Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 7 d’abril del 2018

El Frente de Juventudes de Terrassa


Terrassa al final de la guerra civil, fou ocupada per les tropes franquistes i els falangistes es feren amb el poder municipal a través de la «Jefatura Local del Movimiento”.(vegeu en aquest blog “La Falange a Terrassa”) http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2016/10/la-falange-terrassa.html

Els primers anys ocuparen com a Cuartel de la Falange, el magatzem Freixa del carrer Sant Pau, fins que es van traslladar a l’Antic Ajuntament del Raval de Montserrat. En el baixos imprimien el Diari Tarrasa i, després el Tarrasa Información.
Cuartel del Frente de Juventudes / Fons Ragon-AMAT
Els falangistes van incautar l’edifici del Círcol Egarenc, al carrer de Sant Pere, on instal·laren el Frente de Juventudes per donar cobertura a la joventut amb el  Servicio Nacional d’Educación Física, Ciutadania y Premilitar, del qual sorgiria l’Organización Juvenil Española-OJE i  Educacion i Descanso. En aquells amplis salons es podia disfrutar de l’oci i de l’adoctrinament falangista.
En un principi, el nombre d’afiliacions va ser notable degut a l’obligatorietat d’afiliar-se, principalment la joventut, no pas per un veritable interès dels terrassencs pel nacional-sindicalisme. Es repartien dues classes de carnets: el de militant i el d’adherit. Amb el pas dels anys l’obligatorietat va minvar, però la Falange continuava controlant la joventut, en franca competència amb l’església i els seus centres parroquials. A les escoles s’impartia la Formación de l’Espiritu Nacional.
Desfilades paramilitars / Carles Duran-AMAT

Eren constants les desfilades paramilitars i les manifestacions patriòtiques o les concentracions del Frente de Juventudes. També las demostracions gimnàstiques al camp del Terrassa i els campaments de l’OJE.



Demostracions gimnàstiques / Carles Durant-AMAT

Campaments de l'OJE / AMAT
A la Falange terrassenca podien distingir-se diferents faccions. D’una banda estava formada per excombatents i membres de l’antiga dreta local, principalment de Renovació Espanyola, i per altra banda, d’un bon nombre de joves entusiastes amb la idea de la revolució nacional-sindicalista, molts d’ells de baixa extracció social.

Tot i així, la Falange no va tenir a Terrassa la força que tindria a altres llocs de l’Estat. Funcionava perquè tenia una comesa política, però no va tenir base social, i era manipulada sense escrúpols per l’oligocràcia local, molt més pragmàtica que dogmàtica. Sense cap mena de tradició a la ciutat, la Falange era una mena d’empelt fet créixer per força. Si bé és cert que la Falange arribà a tenir un bon nombre d’afiliats, no és menys cert que molts s’hi adherien pels avantatges socials que comportava.

Davant l’empenta de l’Acció Catòlica per fer-se amb la joventut, la Falange va crear el Frente de Juventudes i en el seu cas l’OJE per fomentar l’adoctrinament i l’esbarjo.

Al final de la Guerra Mundial, el 1945, i amb el feixisme derrotat, l’eufòria i la repressió ferotge minvà. L’Acció Catòlica entrà als òrgans de govern de l’Ajuntament. Des del primer moment acabada la guerra, l’Acció Catòlica a través dels seus centres d’ensenyament van contribuir en gran mesura a l’adoctrinament a la catequesi mentre els falangistes contribuïen en la seva instrucció de la formació de l’esperit nacional.

Als anys 60, la Falange queda, poc a poc, reduïda al Frente de Juventudes, la Sección Femenina i a generar l’estructura oficial del Movimiento.

Amb l’arribada de la democràcia els anys 70, la Falange desapareixia inexorablement del panorama terrassenc.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada