Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 28 de febrer de 2015

Els quiosc de begudes a Terrassa i el ritual del “vermut”

Un quiosc de begudes al carrer era una caseta destinada a la venda de begudes al públic. Aquest terme deriva del francès kiosque i aquest, al seu torn, del turc.
A Barcelona, a finals del segle XIX i principis del XX, estaven de moda, principalment a les Rambles. El més popular era el quiosc de Canaletes.
Quiosc on ara hi ha el "Sastre d'Olesa" / Fons Ragon-AMAT
A Terrassa els van posar de moda els germans Pompidor, propietaris de l’Hotel Peninsular. El primer el van instal·lar al xamfrà de la cruïlla del carrers de Sant Pere i la Rasa. En aquest espai hi havia una casa que l’ajuntament acordà fer-la enrunar el 30 de juny del 1859, a fi que des del carrer de Sant Pere fos visible el carrer de Sant Llorenç. En aquest xamfrà va quedar una paret que, anys després, els germans Pompidor varen fer sevir per anunciar-hi la fonda que tenien al raval i, més endavant, l’hotel que van instal·lar al capdamunt del carrer de Sant Pere, al costat del Círcol Egarenc. Sota aquest rètol els Pompidors varen inaugurar un quiosc per vendre begudes: aiguardents, begudes carbòniques com la gasosa i la soda, etc.
El dia 1 de juliol del 1901, en plena Festa Major, es va inaugurar el quiosc, que durant 10 anys va ésser molt concorregut gràcies al bon fer del seu cambrer Gori.El 1913 el quiosc va desaparèixer en construir-hi, en aquell espai, els coneguts magatzems de Cal Sastre d’Olesa.
El Passeig i el seu quiosc /Fons Ragon-AMAT
Els germans Pompidor van traslladar el negoci del quiosc a l’extrem del passeig, a l’altura del carrer de Sant Antoni. El passeig s’havia transformat en el centre neuràlgic de la ciutat. Allà es concentraven les manifestacions i vagues del obrers. També era lloc on es passava revista al sometent i on s’instal·laven les fires de Festa Major o es celebraven audicions de sardanes o concerts de la Banda de Música al poder disposar d’un templet o rotonda elevada a disposició dels músics.
El quiosc dels germans Pompidor donava servei a tot aquest tràfec. Era un quiosc de formes modernistes.
El 1943, amb la nova reforma del passeig per ubicar-hi el monument als caiguts, tant el quiosc com la rotonda van desaparèixer.
El quiosc del Passeig / Fons Ragon-AMAT

També cal mencionar el servei de begudes i queviures a base d’un quiosc ambulant dels germans Pompidor durant els aplecs de la Mata de 1904 i 1905, organitzat per l’Agrupació Regionalista.

Un altre quiosc de begudes era el que hi havia a la rambla, davant el carrer de Gutenberg, on ara hi ha l’entrada dels ferrocarrils. Com que hi havia un compromís amb l’Ajuntament, no es podia treure, malgrat que destorbés el pas de la rambla. No va ser fins al 3 de febrer del 1933 que es va portar a terme el seu enderrocament.
El quiosc de la Rambla/Fons Ragon-AMAT
Fer el “vermut” en els bars era un fet corrent. Aquesta beguda o altres com carbòniques o soda acompanyades d’olives, escopinyes, etc., feien la delícia d’un aperitiu abans de dinar. Als anys 50 es va encetar el ritual del “vermut” al aire lliure. El vermut un diumenge al migdia té alguna cosa de cerimònia laica. Les famílies o els amics sortint de missa i després de comprar el tortellet, feien l’aperitiu abans de dinar als diversos bars de la ciutat. El més popular a l’aire lliure era el del Passeig, servit pel bar Catalònia, que va instal·lar taules i paraigües al mig del passeig, la qual cosa li conferia l’aspecte d’una gran ciutat.
El Passeig . Anys 50/Fons Ragon-AMAT

A mitjan anys cinquanta va arribar la Coca-Cola i es van començar a servir tapes calentes com calamars a la romana, “ensaladilla” russa o patates braves.
Amb el temps, els bars van començar a muntar terrasses als carrers i a les places de la ciutat: a la rambla, a la plaça Vella, al raval, etc. 
                                                                              
Fonts consultades:
PLANS, Lourdes. Aplecs de la Mata. L’Abans. Efados editorial. Terrassa, 2007.
RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan Morral. Terrassa. (any?)

RAGÓN, Baltasar. Coses de Terrassa viscudes. Terrassa (any?)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada