Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 21 de juny de 2014

La Masia de Can Gorgs



Els historiadors Salvador Cardús i Josep Soler i Palet, quan parlen d’aquesta masia, ho fan amb la sigla “CHS”, tot i que en d’altres escrits podem trobar-la amb les sigles “GS” o “CS”, més concordants amb l’actual fonètica.



La masia estava situada en l’actual encreuament de l’avinguda de Barcelona amb la plaça de Catalunya.

Documentalment, la trobem en el fogatge de 1455 com a mas de les Arenes Jussanes. El 1558, en un altre fogatge, el seu propietari era Pere Gorgs, àlies Sala, casat amb Elisabet. El fill d’ambdós es va casar, el 1575, amb Quitèria  Llobateres i, una filla d’aquest últim matrimoni, Maria Gorgs, es maridà, el 1609, amb Jaume Robell del Mas Robell, futur mas Anglada.

La masia de Can Gorg / Magdalena Domingo

En aquella època, el mas Gorgs era una de les moltes masies que formaven part de la Universitat Forana de Sant Pere i, més endavant, el 1800, del poble de Sant Pere. Va ser una de les cinquanta masies que varen passar a l’administració de Terrassa quan el poble de Sant Pere va ser agregat a Terrassa i a Sabadell.



El mas Gorgs sempre ha esdevingut un topònim tradicional, tot i que ha canviat d’amos al llarg dels segles. Un dels últims propietaris va ser Ignacio de Bufalà i els últims masovers, Ramon Fontanellas i Mercè Paradell, tenien una vaqueria de més de 30 vaques, ovelles i porcs. Repartien la llet de casa en casa amb un carro. Quan s’acostava el bon temps hi havia molt moviment del nou veïnat, ja que a l’era s’organitzaven balls amb un piano o acordió.  


Can Gorgs / Arxiu Tobella

La masia va ser enrunada entre 1965 i 1967 per deixar pas a la urbanització de l’avinguda de Barcelona. Era una masia de grans proporcions amb un teulat de dues vessants. Era de planta baixa i dos pisos; quatre finestres en el primer i quatre en el segon. Tenia un rellotge de sol situat entre la finestra principal i la de la dreta, del qual ens queda constància per un dibuix de Mateu Avellaneda.

Davant la façana hi havia una sínia que treia aigua d’un pou que alimentava una gran bassa, amb la qual regaven totes les terres.

Rellotge de Sol / Mateu Avellaneda

Un veí del mas, Andreu Junyent, descriu els límits dels terrenys de Can Gorgs: “començaven a l’Escola Industrial, continuaven cap al carrer de Colom; al carrer de Miquel Vives vorejaven els horts de Can Corbera [actual Escola Superior d’Enginyers]. Tirant en línia recta, traspassaven l’avinguda de Barcelona, fins a l’església de Sant Cristòfol; a la dreta hi havia Ca n’Anglada. Seguint per la riera, cap a Can Viver, continuaven cap al pont de la via; allà hi havia un tros de terreny que arribava a la Grípia i vorejava Can Montllor. Després baixava la carretera de Castellar, cap a les cases del grup Ègara, inclosa la fàbrica de l’Electra. Seguien de dret cap al camí de Castellar, on tocaven els olivars de Can Fatjó, i continuaven l’avinguda de Jaume I, traspassaven la via cap al carrer Prat de la Riba, on eren contigus als terrenys del senyor Mauri i del senyor Salvans, i ja som un altre cop a l’Escola Superior d’Enginyers. Imagineu-vos tot l’esmentat entre camps de conreu, olivars i vinyes! Certament, els terrenys de la masia de Can Gorgs eren extensos”.

Les coves de Can Gorgs / AMAT

A la masia s’hi arribava pel camí dels Ametllers, actual carrer de Lleó XIII. Entre aquest camí, la carretera de Castellar i Can Gorgs hi havia una bòbila amb uns talussos que es van aprofitar, un cop tancada, per criar xampinyons. Cap a finals dels anys quaranta, aquestes coves foren ocupades per immigrants dels sud d’Espanya, faltats de sostre en arribar a Terrassa.

Durant el mandat de l’alcalde Donadeu s’aconseguí la declaració de zona no edificable. El dia 22 d’abril de 1984 s’inaugurava la nova plaça de Catalunya, de prop de 9.000 m². La plaça reemplaçava l’antiga bòbila i el mas de Can Gorgs.

La plaça la formen el corresponent enjardinament, un brollador, un amfiteatre i l’escultura mòbil El Drac Màgic, d’Àngel Màdico. A l’amfiteatre se celebren cada any sessions de jazz, en el marc del Festival de Jazz de Terrassa.



L’únic record que queda de la Masia de Can Gorgs és el nom d’una plaça situada darrere l’església de la Immaculada, del barri d’Ègara, a la qual l’Ajuntament li va posar el nom de plaça de Can Gorgs.





Fonts consultades:



FIGUERAS, Pere; VERDAGUER, Joaquim. Can Gorgs. P.F.M. Barri Escola Industrial-Plaça de Catalunya, 1986.

BOIX, Josep. La Masía de Can Gorgs, en el viejo recuerdo de la historia. Diari de Terrassa, 6 de març de 1999, p. 26.
Programes de la Festa Major del barri Escola Industrial a la plaça de Catalunya, 1984-1994.

1 comentari:

  1. Té collons que hi hagi una plaça que recordi Can Gorgs al barri d'Ègara no pas en el que havia estat el seu emplaçament

    ResponElimina