Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 7 de juny de 2014

Masia de Can Falguera



Masia situada al barri de Les Fonts, en un lloc un xic aturonat, a 50 metres de la carretera de Rubí i arran  del torrent de Vila-Ino.



El mas té el seu origen en el segle XV i era conegut com a masia de la Font del Riu-sec. L’any 1616, quan la pubilla del mas, Victòria Gener es va casar amb Genís Falguera, de Plegamans, va passar a dir-se Can Falguera. Probablement ja existia abans com ho demostra la presència d’una torre, que podria ser de guaita de la vall de la riera de Terrassa i del camí de Barcelona.
Can Falguera / Artur Travessa
Devia ser una explotació agrícola i ramadera de primer ordre com ho demostra  que l’any 1832 hi vivien 19 persones.

En els anys vint del segle XX la riquesa d’aigua dels seus voltants va propiciar que molts industrials terrassencs hi establissin la segona residència.

Això va afavorir que el mas de Can Falguera és reconvertís en hostal i els seus interiors foren totalment transformats com a servei d’hostaleria, tant la planta baixa com el primer pis.
Can Falguera 2010 / Rafael Aróztegui
Aquesta masia està catalogada i en  l' inventari del 1981 es fa la descripció següent:

«Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i graner, coberta a dues vessants i torre de defensa incorporada, d’una planta més d’alçària i coberta a quatre vessants. La façana principal o d’accés a llevant, paral·lela al carener, de composició irregular i que conté un portal en arc de mig punt adovellat. La façana de ponent (la més visible), també de composició irregular, conté un portal en arc de mig punt adovellat, finestres amb brancals  i llindes de pedra i obertura superior en forma de galeria. A la façana de la torre apareixen dues finestres afiligranades. Tota la façana s’obre damunt d’una era (que fa també de mirador) de grans proporcions.

El tractament de la façana  és en estuc de color blanc i acabada amb una cornisa de rajola i tortugada».

Actualment la masia en desús i en procés de degradació davant del fenomen “ocupa”, ha vist com es tapiaven els portals i finestres per preservar-la del vandalisme.

Can Falguera 2010 / Joaquim Verdaguer
L’any 1799  Pere Torres i Falguera va demanar permís al bisbat per edificar una capella al costat del mas. Fou beneïda per mossèn Ramon Besant el dia 5 de desembre del mateix any, sota l’advocació de la Mare de Déu del Roser. L’any 1932 la capella va esdevenir  església parroquial de Les Fonts, arran la creació de la parròquia de la Mare de Déu del Roser, fins al 1950 que es va beneir la nova església parroquial del Roser prop de la carretera.

Durant la Guerra Civil la capella va rebre la visita d’incontrolat que feren tota mena de destroces. 
La Capella del Roser / Joaquim Verdaguer

Quan va deixar de ser església parroquial, la capella passà a l' oblit. Només s'hi celebrà algun casament relacionat amb l’hotel. Finalment quedà en desús. Va ser a finals del segle XX que es va voler recuperar el culte a la capella. El 7 d’octubre del 2000 els mossens Joaquim Lluverol i Pere Corbera beneïen la rehabilitació de la capella.

L'ermita es va construir sense campanar. Va ser l’any 1941 que en ostentar  la capella el rang d' església parroquial, se li va afegir el campanar de cadireta de dos ulls. La campana gran porta el nom d”’Antònia” en memòria d’Antoni Carné, mort assassinat al començament de la Guerra Civil. Els seus pares en foren els padrins. Foren beneïdes pel mossèn Francesc Pons i Gener, rector de la parròquia.
Les fonts de Can Grau / proc. Artur Travessa
Arran de la masia i a la vessant del torrent la família Grau, que va ser de les primeres que es van instal·lar a les Fonts i que van ajudar a iniciar la urbanització del sector, van adequar una deu d’aigua amb 9 fonts i un berenejador-quiosc on es proporcionaven als que volien fer la típica “fontada”, els útils per poder fer fogueres, paelles, graelles, llenya i vi. La font en desús es va anar deteriorant fins que els anys noranta va ser rehabilitada.



Fonts consultades:

TRAVESA, Artur. Fonts i masies, naturalment de Les Fons. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. 1998

FERRAN, Domènec. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa. 1997

BALLBÉ. Miquel. Ermites i capelles de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls. 1988.

Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic. Gerència

d’Urbanisme. Terrassa 1981


2 comentaris:

  1. El dia de Nadal de 1704 va caure en el terme de la Universitat Forana de Sant Pere, un meteorit que es va veure gairebé a tot el Principat. Entre les cinc i les sis de la tarda, un meteorit es va fragmentar a l’entrar a l’atmosfera i dos porcions de roca provinent del cel van impactar un a Can Falguera, a Les Fonts, i l’altre en la torre d’en Maduixer de Sant Julià d’Altura, a l’actual Can Viver de Torrebonica.

    ResponElimina
  2. Es veritat, Podia haver inclòs dues línies parlant meteorit. En aquest blog trobareu un article complert de la caiguda d'aquest meteorit

    ResponElimina