Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 25 d’agost del 2012

El Mercat de Sant Pere


Després de l’annexió del poble de Sant Pere a Terrassa, l'any 1904, el barri va veure la seva expansió cap al nord, al llarg de la carretera de Matadepera i del carrer de la Llibertat, ocupant les terres de can Tusell, can Fatxó.
L’any 1917 en el pla urbanístic de Can Pous, entre el carrer de Bartomeu Amat i el torrent de Vallparadís, es van denominar els seus carrers amb noms de velles aspiracions patriòtiques catalanes; Independència, Triomf, Autonomia, Ordre (avinguda de l’Abat Marcet), això sí, conservant al bell mig el carrer de Can Pous (actual Francesc Salvans). Arran la carretera de Matadepera es va obrir un carrer de 14 metres d’amplada, però entre el carrer d’Ègara i el lloc es estava previst  edificà un nou mercat no hi havia cap casa i, a més, hi havia l’obstacle del pas del torrent de Vallparadís. Després d’arrecerar-lo la connexió fou més fàcil.  Poc a poc es van anar edificant algunes cases, però no va ser fins l’any 1928 en què es va inaugurar el Mercat de Sant Pere al bell mig de la plaça del Triomf, que es va intensificar la urbanització i edificació de la zona.
També per la banda oest en terres del Pla de l’Ametllera, la urbanització prengué una forta embranzida, obrint-se nous carrers amb l’edificació de cases arran la carretera de Rellinars i del carrer Pla de l’Ametllera.
El Mercat de Sant Pere. 1930 / Arxiu Tobella

En un principi el proveïment de queviures, principalment de carn en aquesta barriada, es feia en un quiosc situat a la placeta de la Creu de Sant Pere, construït el 1915. La insuficiència d’aquest servei va moure l’Ajuntament a projectar la construcció d’un mercat. El dia 8 de desembre de 1928 s’inaugurava el nou edifici en terres de can Pous, al bell mig de la plaça del Triomf a l’extrem de ponent del novell carrer Ample.
En l’acte de inauguració compta amb la presència de les màximes autoritats locals, encapçalades per l’alcalde Josep Ullés. La benedicció del nou edifici fou a càrrec del prior del Sant Esperit, ajudat pel rector de Sant Pere, Josep Homs. Després dels parlaments, el veïnat i curiosos pogueren visitar la instal·lació, mentre la Banda Municipal amenitzava l’acte.

El quiosc de la placeta de la Creu fou enderrocat i el centre econòmic de la zona es traslladà del nucli antic del carrer Major de Sant Pere, a redós del nou mercat.

L’edifici, de propietat municipal, és obra de l’arquitecte Melcior Vinyals i va tenir un cost de 169.000 ptes. És un exponent de l’arquitectura noucentista de Terrassa. Es construeix un edifici d’una sola nau rectangular d’una superfície de 840 m2, amb entrada als dos extrems i dues ales més baixes i estretes pensades per donar amplitud i llum zenital a l’edifici.
El mercat ocupa la part central de la plaça del Triomf. La disposició interna de l’edifici es reflecteix a l’exterior amb pilastres adossades als murs laterals de la nau. L'estructura del mercat és de ferro, i el parament d'obra i arrebossat. La coberta és de teula plana de ceràmica. Les dues façanes principals són arrodonides a la part superior i presenten quatre grans finestres verticals separades per parelles per la porta d'accés, ambdues façanes amb coronament motllurat. A la façana de llevant es pot veure un rellotge i una campana i està format per una llarga nau rectangular i dues ales laterals més baixes i més estretes. Té un rellotge i un campanar a la façana de llevant.

El mercat és destinat a la venda de productes i articles d'alimentació de tot tipus. L'interior del mercat es distribueix en dues parts articulades per un nucli central que actualment fa les funcions de bar. Una de les parts és la dedicada principalment a la venda de peix i pesca salada, i l'altra fonamentalment a la venda de carn, fruita i verdura, tot i que a l'exterior hi ha instal·lades algunes parades de fruita, flor i verdura que originàriament ocupaven tot el perímetre exterior del mercat.
El mercat de Sant Pere. Foto Rafael Aróztegui
En els seus inicis, el mercat comptava amb 71 llocs de venda a l'interior i 63 a l'exterior; actualment hi ha 42 llocs de venda distribuïts en base a dues fileres centrals, circumval·lades per dos passadissos de dues alineacions laterals, nou de les quals són mòduls de venda que es troben a l'exterior en uns porxos on els pagesos instal·len les seves parades de fruita i verdura. 


La situació del mercat al mig de la plaça del Triomf a portat a la confusió sobre el seu nom, anomenant-lo «Mercat del Triomf». També se l’havia conegut com el «mercat de dalt», per diferenciar-lo del Mercat de la Independència

El dia 8 de desembre de 1978 l’Associació de Veïns de Sant Pere organitzà uns actes per celebrar el cinquantenari del Mercat; amb una audició de sardanes, cercavila i jocs pel menut i, l’actuació de l’Esbart Dansaire de Rubi a la Sala Crespi. Per deixar constància de la diada, es va descobrir una placa marbre commemorativa amb el text següent: «1928 – 1978. 50è aniversari del Mercat. AV. Sant Pere i venedors del Mercat»
 
Fonts consultades:
Crònica Social. El Dia 10 desembre de 1918
Ajuntament de Terrassa. Viure la Ciutat. Comerç. Mercats i fires. Mercats Municipals
RAGON, Baltasar. Carrer Ample. El Dia. 31 juliol 1935. p.1
BOIX, Josep. El mercat del Triomf, el bar Esportiu y la calle Salvans. Diari de Terrassa. 8 març 2003


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada