Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 23 d’agost de 2014

Parc de Vallparadís Els torrents (1)



La recuperació i transformació en parc de varis torrents situats, en un principi, als  afores de la vila de Terrassa i, actualment en el centre de la ciutat, va ser possible per la seva preservació gràcies a la seva excepcional ubicació, a uns metres per sota del nivell urbà.

El Parc de Vallparadís esta format per tres torrents: Vallparadís, Monner, i el de les Ànimes. Durant anys els pagesos distingien les diverses zones d'aquest pulmó verd amb els noms de   Torrent de les Bruixes,  Torrent  de Sant Pere,  Torrent de Santa Maria, Hortes dels Frares, Hortes velles i Hortes de la Font d’en Sagrera.

Si ens fixem en l'etimologia del seu nom, Vallparadís ha estat al llarg dels segles un paradís: allà on els primers pobladors trobaven l'aigua necessària per a conrear les seves fèrtils terres; allà on era més fàcil poder viure i s'hi establia un primer nucli de població.

El torrents de Vallparadís abans de fer el pont de lPasseig /Fons Ragon-AMAT
Des de fa un milió d'anys, Vallparadís acull diverses formes de vida i cultura humana: els jaciments fòssils, els ibers, els romans, l'edat mitjana, la revolució industrial, la Terrassa de les grans transformacions del segle XX .
Les seves vessants han gaudit  d’hostatjar masos, ponts, catedrals, museus i castells.

Està excavat als sediments del Terciari i té un naixement molt planer a la part llevantina del turó de Can Candi, prop  de la carretera de Matadepera al peu de l’Alberg.  Si més no, segons els geòlegs, com Jacint Elies, apunten a què aquest no era antigament el seu origen, ja que fa milions d’anys tant aquest torrent com el de Monner eren els antics llits del curs de la riera de les Arenes.

El torrent de Vallparadís des del pont del Passeig / Fons Ragon-AMAT
El torrent de Vallparadís pren un traçat, en direcció sud, paral·lel a la carretera de Matadepera, obrint una àmplia fondalada entre els carrers Emili Badiella i Ègara i que la veu popular  coneixia com a torrent de les Bruixes. Passat el passeig Vint-i-dos de Juliol, entre els carrers Mas Adei i Joan Duch, es troba el pont de Sant Pere construït en el segle XVII. A la seva vessant de llevant es pot contemplar el recinte monumental de les esglésies de Sant Pere; en aquest tram el torrent rebia el nom de torrent de Sant Pere. En el seu fondal ple d’hortes, hi havia les “cases del Sereno”.

Cruïlla del Torrents de Vallparadís i Monner / AMAT
Uns metres més avall del pont, el torrent conflueix, per la seva esquerra, amb el torrent Monner, just sota el Museu Tèxtil. En el seu recorregut fins arribar al pont del Passeig guaita, a la seva esquerra, el castell de Vallparadís i la modernista Casa Baumann; a la dreta, el centres hospitalaris de la Mútua de Terrassa i de Sant Llàtzer, aquest darrer tot passat el pont esmentat.



El tram entre els pont del Passeig i del Cementiri Vell se l’anomenava de Les Hortes dels Frares. Passat el Cementiri Vell rebia per la seva esquerra el torrent de les Ànimes, mentre que per ponent lliscava el Mas de la Castlania. Aquest espai fins arribar al pont del Gall s’obria en un ampli espai de conreu, que era  creuat  pel camí de Terrassa a Barcelona per Sant Quirze del Vallès.  El comandant Bonet, l’any 1850, menciona aquest sector com torrent de la Torre probablement en  relació a la torre del Mas de la Castlania.

El torrent Monner /Fons Ragon-Amat

Passat el pont del Gall el torrent entrava, després, a la zona coneguda llavors com les Hortes Velles, lloc entre els carrers de Vallparadís, a ponent i els del Germà Joaquim i Morella, a l’esquerra. Arribava fins a l’avinguda de Santa Eulàlia, amb el nom de torrent de la Font d’en Sagrera, en terres de la desapareguda masia de Can Bosch de Basea - ara pisos de Can Jofresa,- per després de passar pel bell mig dels mateixos i traspassar la carretera de Rubí, trobar-se amb la riera del Palau i formar conjuntament la riera de Terrassa. En total té un recorregut d’uns 3 quilòmetres.

El torrent Monner prop del Pla de Cal Guardiola / AMAT

El torrent Monner, com hem dit, igual que el torrent de Vallparadís, els geòlegs apunten que és l’antic jaç de la riera de les Arenes. El seu discret començament a llevant del Pla del Garrot donava pas a un corriol que, abans de cobrir-lo, seguia un traçat paral·lel al del torrent de Vallparadís i de la carretera de Matadepera, fins a cercar l’avinguda de Jaume I on entrava pel camí de Castellar a un espai conegut com torrent de la Font de l’Apotecari,  fins al Passeig Vint-i-dos de Juliol, que fa pocs anys ha estat àmpliament omplert a nivell urbà.

Passat el passeig Vint-i-dos de Juliol baixa entre els carrers de Salmeron i de l’Arquitecte Puig i Cadafalch, banyant la part posterior de les esglésies -aquest tram es coneixia amb el nom de torrent de Santa Maria- fins a menar al torrent de Vallparadís, prop del Castell de Vallparadís.


A més de Monner i Santa Maria, també es coneixia el torrent amb el nom de Fàbrega, en referència a la fornal o ferreria que hi havia prop del corrent de l’aigua.

Es creia que el nom d'aquest torrent  es devia  a l’existència de molins en els seus vessants, però sembla ser que el seu origen fou el nom d'una família, els Monné, que era propietària de part dels terrenys del torrent a la seva part nord, prop del carrer de Ponent.

Torrent Monner al indret de la font del tintorer / Fons Ragon-AMAT

El començament del torrents de les Ànimes es trobava al barri de Sant Pere Nord baixant en direcció sud arribava fins al carrer de Venècia, on als anys cinquanta s’hi va construir en el seu fondal una pista poliesportiva del Frente de Juventudes. Seguia un curs que passava entre els actuals pisos de la Caixa. En aquest indret s’hi va trobar, l’any 1965, una necròpolis amb centenars d’enterraments, que es creu que procedien de les epidèmies de la pesta dels segles XVI i XVII. Per això porta el nom de torrent de les Ànimes, tot i que hi ha una altra versió que  vincula el nom amb al cementiri Vell, situat arran mateix del torrent.

Després de passar per la plaça de l’Onze de Setembre, el torrent segueix paral·lel al carrer de Prat de la Riba fins  arribar a l’avinguda de Jacquard. Al seu marge dret, als antics camps d’en Mauri, s’hi va jugar, l’any 1910, el primer partit d’hoquei de tot l’Estat espanyol.

L'actual Biblioteca de la Universitat Politècnica de Catalunya, a l’avinguda de Jacquard, està construïda al bell mig del torrent, el qual vorejava el vapor Sala i baixava fins  arribar al carrer de Wagner, per darrere de l’antic cementiri, que ara és una zona enjardinada i transformada com a plaça de Joan Miró.

Després de  creuar  el carrer de la Mare de Déu del Pilar, el curs girava lleument cap a la dreta  envoltant  la Muntanyeta, per buidar al torrent de Vallparadís.




Fons consultades:
Ajuntament de Terrassa. Vallparadís. El Gran Cor Verd de Terrassa. Tríptic.
Ajuntament de Terrassa. Un projecte per al Conjunt Monumental Esglésies de Sant Pere de Terrassa. Tríptic.
ELIAS, Jacint. Geologia de los alrededores de Tarrasa. Ajuntament de Terrassa, 1943.
AHCT. Exp. de foment núm. 294/1936. capsa 31
AHCT. Pla General d’Ordenació 1958. Obres Públiques. exp. 5 i 6/1958
AMAT. Llibre d’actes del Ple.núm. 43, 1923-29
AMAT. Llibre d’actes del Ple núm. 51, 1957-1959.10 juliol 1959
BOIX, Josep. Cien años de Urbanismo. Caixa d’Estalvis de Terrassa 1977
Diari de Terrassa. 30 setembre 1997
Diario de Terrassa. 18 Febrer 1995
Diario de Terrassa. 21 Febrer 1995
FIGUERAS, Pere i TAPIOLAS, Judit. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella. Terrassa 1990

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada