Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 22 de març de 2014

La salvaguarda del patrimoni terrassenc durant la Guerra Civil



Amb l’esclat de la Guerra Civil el 18 de juliol del 1936, la resposta terrassenca fou virulenta, amb excessos, assassinats i una onada anticlerical amb la crema de temples religiosos. Durant la segona quinzena de juliol, els escamots revolucionaris incontrolats iniciaren  la crema d’esglésies: la del Sant Esperit, amb la destrucció del retaule de Joan Monpeó, el convents de les Josefines, el de Santa Teresa de Sant Pere, el de les Carmelites, les esglésies de Sant Josep i la Sagrada Família, la del sanatori de Torrebonica i, fins i tot, el monestir de Sant Llorenç. També icones religioses com la Creu Gran o la Creu de la Porta de Sant Pere. Arrencaren els mosaics dels carrers que portaven noms o imatges de sants i les creus i imatges religioses del Cementiri Vell. També assaltaren l’Arxiu Notarial i alguns documents foren tirats per la finestra, cremant una bona pila de documents.

Salvaguarda de les esglésies / Foto Antoni Miralda-Arxiu Tobella
En el moment en que els anarquistes estaven davant les esglésies de Sant Pere per procedir a la seva crema, la ferma intervenció del pintor Josep Rigol i altres persones, va fer possible la salvaguarda de les esglésies i de gran part dels seus tresors d'art, principalment els retaules dels Sants Metges i de Sant Miquel. Per acontentar els avalots anticlericals, deixaren que aquests cremessin al mig de la Plaça algun altar, imatges i l’orgue. La ràpida actuació de Josep Rigol davant les autoritats aconseguí que el recinte de les esglésies fos incautat pel Comitè d’Enllaç Antifacista destinant-lo al Museu Arqueològic, Josep Rigol fou nomenat delegat de la Comissaria General de Museus de Catalunya i junt amb altres membres de la Junta de Museus; Conrad Padrós, Joan Capella, Salvador Cardús, Baltasar Ragon, Tomàs Viver, Francesc Pi de la Serra i el conserge Fidel Riu penjaren al mur del recinte un rètol amb la inscripció següent: Edifici incautat pel Comitè d’Enllaç Anti-Feixista, destinat a Museu Arqueològic. Respecteu-lo.


Tot i així, dies després grups de milicians retiraren les campanes de l’església de Sant Pere per procedir a fondre el metall per fer-ne munició. La campana de Santa Maria, potser ignorada o potser per la seva dificultar per desmuntar-la, va quedar emmudida en el seu lloc.

Recollida d'objectes d'art / Museu de Terrassa
La primera tasca de la Junta de Museus fou salvar el què havia quedat de l’Arxiu Notarial, i també se’ls hi encomanà salvar béns mobles que allotjaven tant particulars com entitats; Gran Casino, el Cercle Egarenc, Escola Pia, el Teatre Principal, la Casa Alegre de Sagrera, la Masia Freixa en són un exemple, recollint dels mateixos, objectes d’art o documents de valor històric.



Per poder-los resguardà, l’espai de les esglésies fou insuficient, per tant es va escollir un altre indret com a magatzem de la Junta de Museus; la Torre Salvans de la Barata.

En el mes d’octubre Ventura Gasol, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya visità Terrassa en especial les esglésies de Sant Pere i la Torre Salvans.

El 14 de febrer de 1937, en plena guerra, el bisbe de Canterbury, Willam Cosmo Gordon Lang acompanyat del conegut arqueòleg Lluís Gudiol, feia una visita a les esglésies de Sant Pere per comprovar “in situ” l'estat de les pintures de Thomas Becket  
Documentació guardada a la Rectoria/Museu de Terrassa
La tasca duta a terme per la Junta de Museus fou intensíssima; mentre Salvador Cardús i Baltasar Ragon ordenaren i arxivaren la documentació que s’havia salvat de l’Arxiu Notarial, Josep Rigol aconseguia que es fes un inventari de tots els bens custodiats a la Torre Salvans i que es fes una vigilància i control de les entrades i sortides dels objectes incautats. A mitjans del 1937 Rigol sovintejava constantment per la Torre Salvans degut a que aquesta va ser elegida com a casa adient per servir de residència pel president de la República, Manuel Azaña. El trànsit de personal i guàrdia personal del polític va comportar una acurada vigilància de les obres d’art allà acumulades.
Rigol i altres membres de la Junta /proc. Museu de Terrassa
La junta de Museus continuà la tasca de coordinació dels projectes  que tenien en cartera abans de que estellés la guerra. Una d’elles era la recuperació de les pintures murals de l’alta edat mitjana de l’absis  de Santa Maria, tapades per les pintures gòtiques que hi havia sobreposades. Amb l’ajuda de tècnics de la Generalitat sota la supervisió de Ramon Godiols  i la col·laboració del pintor terrassenc i membre de la Junta de Museus, Tomàs Viver es va arrancar les pintures sobreposades i es van consolidar les pintures pre-romàniques mentre les pintures gòtiques es van col·locar en plafons a les parets del temple.

Extracció de les pintures gòtiques / Arxiu Mas-Museu de Terrassa
L’any 1938 davant el curs que seguia la guerra i que havia començat la fase de bombardejos, la Junta, aconsellada per l’arquitecte barceloní Jeroni Martorell, prengué l’acord de la retirada dels retaules gòtics de Santa Maria, els quals foren amagats en un lloc secret, en el hipogeu que hi havia sota els patis de Santa Maria i Sant Miquel amb entrada per la rectoria

Un cop finalitzada la guerra, va organitzar-se una exposició dels objectes incautats i resguardats a les esglésies i a la Torre Salvans, per tal que els seus propietaris poguessin recuperar-los. L’exposició es va fer del 1 al 16 de juliol del 1939 a les esglésies i als Amics de les Arts, amb 434 peces reunides. Els objectes que no van ser reclamats per ningú, van passar a formar part del patrimoni municipal i es conserven al Museu de Terrassa. La documentació provinent de la Torre del Palau va ser traslladada a la planta baixa de la Biblioteca Soler i Palet formant part del nou Arxiu Històric de Terrassa.

Fonts consultades:

PI DE LA SERRA, Paulina. L’ambient cultural a Terrassa. 1877-1977. Caixa de Terrassa. 1977.

TAPIOLES, Judit. Sant Pere durant la Guerra Civil. Impacte núm. 72, 2 octubre 1989.

RAGÓN, Baltasar. Terrassa 1936-1939. Tres anys difícils de guerra civil. Patronat de la Fundació Soler i Palet.          Terrassa 1972

FERRAN, Domènec. Les esglésies de Sant Pere de Terrassa. Caixa de Terrassa i Lumwerg. Terrassa 2009

PUIG USTRELL, Pere. Salvador Cardús i Florensa. Col·lecció homenatges. Ajuntament de Terrassa. 2000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada