Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 3 de juliol de 2013

El Feu de Terrassa


 L'any 1327 el feu del castell palau, en nom de la corona, fou concedit a Ramon Folch de Cardona que a la vegada el tenia encomanat a Berenguer de Cardona que exercia de senyor. La nova imposició senyorial no agradà  la castlana del castell, Blanca de Centelles o Calders, la qual es negà a retre el vassallatge corresponent al nou senyor al·legant  que els seus avantpassats només ho havien fet pel castell al rei i no pas al senyor. Fou necessària la intervenció del rei Jaume II el qual cità a la noble dama per resoldre la qüestió. Blanca excusà la seva presència vers al rei al·legant, davant notari, que no podia sortir del castell, ja que aquest estava rodejat per les hosts de Ramon Folch que pretenien la seva captura. Finalment Jaume II s'imposà vers la noble dama perquè prestés l’homenatge corresponent al nou senyor del castell.


El dia  4 de febrer de 1327 la vila de Terrassa va viure una jornada que deuria trencar el tarannà feiner dels vilatans i pagesos de les rodalies que, de ben segur s'aproparen a la plaça davant del castell-palau per contemplar el seguici de diverses personalitats que frisaven damunt les seves abillades cavalcadures a la convocatòria d'una cerimònia de vassallatge i de la qual podem seguir tot el seu desenvolupament per la descripció que en va fer el notari Berenguer des Far:«Aquell dia cap el migdia es reuniren a l’ermita de Sant Jaume de Vallparadís, Berenguer des Far, notari de Terrassa, Bernat de Solà, Berenguer Molella, Romeu de Torre i altres expressament convocats com a testimonis. Per una part hi havia el cavaller Arnau de Gatell com a procurador de Berenguer de Santvicenç i procurador general dels nobles Berenguer de Cardona i de la seva esposa Beatriu, i per altre part Blanca de Centelles, senyora del castell de Vallparadís i castlana del Castell-Palau de Terrassa. El notari procedí a la lectura de la Declaració del rei Jaume II i en virtut de la present manava que es disposés i quedés clar que Ramon Folch, vescomte de Cardona tenia el feu del castell de Terrassa per voluntat del rei. Que Ramon Folc havia cedit la potestat a Berenguer de Cardona i que Blanca de Calders n’era la castlana, i que en compliment del Usatges de Barcelona i els Usos i costums de Catalunya calia respondre pel feu al senyor  immediat. Per tant requeria a Blanca de Calders, al seu torn, que aprovés i observés aquesta declaració del rei davant notari.

Llegit el document, Arnau Gatell, com a procurador, va requerir a Blanca de Calders si pensava observar la declaració reial i, com que la dita Blanca protestà i refusà de fermar-la i aprovar-la, va sol·licitar al notari, que fes acta públic. Aleshores Blanca de Calders va fermar i aprovar la declaració reial, salvant la protesta feta per ella sobre l'alou que posseeix al terme de Terrassa, protesta que repetí i volgué que se'n fes constància pública».

Representació amb titelles dels fet de l'ermita de Sant Jaume / Joaquim Verdaguer


Confrontacions semblants entre senyors i castlans eren freqüents en aquella època i els senyors havien d’imposar-se, requerint el seu reconeixement al mateix temps que havien de lliurar el castell cada vegada que es reclamés. Per demostrar el seu poder, el senyor o el seu procurador procedien a efectuar un cerimonial de potestat i jurisdicció. En aquest cas, després de l'acte de lectura de la declaració reial, els cavallers presents a l'ermita de Sant Jaume de Vallparadís es traslladaren al Castell-Palau per celebrar el cerimonial de lliurament de la potestat de Blanca a Berenguer. Així ho va deixar escrit i relatat el notari Berenguer des Far:

Blanca de Centelles / Montse Saludes-Arxiu Tobella
«El dimecres, dia citat, cap a l'hora de migdia, en presència de Berenguer des Far, notari de Terrassa i també de Dalmau de Torre, cavaller, Bernat de Solà, Berenguer Eimeric, prevere, Berenguer de Vinyals i Guillem de Maeix, de la vila de Terrassa, Arnau Gatell, procurador de Berenguer de Santvicenç, procurador general de Berenguer de Cardona i la seva esposa Beatriu, present dins el palau del rei, al peu de la torre de Terrassa, va dir que feia uns dies dintre de l'any present, Ramon Folch, vescomte de Cardona, va demanar a Berenguer de Banyuls, procurador de Berenguer de Cardona, i aquest ho demanà a Blanca de Calders, la potestat de la torre de Terrassa, que la dita Blanca té en feu directament per Berenguer de Cardona, i dit procurador denegà de reconèixer aquesta potestat, i per això es presentà a Terrassa dient que estava a punt per rebre la potestat de la torre de Terrassa i dels seus termes i fortaleses d'algú que volgués traspassar-li aquesta potestat en nom de Blanca de Calders. Arnau Gatell addueix les sancions legals previstes contra qui no volen atorgar la potestat que correspon al seu senyor i que en defecte la dita Blanca ell haurà de prendre'n possessió. Romeu de Torre, procurador de Blanca, diu que està disposat a traspassar la potestat bo i salvant la reclamació feta per Blanca sobre el seu alou, però Arnau Gatell afirma que ignora que Blanca posseeixi cap alou al terme de Terrassa. Romeu persisteix en la reclamació de Blanca, però dóna la potestat a Arnau Gatell, el qual, en senyal de la presa de possessió, contradiu de forma expressa la reclamació de Blanca i fa pujar dalt la torre Arbert de Terrassola i Bernat Riera perquè en veu alta proclamin que la torre de Terrassa pertany al noble Berenguer de Cardona, amb aquestes paraules: "Cardona, Cardona, Cardona". També va fer posar al capdamunt de la torre un escut amb els senyals dels Cardona. I tots dos demanen acta pública d'aquests fets.»

La Torre del Palau / Joaquim Verdaguer

Al final de la jornada va tenir lloc la segona part del cerimonial consistent al lliurament del castell per part de Berenguer de Cardona a Ramon Folc de Cardona:

«El mateix dimecres, al vespre, en presència de Berenguer des Far, notari, Dalmau de Torre, Pere d'Olorda, cavallers, Berenguer de Vinyals, Jaume Escuder, Berenguer Parent i Ferrer de Cort, testimonis, Ramon Tort, procurador general de Ramon Folc, vescomte de Cardona, present al palau reial, davant de la torre de Terrassa, present també Arnau Gatell, procurador substitut de Berenguer de Santvicenç, procurador de Berenguer de Cardona i Beatriu, castlans de Terrassa per Ramon Folc, va exposar que Ramon Folc havia demanat la potestat de la torre de Terrassa a Berenguer de Banyuls, procurador de Berenguer de Cardona, i aquest no li va donar perquè Blanca de Calders, que té la torre en feu per Berenguer de Cardona sota el domini de Ramon Floc, va rebutjar de traspassar-li la potestat, i que ara, amb l'ajuda de Ramon Folc, Arnau Gatell ja a pres la potestat i l'ha de reconèixer a Ramon Folch. Arnau Gatell rebutjà el traspàs de potestat a causa del rebuig de Blanca de Calders, però per intervenció de Ramon Folc ja n'ha pres possessió i el seu rebuig fou per culpa de Blanca. Així, Arnau Gatell acceptà amb gest de mans amb Ramon Tort en senyal de traspàs de potestat i portà aquest a l'escala que puja a la torre. Ramon Tort féu pujar a dalt la torre Guillem Teixidor i tres homes més de la vila de Terrassa, els quals van fer sonar el corn proclamant en veu alta la potestat de Ramon Folch tot dient: "Cardona, Cardona, Cardona, los feus de Terrassa per a En Ramon Folch", i féu col·locar dalt la torre un penó amb els senyals dels Cardona. ».




Fonts consultades

Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. Fons notarial. Berenguer des Far, Capbreu primer 1326-1327, fol. 185-189v. (traducció resumida per Pere Puig i Ustrell)

SALA I FLOTATS. P., Senyors i Castlans. Arxiu Centre Excursionista de Terrassa. Març-abril 1926.

CARDÚS, Salvador, Terrassa Medieval, Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa 1984.

BORFO, Antoni i ROCA, Pere. El poblament al terme del castell de Terrassa a l'època medieval. Història de Terrassa, Ajuntament de Terrassa. Terrassa, 1987.

CATALÀ I ROCA, Els castells de Catalunya, volums I, II, III i IV. Barcelona 1960.

VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa 1879

Arxiu Fontcuberta. Fons Sentmenat. S21101036

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada