Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 25 de juny de 2014

La toponímia i onomàstica goda a Terrassa



En el segle VIII,  quan es va produir la invasió àrab, els magnats gods i altres jerarquies fugiren cap als Pirineus o cap a la muntanya de Sant Llorenç. Testimonis d’aquest assentament germànic a la nostra muntanya són les diverses actuacions arqueològiques que han donat fruit a vàries sepultures i, principalment, del fermall de Coll d’Eres, una sivella que té gravats elements de la mitologia germànica o nòrdica. Durant l’edat mitjana, dalt la serralada hi havia molts emplaçaments o masos que han desaparegut. En sabem quelcom per d’abundant documentació conservada, principalment, en les masies de la Mata i l’Obac, on es descriuen una cinquantena  de masos desapareguts i que han quedat completament en l’oblit.
Fermall visigot / Museu de Terrassa-Rafael Aróztegui
El terrassenc Pau Gorina, l’any 1955, publicava un estudi en  què analitzava la toponímia goda a Terrassa i la de Sant Llorenç:

“ Aquestes masies, de les quals tenim constància, resulten, en general, de tipologia d’origen germànic, tot el contrari de la coincident de la de les cases de pagès de la vall, que corresponen a una raó purament geogràfica com,  per exemple: Can Roca; Can Palet; Can Gorgs; o de botànica: Can Avellaneda, Can Bosch, Can Falguera, Can Fatjó, Can Figueras, Can Viver; o de oficis o objecte: Can Poal (galleda); Can Curet (de coure); Can Carbonell (de carbó); Can Mir (de metge); Carner (de sepultura); Sabater (de sabata); Can Pous (de pou); Can Font (de font); Can Colomer (de colom); Can Boada (de bouada o sigui del treball que poden realitzar una parella de bous); Can Parellada (igual que l’anterior); Ca Petit (de petit, menut); Can Marcet (de mercer); de Can Casanovas (de casa nova); Can Bonvilar (de vila bona); Vista Alegre (de mirador bonic), etc.
Ruïnes de la Serra Llarga / Rafael Aróztegui
Entre els noms d’origen germànic i de la marca hispana, de les principals masies actuals o desaparegudes de la nostra muntanya destacarem: Agramunt, que deriva d’Agremunt, nom d’influència franca; Amat, citat en el Cartulari de Sant Cugat en l’any 955; Argemi o Argemí, en god Ariomir; Armengol, del god Hirminigald o Ermingaud; Borrell, procedent de Borrello; Calsina, d’origen god; Galí del germànic Galindo; Gilabert, del god Wilperth i del llatí Gullaberrus; Gorina, del germànic Warin i del llatí Guarinum; Grau, del germànic Garau i Xarau; Robert, del god Hrodebert,; Romaneto, procedent de Romanuà o Romamis; Sala, d’origen germànic); Serra, del god Serrum, Torrella, de Torrellas “Turrillis”; Tria del germànic Triessó).



En les poblacions del Vallès es conserven molts onomàstics d'origen purament germànic: Arnau, Arumí, Aurell, Aymerich, Baldà, Bertràn, Borràs, Calvell, Durán Estrada, Galceràn. Gallofré, Gil, Giralt, Gibert, Gotsems, Gual, Guimerà, Guitart, Jordà, Jufresa, Llopart, Miró, Sagrera, Sunyer, Ricart, Roger, Rull, etc.”
Casa Aymerich del carrer de Baix / Fons Ragon-AMAT
Un dels noms god més arrelat a Terrassa es el d’Aymerich. Aquest apel·lació deriva del got Haimerich i la trobem en les variants Emericus, Eimerico, Eimerich, Aimeric i Aymerich. El topònim Aymerich el podem cercar a varis llocs de Terrassa: A la zona nord prop el camí de Montserrat, trobem la serra de les Aymerigues i, en ella el Mas de les Aymerigues habitat, en el 1359, per Pere Eymerich, els seva dona Sancha i els germans Francesc i Bernat; en aquella serralada neix el torrent de les Aymerigues que lliscava per l’actual avinguda d’Àngel Sallent; també el trobem al final del carrer Cremat, quan el portal s’anomenava “Portal de n' Aymerich”.; un altre lloc, en el carrer de Baix , davant del carrer de Canterer, hi havia la casa pairal dels Aymerich. Era una casa senyorial, de la qual destacava un finestral gòtic. Aquest edifici fou enderrocat per edificar-hi en el seu lloc la central de la Caixa de Terrassa. El finestral gòtic va ser traslladat al mas de la Barata. Finalment en el segle XVIII trobem els Aymerich instal·lats en la seva nova casa pairal del carrer de la Font Vella, coneguda com “Ca la Marina”.

I com no, trobem el nom d’Aymerich en un dels edificis més importants de Catalunya; la fàbrica Aymerich, Amat i Jover – actual Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Un membre de la nissaga, Guillem Aymerich, va ser batlle de la vila de Terrassa en el segle XIV.



Fonts consultades:

GORINA, Pau. Toponímia goda. Tarrasa Información. 15 octubre 1955. p. 1 i 5

Escarpolette. Orígenes de los Emericus, Eimerico, Eimeric, Eymerich, Aimeric y Aymerich. Tarrasa Información. 17 abril 1969. p. 13

1 comentari:

  1. Bé, i com a tot arreu, les antigues cases, que serien l'orgull del nostre passat, han estat enderrocades per Bancs, Caixes o gent sense escrupols. N'és un exemple cal Aymerich a Terrassa.Hem viscut més de mig segle de destruccions històriques sense cap responsable.

    ResponElimina