Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 13 d’abril de 2013

La República: el 14 d'abril 1931 a Terrassa


Després de la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1929) i de la seva substitució pel general Berenguer, que la va suavitzar, el 12 d’abril del 1931 es celebraven arreu de l'Estat unes eleccions municipals d'una enorme transcendència històrica. La victòria majoritària de les candidatures de tendència republicana a les eleccions va comportar l'ensulsiada d'un règim monàrquic caduc i el renéixer de la segona experiència republicana de la història d'Espanya. Dos dies després de les eleccions, el 14 d'abril, es proclamava la Segona República Espanyola. A Terrassa, el Bloc Catalanista Republicà obtenia 21 regidors, molts més dels necessaris per aconseguir la majoria absoluta; la Coalició Monàrquica n'aconseguia 9 i l'Associació Catalana un de sol. De la mateixa manera que tantes d'altres poblacions espanyoles i catalanes, Terrassa se’n va anar a dormir monàrquica i es va aixecar republicana.

Proclamació de la Republica a Terrassa / Baltasar Ragon-AMAT

L’eufòria popular en saber-se els resultats fou generalitzada. El regidors que integraven la Junta de Govern Provisional no es van moure dels seus despatxos tranquil·litzant als perdedors que tenien els ànims defallits i calmant als més exaltats dels guanyadors.  Però tot es va precipitar i l’eufòria es va desfermar en saber-se, el 14 d’abril, que a Barcelona Francesc Macià havia proclamat la República Catalana. El poble va començar a congregar-se davant l’Ajuntament a l’espera dels esdeveniments, mentre els regidors republicans electes es reunien per constatar les notícies que arribaven des de Barcelona. Baltasar Ragón, que va viure els esdeveniments directament, ens va deixar constància en les seves cròniques anuals d’una exhaustiva relació dels fets d’aquell dia.
L'alcalde Avel·lí Estrejer / Arxiu Tobella

“Els reunits, assabentats que a Barcelona s’havia proclamat la República Catalana, comandada per Macià, prengueren el mateix acord per la nostra ciutat i immediatament fou cridat un estol de senyoretes que van fer-se càrrec de la bandera de la Fraternitat Republicana i acompanyades d’un bon grup de joves, dels regidors esmentats i d’una gran multitud que s’havia congregat a la Casa del Poble, es dirigiren a l’Ajuntament al balcó del qual posaren les banderes republicana i catalana i també un domàs amb l’emblema republicà.”

Mentrestant, un grup de joves envaí el saló de Sessions emportant-se el retrat d’Alfons XIII, que fou estripat i cremat al Raval, davant mateix de la Casa Consistorial, on es reunia una gran gentada que se n'havia assabentat dels fets, que havia fet cap aquell indret i que arrauxada cridava visques a la República i moris a la Monarquia i a Alfons XIII.

“La mateixa sort corregué un retrat, també del Rei, que presidia el saló de la Permanent. Davant la foguera, els visques i moris se succeïren sense interrupció.

A un quart de sis i a precs dels regidors republicans, la multitud abandonà la Casa Consistorial, per bé que durant la resta de la tarda hi hagué apostada, al Raval, per tal de veure la bandera republicana, una gran generació que anà augmentant cap el tard, hora en què abandonaren el treball els obrers de les fàbriques i tallers.

A dos quarts de sis va sentir-se un repic general de campanes.

Arreu de la nostra ciutat es comentà la proclamació de la República i l’animació a la via pública fou extraordinària.

A la Casa del Poble i el Centre Catalanista Republicà fou posada al balcó la bandera republicana.

A dos quarts de set s’organitzà al Raval una nombrosíssima manifestació acompanyada de la Banda Municipal que interpretava «La Marsellesa». Els manifestants portaven la bandera republicana i uns  rètols amb les inscripcions «Volem l’amnistia total», «Llibertat presos» i«Desarme Sometent».

La manifestació es dirigí a la presó, d’on fou extret el retrat d’Alfons XIII, que fou estripat davant de l’edifici. Després de no poca resistència de l’escarceller, un grup es féu amo de les claus de les cel·les i foren alliberats els detinguts, en nombre de set, que foren aclamats i portats en braços.

Quan foren al Raval des del balcó de la Casa de la Ciutat parlaren als manifestants els senyors Morera (Samuel), Camí i Estrenjer, que foren entusiàsticament aplaudits.

La Banda Municipal interpretà «La Marsellesa» i «La Santa Espina», que foren ovacionades per la multitud.

A les set, un grup es dirigí al Reial Col·legi de les Escoles Pies, on foren sol·licitats els dos retrats que posseïen d’Alfons XII, els quals foren destruïts al pati del propi col·legi.

També a precs del grup, els pares escolapis lliuraren la bandera espanyola, que fou cremada davant l’edifici.

En havent sopat, ja des de les nou, la via pública es trobava novament animada com mai s’havia vist a la nostra ciutat, ni en dies de gran festes. S’ompliren els casinos i cafès i arreu es parlava dels gran esdeveniment.

El Raval es trobava abarrotat de gent per tal d’escoltar, com els havia estat promès a la tarda, les conclusions que havien confeccionat els representants dels obrers locals, per enviar al Comitè provisional de la República...

...La multitud es dispersà amb el major ordre i molts es dirigiren a la Casa del Poble, on hi tenia lloc un ball públic per a celebrar l’esdeveniment. El saló de festes i el cafè es trobaven plens de gom a gom. Igualment el jardí. L’orquestra interpretà diverses vegades «La Marsellesa», enmig d’aplaudiments i gran entusiasme.”

Veient el caire exaltat que prenien els esdeveniments un grup de regidors, encapçalats per Camps, Celma i Morera assumiren el govern provisional de la ciutat i per tal de calmar els ànims acordaren adherir-se a la proclamació del dia 15 com a festa nacional decretada pel govern provisional de la república.
La plaça de la República (Plaça Vella) / Fons Ragon-AMAT

L’endemà Terrassa estava de festa i es varen produir innumerables manifestacions pels carrers de la ciutat amb la Banda Municipal tocant «La Marsellesa»i «La Santa Espina». El camp de futbol del Terrassa FC fou el lloc de trobada de les manifestacions i on s’exposaren públicament els acords del comitè d’obrers. Una companyia de soldats, arribat des de Barcelona, desfilà pels carrers de Terrassa al so d’una banda militar i la gent s’afegí a la passada amb animats crits de visques a la república.

El dia 16 d’abril de 1931, es va constituir el nou Consistori republicà essent proclamat alcalde Avel·lí Estrenjer amb 21 vots a favor i un en blanc.
L'escut republicà de Terrassa

Cada any, fins el 1936, el dia 14 d'abril és celebrava la Festa de la Proclamació de la República amb un seguit d'actes commemoratius: homenatges, inauguracions, exposicions, balls, sardanes, concerts i festes pels infants. Cal destacar la col·locació de la primera pedra, l’any 1934, de la primera escola bressol al carrer del Pla de l’Ametllera, amb la presencia dels consellers de la Generalitat de Catalunya, Bonaventura Gassol i Josep Dencàs. L'any 1931, a un carrer de la ciutat del barri de Ca n'Aurell, que portava el nom de 13 de setembre, se li va imposar el nom de 14 d'abril. Després de la Guerra Civil tornaria a portar el primer nom, fins que l'any 1985 es va canviar de nou per 14 d'abril.

Fonts consultades:

El Dia. 7 juliol 1931. p. 1
RAGÖN, Baltasar. Terrassa fa cinquanta anys. Historials dels anys 1931 al 1935.Arxiu Tobella. Terrass, 1981. p. 55


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada