Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 16 de gener del 2016

El Parc de Desinfecció i l'arquitecte Coll i Bacardí

Quant el doctor Ullés va esdevenir, a l’any 1912, alcalde de Terrassa, una de les seves principals preocupacions van ser la sanitat, com a metge que era, i l’educació; anteriorment ja havia promogut la creació d’un centre d’atenció sanitària primària. Així doncs, durant el seu mandat es va construir el Centre Mèdic al carrer de Sant Quirze, el Grup Escolar Torrella a la rambla i, el Parc de Desinfecció a la carretera d’Olesa. La construcció d’aquest últim equipament era en un local aïllat i específic, que feia les funcions de Laboratori Municipal  per a solucionar una preocupació molt seriosa de l’Ajuntament en aquella època: la desinfecció i l’ esterilització de les robes o objectes dels malats  com a prevenció de malalties infeccioses.
El nou Parc de Desinfecció / Fons Baltasar Ragon-AMAT
Serveis del Parc de Desinfecció / Fons Baltasar Ragon-Amat

El Doctor Ullés va obrir una subvenció pública per a portar a terme l’edificació d’unes instal·lacions adequades, on es contava amb un terreny de 8.000 m² adquirit a Miquel Alavedra per 4.000 pessetes i que era situat a la carretera d’Olesa. L’equipament sanitari es va inaugurar el dilluns de Festa Major de 1920 en un altar aixecat  als jardins on el rector de Sant Pere. Josep Homs va oficiar la benedicció dels locals i de la maquinària, procedint-ne, tot seguit, a la inauguració a càrrec de les autoritats encapçalades pel tinent alcalde Francesc Salas en representació del batlle de la ciutat.
El Parc de desinfecció a principis de segle XX / Fons Ragon-AMAT
L’edifici del Parc de Desinfecció ha esdevingut  una de les obres emblemàtiques del l’arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí. És de planta semicircular, en forma de ventall, i d'un sol nivell amb una torre cilíndrica a l’angle posterior. La il·luminació es produeix mitjançant finestrals arrodonits i lluernes d’arc apuntat. Els elements ornamentals són de maó vist i ceràmica vidriada, i la façana  presenta una decoració colorista amb un mosaic amb l’escut antic de la ciutat i el nom de l’edifici.

Tanmateix, amb el temps les seves funcions van caure en desús i l’edifici patí el seu abandonament, a més, durant el anys quaranta i cinquanta del segle XX va servir de gossera municipal. Amb l’esdeveniment de la Democràcia tingué lloc un estira i arronsa entre l’ Ajuntament i l’  Associació de Veïns de la Maurina, on els veïns volien l’edifici com a equipament veïnal; i no va ser fins l’any 1984 que fou recuperat com a Laboratori Municipal. 
Laboratori Municipal / AMAT
Finalment, el dia 10 de setembre del 1986 s’inaugurà a càrrec de l’alcalde de Terrassa, Manuel Royes, les obres de restauració del Parc de Desinfecció i també dels jardins. Entre les activitats desenvolupades amb aquest motiu, destacaren la cercavila del grup «Abe-zi-nob-kemano»; l’exposició sobre la historia del Parc, i la projecció de la pel·lícula «Benvolguda Terrassa», de J. Valls, J.Gutiérrez i G. Victori.
Jardins de l'arquitecte Coll i Bacardí
La placa dedicada a Coll i Bacardí / Joaquim Verdaguer
Avui dia, l’edifici està envoltat d’uns jardins que també van ser restaurats i resguardats amb una harmoniosa reixa, i el Ple de l’Ajuntament celebrat el 29 d’agost de 1986, li assignà el nom de Jardins de l’Arquitecte Coll i Bacardí. Una placa de marbre situada a l’entrada indica «Jardins de l’arquitecte Coll i Bacardí».
Josep Coll i Bacardit / AMAT
Josep Coll i Bacardí. (Barcelona , 1878-1917), estudià la carrera a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i l'any 1907 obtingué el títol, però no pogué exercir durant molt temps, ja que morí prematurament el 24 de març de 1917. Fou arquitecte municipal de Terrassa i l'autor de notables edificis terrassencs entre els que destaquen el seu propi domicili (la casa Baumann); el Parc de Desinfecció; el Centre Mèdic, edifici enderrocat l'any 1952; l’ermita del Sagrat Cor de Can Boada, o  l'escola Magdalena Rossell. També destaquen el Grup Escolar que fou enderrocat el 1968 i les oficines de la fàbrica Marcet, avui seu del PAME a la Rasa. Per tant, Coll i Bacardí s’integrà ràpidament a la vida cultural terrassenca i participà activament en el Gremi d'Artistes des de la seva fundació.
El Parc de Desinfecció / Joaquim Verdaguer

Fonts consultades
La Crónica Social. 10 juliol 1920
El Dia. 7 juliol 1920
RAGON, Baltasar. El Parc de Desinfecció. El Dia 5 juliol 1929. p.1
PERALTA, Miquel. El Parc de Desinfecció. .Diario Terrassa, 2 des. 1983, p. 3
FIGUERES, Pere VERDAGUER Joaquim.El Parc de Desinfecció. Claxon, núm. 30, 10 juny 1985
PUY, Josep. El parc de Desinfecció.. Diari de Terrassa. 10 set. 1986, p. 4
MUÑOZ, Anna. El Parc de Desinfecció. Diario Terrassa, 10 set. 1986, p. 3

VALLS i VILA, Jaume.  Josep M. Coll i Bacardí. Visquem Terrassa, núm. 22, des. 1986, p. 5

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada