Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 31 de desembre del 2016

Casa Coll i Bacardí – Casa Baumann

Edifici modernista situat a l’avinguda de Jacquard, núm. 1, passat el pont del Passeig. És obra de l’arquitecte Josep M. Coll i Bacardí.
Nat a Barcelona el 1878, estudià la carrera a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i l'any 1907 obtingué el títol, però no pogué exercir durant gaire temps, ja que morí prematurament el 24 de març de 1917.
Fou arquitecte municipal de Terrassa i l'autor de notables edificis terrassencs entre els quals destaquen la seva pròpia casa (casa Baumann), el Parc de Desinfecció, el Centre Mèdic, edifici enderrocat l'any 1952, o l'escola Magdalena Rossell. També destaquen el Grup Escolar Torrella, edifici emblemàtic del modernisme, situat entre la Rambla i el carrer de Gutemberg, que fou enderrocat el 1968, i les oficines de la fàbrica Marcet, avui seu del PAME, a la Rasa.
Coll i Bacardí s'integrà ràpidament a la vida cultural terrassenca i participà activament en el Gremi d'Artistes des de la seva fundació.
La Casa de Josep Coll i Barcarí/ Josep Carles/Arxiu Tobella
Fornícula de Sant Josep
L’any 1913 l’arquitecte va construir la “Casa Baumann” com a residència particular pròpia, un edifici aïllat i voltat per un jardí. Tal com ens diuen Domènec Ferran i Neus Peregrina “l’estructura de la casa, de planta rectangular, està formada per la suma de cossos d’alçades i formes diferents, el darrer dels quals va ser afegit a la part posterior de la casa el 1926. Es tracta del millor exemple d’arquitectura domèstica de Coll i Bacardí on es fan ben paleses les influències del moviment artístic de la secessió austríaca: les façanes són arrebossades i esgrafiades amb motius florals, la teulada està formada per teules d’un disseny molt particular de ceràmica vidriada, és del mateix material que la tortugada i destaca la tanca del jardí, amb pilars decorats amb trencadís ceràmic i unes reixes de ferro forjat de regust modernista. Altres elements destacats de la façana són el gablet que alberga una imatge de Sant Josep, el patronímic de l’arquitecte i propietari de la casa, obra de l’escultor Cèsar Cabanes situada en una fornícula coronada. Un altre detall és una finestra gòtica que sembla que prové dels enderrocs d’antigues edificacions de la Via Laietana de Barcelona”.
La Familia de l'arquitecte / Arxiu Tobella
Després de la mort de l’arquitecte, la casa passà a ocupar-la la família Masdeu que, l’any 1926 reformaren l’edifici.

La casa fou adquirida, més endavant,  per un representant de llanes vingut de Suïssa, Ernest Baumann, que l’utilitzà com a casa pròpia i despatxos de la fàbrica que tenia al Pla de l’Ametllera, entre els actuals carrer Pintor Viver i Bartomeu Amat. Des d’aquell moment la casa va ser coneguda com la Casa Baumann.
La fàbrica Baumann al Pla de l'Ametllera / AMAT
Ernest Baumann es caracteritzava per col·locar la bandera del seu país a la façana. Això va fer que durant la Guerra Civil la casa i el seu propietari fossin respectats.
La casa senyorial fou abandonada l’any 1960 al rescindir Ernest Baumann els seus negocis de llanes, traspassant aquest a Josep Colomer i Montmany. En la dècada dels anys vuitanta l’Ajuntament de Terrassa adquirí la Casa Baumann amb el propòsit de fer-hi instal·lacions museístiques. Finalment, després d’una remodelació, passà a ser la seu municipal del Servei de Joventut i Lleure.
Façana de la Casa Baumann /AMAT

La Casa Baumann des del passeig del Museus / AMAT
Fonts consultades:
FERRAN, Domènec; PEREGRINA, Neus. Terrassa, patrimoni industrial. Casa de Josep Coll i Bacardí. Ajuntament de Terrassa, 1999.
PARTIDA, Nativitat. Casa Coll i Bacardí. Modernismo en Terrassa. Projecte final de grau. Enginyeria d’Edificació: Universitat Politècnica, 2011.
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic. Gerència  d’Urbanisme: Terrassa, 1981.

BOIX, Josep. Presencia i recuerdo de la llamada Cal Baumann.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada