Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dijous, 19 de juny del 2014

La festivitat del Corpus a l'antic poble de Sant Pere de Terrassa



En el costumari santperenc troben una de les tradicions més antigues del poble: el seu Corpus amb l'enramada o embrancada de les façanes de les cases.



Des de que el papa Joan XXII va instaurar, l’any 1317, la festa del Corpus Cristí, aquesta celebració va arrelar ràpidament a Catalunya, tal com es pot constatar documentalment a Vic l’any 1319, Girona 1320 i, en totes les parròquies catalanes l’any 1370. Per tant es deduïble que en el segle XIV ja es celebrés el Corpus a la comarca de Terrassa. Hi ha el precedent documental d’un Corpus celebrat a la part forana de Sant Pere l’any 1623 en la que es fa esment a la costum d’embrancar les portalades i façanes de les cases per on passava la processó.


Un Corpus passant per la placeta de la Creu / Fons Ragon-AMAT
El Corpus de Sant Pere, tenia com a fet peculiar l'embrancada de façanes. El veïnat s'apropava al bosc per proveir-se de branques que transportaven en carros i en camions. Tot seguit guarnien les façanes i es procedia a la confecció de catifes florals.

Aquest costum d’engalanar el carrer embrancant-lo, que ja la trobem en diversos Corpus barcelonins del segle XV, era la manera que la gent senzilla aportava pel seu environament ja què econòmicament els resultava gratuït, puix només havia d’anar al bosc i recollir branques, heures i flors, principalment ginesta, pel seu bastiment.  Cada casa tenia dos fermat on es lligava la corda que aguantava l’embrancava. En alguna façana actualment encara queda algun fermat de mostra



Aquesta vella tradició, a l’antic poble de Sant Pere, va subsistir fins els nostres temps, principalment pel Corpus i, darrerament  per a la seva reindivicació en les festes majors de l’antic poble de Sant Pere.

Processó del Corpus. 1958 / Francesc Casajuana

Tota la població santperenca i la vinguda de Terrassa i rodalies, es recollia al llarg del trajecte guaitant el pas de la processó, o participant en la mateixa. El recorregut tradicional començava amb la sortida de l'església per enfilar el carrer Major amunt cap a la carretera de Matadepera fins el carrer Ample. Després baixava pel carrer d'Ègara i trencava pel carrer Sal.lari fins a trobar altrament el pas a nivell,  pel el passeig Vint-i-dos de juliol s'arribava al carrer Mas Adei fins al carrer de la Creu Gran on tombava cap el pont per retrobar-se amb l'església



La processó mantenia l'ordre d'estar encapçalada, principalment durant el segle XX, pels entremesos de Terrassa; drac, gegants i cap-grossos. Seguien els menuts que havien fet la comunió, i la desfilada de "gonfanos" o estendards de les institucions i entitats de la parròquia, pels sacerdots i per la Custòdia sota pali. Tancaven la processó les autoritats, presidides per l'alcalde, abans de l'annexió, o per un regidor terrassenc després, i per la banda de música.

Veïns enramant el carrer. 1962 / Francesc Casajuana

Al llarg dels anys se anat celebrant la festa del Corpus amb la tradicional processó, llevat dels moment que la tolerància política no ho va permetre. Després de l’agregació a Terrassa del poble de Sant Pere, l’any 1904, la processó del Corpus es celebrava, en aquesta diada, a la parròquia del Sant Esperit, mentre que el diumenge següent corresponia organitzar-la a la parròquia de Sant Pere. Amb la creació de noves parròquies, després de la guerra civil, la processó del diumenge s’alternava cada any per les diverses parròquies. L'última processó de Corpus a Sant Pere es va celebrar l'any 1962.


Recuperació del Corpus a Sant Pere / Joaquim Verdaguer

L'any 2000 mossèn Josep Pauses prior del Sant Esperit i alhora responsable de la parròquia de Sant Pere, reinicia el pas de la processó, primer, tímidament, per la plaça del Rector Homs i, l'any següent al llarg dels carrers Major de Sant Pere i Bonaventura Castellet.



Vers d’un santperenc publicat al diari Crònica Social el 8 de juny 1912



Per Corpus l’humil cristià

á Sant Pere sempre và




En el poble de Sant Pere

bonica costum hi há:

doncs cada any, per aquest dia,

els carrers fem enramà



No’ns dol el tallar les branques

dels abres qu’estan gemats;

per complaure am major gloria

a Jesus Sacrementat



Al ser la tarda ¡quin goig!

¡que preciós! ¡que bonic fá!

el veure aquell bé de Deu

de gentada qu’ens ve honrá



Aqui es veuen trajos bons

ve lo millor del veinat;

aqui hi ha amor, alegria,

pau, ditxa y tranquilitat



¡Y al venir la professó!

¡Quina gran majestat fá!

veureu a cada cantó

adornat y plé a vessar



¡Jo!...ja no se pas com dirho

No se si’m sabre esplicar...

Més dins mon cor hi ha deliri,

y’l senso fort palpitar



Y avans de la professó,

carrer Major, quatre, hi ha...

un que te cera molt bona

y barater la vendrá



            un vehí de St, Pere




Fonts consultades:

AMADES, Joan. Costumari Català. Corpus.  Salvat edicions. Barcelona 1950.

GRAU, Jan. Corpus a Terrassa Terregada. Ajuntament de Terrassa. Edicions el Mèdol. Tarragona 1991

RAGON, Baltasar. Sucedió en Terrassa. (any?)

RAGON, Baltasar. Terrassa historials i efemèrides. Impremta Ventayol. Terrassa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada