrent de Ca n’Amat. La Bòbila era reconeguda visualment per la seva xemeneia que, durant anys, està inclinada des de la seva part meitat cap amunt. Actualment la Bòbila ha desaparegut però la xemeneia està de peu i la seva verticalitat adreçada. Durant uns anys, hi va haver en el seu lloc, un restaurant que portava el mateix nom de La Bòbila.
Xemeneia de la Bòbila núm. 2. Fàbrica de torxos desapareguda situada a la vessant del Torrent Mitger, darrera la casa del Monrepòs. La xemeneia continua de peu i és troncocònica i de poca alçada
Xemeneia de la Bòbila núm. 3. Bòbila desapareguda situada també a la vessant del Torrent Mitger.
Bòbiles de Can Colomer i CVan Bogunyà / Joaquim Verdaguer
Hilaturas Matarí / JVC
Hilaturas Matarí. Carrer del Bruc. L’empresa es va fundar el 1893 amb el nom de Matarí y Salallasera i, en principi, va estar situada al Vapor Gran. La societat es va instal·lar en el seu propi Vapor, al carrer de Frederic Soler. El 1920 es va constituir la societat anònima Hilaturas Matarí SA. El 1963 es va ampliar el Vapor edificant una nova planta on havia estat el camp del Terrassa vell. La seva activitat era la llana de carda i pentinat. El 1977, el deute creixent abocà al tancament de l’empresa. Actualment les naus estan ocupades per vàries empreses principalment per Cirsa i Gràfiques Marcet.
El fust emergeix des la teulada d’una nau industrial. Actualment sense utilització. Es va construir l’any 1945 i és de forma troncocònica, de totxo aplantillat. Encerclada amb 13 brides de ferro colat. Té un diàmetre a la base del fust de 2 m. i a la part superior de 2 m. La seva alçària total és de 49 m.
Freixa SA / JVC

Freixa SA. Xemeneia situada dins el Vapor Poal a la carretera de Montcada. L’empresa va deixar la seva fabricació al voltants dels anys seixanta del segle XX. Les seves arrels les hem de cercar quan l’industrial Josep Freixa i Argemí va fundar l’empresa i tenia la seva fàbrica a l’espai que ocupa la Masia Freixa. A la seva mort, l’empresa es dividiria en dues rames. La societat Industrial Freixa e Hijos estava ubicada dins el Vapor Poal, entre els carrers Viveret, Baldric i la carretera de Montcada. L’any 1946 es va constituir com a Industrial Freixa SA. L’immoble, després d’estar ocupat per petites empreses, està en procés d’espera pel seu enderroc després de ser adquirit per una immobiliària.
Xemeneia bastida entre l’any 1942 i 1945. És una construcció troncocònica, de totxo vist aplantillat al fust. La seva base de 4m. d’alçària i és de forma vuitavada. La seva alçada total es de 21 m.
Guardiola / JVC

Tints i Acabats Guardiola. Xemeneia situada a la plaça de la Quadra de Vallparadís. Josep Guardiola i Guix va fundar una petita tintoreria cap l’any 1840 que esdevindria Montse i Guardiola i, ja en ple segle XX com Tintes y Acabados Guardiola SA, empresa que tancaria l’any 1980. La fàbrica estava situada al carrer de Sant Antoni. Era una de les indústries més grans de la ciutat que comptava amb quatre calderes i dues xemeneies, la més antiga de les quals fou enderrocada l’any 1940. “La caldera de Cal Guardiola” és famosa pel succés que va succeir el dia 1 de desembre de 1908, quan la caldera de blanqueig va explotar i va anar a parar a 225 m. de distancia, al torrent de Vallparadís. El sinistre no va ocasionar cap desgràcia personal. A principis dels anys noranta del segle XX, la Mútua de Terrassa va adquirir la fàbrica de tints Guardiola, construint un nou edifici com a Residència geriàtrica, això si, conservant de la vella indústria una nau modernista, obra de Lluís Muncunill, que actualment fa les funcions d’entrada i recepció coberta. També va deixar en peu l’antiga xemeneia.
Xemeneia que emergeix en solitari a la plaça de la Quadra de Vallparadís. Té una alçària total de 45 m. amb una bases de forma quadrada. Està coronada amb un potent motllurat que recolza sobre dentells. Es va construir l’any 1897.
Auxiliar Estambrera (1) / JVC

Manufactura Auxiliar SA (1).  Situada a l’illa dels carrers Sant Sebastià, Roger de Llúria i Lepant. L’empresa es va fundar l’any 1934 al carrer de la Mare de Déu dels Àngels. Amb l’absorció del tints Scherdel del carrer Sant Sebastià, el gruix de l’empresa es traslladar a aquest carrer del barri del Segle XX. Durant els anys quaranta i cinquanta del segle XX va veure el seu més fort creixement amb la tintura de mitges que era la secció més important. L’any 1981 l’empresa va fer fallida i, el 1989, enderrocada i al seu lloc es van construir un grup cases unifamiliars. La xemeneia de la fàbrica, que està catalogada i es conserva al bell mig del complex residencial, es va construir l’any 1920. Xemeneia troncocònica de totxo vist aplantillat, coronat amb un potent collarí motllurat. Tota la xemeneia està encerclada per 15 brides de ferro colat. És la xemeneia de Terrassa amb més brides encerclades. La base és circular. La seva alçada és d’un total de 31 m.
Auxiliar Estambrera / JVC

Manufactura Auxiliar SA (2).  Situada a la plaça de la Llançadora. A meitat de la dècada dels anys 60 del segle XX, l’empresa Manufactura Auxiliar va construir una nova fàbrica al costat de l’antiga del carrer de Sant Sebastià. (vegeu Manufactura Auxiliar SA (1)
Aquesta segona xemeneia  té un fust quasi cilíndric de totxo vist aplantillats. Emergeix del sòl amb forma circular. Té una alçada total de 32 m.





CONTINUARA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada