Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 11 d’agost del 2012

Rellotges mecànics, digitals i sirenes a Terrassa


Els enginys per a mesurar el temps de la ciutat van ser, primer, les campanes i després l’adaptació dels rellotges mecànics. Finalment es complementen en aquesta faceta els rellotges digitals.
Un rellotge mecànic és un instrument que serveis per mesurar el pas dels temps per mitja de l’oscil·lació d’un foliot, pèndola o volant. La seva instal·lació, en un principi, anava incorporada al toc de les campanes.
Un dels primers rellotge que es va instal·la a Terrassa va ser del campanar de l’església del Sant Esperit, tot i que no era visual, anava connectat amb les campanes. Es per això que era conegut com el “rellotge de les hores (vegeu article dedicat aquest tema)
Mercat de Sant Pere / Joaquim Verdaguer

Escola industrial
L’Escola d’Arts i Oficis, creada l’any 1886, fou la precursora de l’ensenyament superior especialitzat a Terrassa. L’any 1904 s’inaugurava l’edifici de l’Escola Industrial, obra de l’arquitecte Lluís Muncunill. Es un edifici modernista neoclàssic que té un rellotge mecànic a la seva façana. 
 
Mercat de Sant Pere
Mercat, obra de l’arquitecte Melcior Viñals, situat a la plaça del Triomf inaugurat el 1928 i que substituïa al quiosc de queviures de la placeta de la Creu. El rellotge de paret està situat sobre la porta principal

Rellotgeria Castin
Aquest rellotge situat sobre la que va ser la rellotgeria Castín del raval de Montserrat, era un dels més usat o visionat pels vianants del centre de la ciutat. Amb el tancament de botiga el rellotge està aturat  i fora de servei.
Rellotge de cal Castín / Joaquim Verdaguer

Ajuntament de Terrassa
L’edifici de l’Ajuntament, d’estil modernista neoclàssic es va acabar de construir l’any 1903 però no va ser fins l’any 1986 que es va acabar la façana amb un gablet central apuntat destinat al rellotge

Mercat de la Independència
El nom de l’edifici prové de la commemoració del centenari de l’inici de la Guerra del Francès l’any 1908, data en que es va inaugurar. Actualment l’edifici no ha perdut el seu ús original, encara que petites transformacions l’han adaptat a les necessitat contemporànies. Tè el rellotge a la façana de la Rambla amb el carrer de Goleta

Església de la Mare de Déu del Roser
Tot i que la parròquia és va crear 1932 no va ser fins el 1951 que s’obri al culte l’any 1951. L’església es va edificar al camí de l’estació actualment carrer Mossèn 
                                                                      Parramon. Té un rellotge en el campanar
Mercat de la Independència / J. Verdaguer

Església de Sant Cristòfol
El bisbat decretava l’any 1955 la creació de la Parròquia de Sant Cristòfol, obrint al culte com església parroquial l’ermita de Sant Cristòfol de Ca n’Anglada, fins el 1958 que es va poder disposar del nou temple a la plaça de Ca n’Anglada. Té un rellotge a la torre del campanar

Sala y Badrinas
Aquesta societat es va constituir oficialment l’any 1910 tot hi que tenia com a precedent l’empresa Sala y Hermanos. Dedicada a la filatura i teixits va tancar el 1979. Té un rellotge a façana del carrer d’en Prim

Església de Sant Josep
L’any 1932 el bisbe Irurita erigia la nova parròquia de Sant Josep.
Després de la Guerra Civil es procedir a una reconstrucció general de la capella sota les directrius de l’arquitecte Jan Baca Reixach. El 27 de juny de 1948 es consagrava l’altar major donant per acabat el temple. Té dos rellotges a la torre del campanar.
Rellotge Digital / J. Verdaguer
 
Un rellotge digital
És un tipus de rellotge que basa el seu funcionament en una base de temps digital per generar els impulsos de la freqüència necessària (normalment 1HZ). Un rellotge digital és un rellotge en què la base del temps és digital i la divisió de freqüencia, també.
La invenció, el 1956, del rellotge digital va suposar una gran revolució en el camp de la rellotgeria perquè es va aconseguir fabricar rellotges molt més barats i precisos que el de funcionament menànic.
Una mostra del rellotge digital el trobem en columnes panels publicitaris situades en espai concorreguts, que en marquen, simultàniament, hora i la temperatura. També els troben en panels sobre farmàcies o rellotgeries

  


Sirenes
Amb la creació del Vapor a mitjans del segle XIX va ser necessaria la col·locació de la campanes per marcar el temps de les entrades i sortides del treball. Amb l’arribada de l’electricitat alguns vapor adaptaren el sistema de la sirena o “pìto”. Altres fàbriques instal·laren bombetes pilots per marca els temps. Amb les sirenes els ciutadans es regien pel toc de les 
Sirena de l'Anònima / Museu de Terrassa
estridents aparatos. Com diu Jacint Morera en el seu llibre “A toc de pito” «Sirenes menys harmonioses que les d’Ulisses, però d’un domini efectiu, ens fan anar a tots a toc de pito. En reneguem; però quan callen, durant les vacances, aleshores fen tard a dinar». Les sirenes també servien per avisar als bombers voluntaris de districte on s’havia produït un incident. També es varen fer servir per l’avís de bombardeig durant la Guerra Civil. Dues de les fàbriques que usaven la sirena eren “Cal Isard” i “l’Anònima”

Treball de cap de l’autor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada