Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


diumenge, 20 de gener de 2013

L’entrada dels “nacionals” a Terrassa


Després d’una fratricida conflagració com va ser la Guerra Civil espanyola, els terrassencs expressaren la seva alegria per la finalització de les penalitats de guerra amb l’entrada a la ciutat del nacionals.



La segona meitat del mes de gener de l’any 1939 va ser un període d’absoluta confusió. La història oficial marca a Marcel·lí Sabat com a últim alcalde republicà, que va dimitir el 14 de gener per incorporar-se al front. La manca de premsa a partir d’aquest dia, data també de l’últim Ple de la Corporació Municipal i que és l’última referència oficial documentada, fan difusa la marxa dels esdeveniments, per la recopilació dels quals ha estat necessari el recurs de les persones testimonials dels fets, principalment de les cròniques de Baltasar Ragón i dels escrits de Joan Duch.

Entre el 14 i el 26 de gener, dia de l’entrada dels nacionals a Terrassa, la ciutat estava regida per un alcalde del qual gairebé no en sabem res. Només en un Terrassa que va aparèixer el dia 23 feia esment a la crida de l’alcalde per a la preparació de la resistència però sense especificar el seu nom. Sembla ser que era Joan Prat.

Concentració al raval el dia 26 / Fonts Ragon-AMAT

El dia 25 al matí corria el rumor que els nacionals estaven acampats prop de Can Poal. Davant la desbandada de les milícies republicanes el poble assaltà diversos magatzems de provisió de queviures, descobrint amb gran indignació l’acaparament d’aliments en els mateixos, tenint en compte la fam que feia mesos arrossegava el poble.

A la tarda, l’Ajuntament, després del pas de l’última brigada republicana quedà absolutament abandonat. En fer-se fosc els carrers quedaren deserts i la gent des de les finestres contemplaven el cel rogent que produïen les flames de les indústries incendiades de la part baixa de la ciutat: Tarrasa Industrial, Materias Industriales i la quadra de cal Gibert.



A trenc d’alba del dia 26 els carrers continuaven despoblats mentre s’escoltava el foc d’artilleria. A primeres hores de la tarda els últims republicans, en la seva fugida, volaren ponts de diverses carreteres.

A les tres de la tarda les tropes franquistes entraven a la ciutat mentre, després de tres anys en silenci, repicaven les campanes: la de les hores del Sant Esperit i la de Santa Maria, que havien quedat intactes. La gent començà a sortir al carrer donant mostres d’entusiasme tot aclamant les tropes que, de pas per la ciutat, continuaven el seu avenç cap a Sabadell. Al raval de Montserrat es concentrà una gran manifestació i des del balcó de l’Ajuntament els representants franquistes feien les seves crides triomfalistes mentre el poble els aplaudia amb els nous crits del ritual franquista. Entre la multitud van començar a aparèixer cares pàl·lides i conegudes de persones que havien restat amagades durant aquests tres anys difícils per temor a les milícies, a moltes de les quals es donava per mortes.



L’endemà, dia 27, es començaren a veure símbols religiosos i també els nous emblemes dels vencedors, i als principals carrers i edificis s’instal·laren altaveus per on ressonaven les notes de l’himne nacional, mentre la gent  passejava contenta i plena de joia pels carrers i es començaven a formar cues per l’avituallament davant els camions franquistes, així com davant dels moros en la seva venda ambulant al centre de la ciutat. A l’Ajuntament Josep Homs, antic alcalde durant el període 1934-35, era nomenat alcalde de la ciutat.

Desfilada de tropes franquistes / Fons Ragon-AMAT
A les deu del matí se celebrava una missa de campanya al passeig presidida per una gran creu dalt d’un altar flanquejat per la bandera nacional, la qual va ser seguida per una multitud impressionant que emplenava l’indret.

També començaren a arribar a la ciutat aquells que, perseguits, s’havien passat al bàndol de Franco. Molts d’ells eren empresaris que trobaren la ciutat en un veritable caos i amb moltes indústries desmantellades.

La Falange i la delegació de Premsa queden  instal·lades a l’antic edifici del Círcol Egarenc. La Casa Sindical a l’antic local de la Cambra del Comerç. Les Organitzacions Juvenils de nois al de Fraternitat Republicana del carrer Cremat i les de noies a l’antiga Associació Nacionalista del carrer de Sant Antoni. La Falange femenina al carrer de Sant Pere on hi havia l’Escola Coral. Investigació i Informació al que era el local de la Peña Ibèrica al carrer Sant Pau. Assistència Social a l’Escola de Música a la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer. Fronts i Hospitals al segon pis d’Amics de les Arts del carrer de Sant Pere.

La comandància Militar queda establerta als baixos de l’Institut Industrial.



Començava tot seguit una època de dura repressió amb consells de guerra, depuracions, empresonaments, camps de concentració i ajusticiaments per uns i la crua postguerra per altres.



La data del 26 quedaria marcada en el calendari terrassenc, per espai de 35 anys, amb la celebració del “Dia de la Liberación”.


Fonts consultades:

Ajuntament de Terrassa. Llibre d’actes del Ple núm. 47. 1937-40

CASTELL, J., PALOMARES, M. i TORRELLA, F. Tarrasa i los Tarrasenses. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1966

DUCH, Joan. Arriben els franquistes. Al Vent, núm. 90, juliol-agost 1986

FIGUERAS i VIGARA, Pere. 1935-1985. 50 anys d’història gràfica de Terrassa. Arxiu Tobella.Terrassa1985

GARRETA, Jordi. La caiguda de Terrassa. Diario de Terrassa. 9 setembre 1989

GARRETA, Jordi. La represión franquista (I): Las ejecuciones. Diario de Terrassa. 15 setembre 1990

GARRETA, Jordi. La represión franquista (II): Las ejecuciones. Diario de Terrassa. 22 setembre 1990

MARCET, Xavier. Història de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1987

RAGÓN, Baltasar. Terrassa 1936-1939. Tres anys difícils de guerra civil. Patronat de la Fundació Soler i Palet.Terrassa 1972

ROVIA ESTEVE, Rosa. Lo que fue la liberación de Tarrasa. B.C.O.C.I.T. Gener 1943

TAPIOLAS, Judit. L’entrada dels nacionals a Terrassa. Impacte núm. 60 febrer 1989

TORRELLA I NIUBÓ, Francesc. Con la liberación, terminó la guerra para Terrassa. Diario de Terrassa. 28 gener  1989

VILLATORO, Vicenç. Los alcaldes del siglo XX. Diario de Terrassa. febrer 1980

RAGOB, Baltasar. Terrassa 1939-1950. Inèdit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada