Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 6 de març de 2013

Els brolladors i estanyols terrassencs (1)


 
Estany del Retiro / Fons Ragon-AMAT
Jardins del Retiro. Durant la segona meitat del segle XIX i fins ben entrat el segle XX, hi havia un parc anomenat El Retiro, amb els seus jardins naturals, que resultava atractiu pel passeig dominical, principalment durant l’època estiuenca. El parc estava situat entre els carrers del Pantà, Pau Clarís, Sant Gaietà i Sant Isidre. En aquests jardins hi havia un petit estanyol on s’arribava per una pedra que donava a l’espai una imatge romàntica.
Jardí de les esglésies de Sant Pere. Quan Josep Puig i Cadafalch va dissenyar els jardins de les esglésies de Sant Pere als anys vint del segle XX, va fer bastir un petit brollador a la part alta propera de la paret de la plaça del Rector Homs. Era un petit estany hexagonal amb un brollador al mig. Amb les últimes actuacions arqueològiques el brollador ha desaparegut. Era tradició anar a veure l’“ou com balla” en el brollador per la festa de Corpus.
Sortidor de Sant Pere / Josep Tudó
Estanyol de la Casa Alegre de Sagrera / J.V.
Estanyols dels jardins de la Casa Alegre de Sagrera. Aquest jardins d’estil italià renaixentista aparellats a principis del segle XX, disposen d’uns estanyols que s’alimenten per l’aigua que brolla de la font de la cascada del mirador.

Els Jardins estan situats a la part de darrera de la Casa Museu Alegre de Sagrera, amb entrada pública pel carrer Cardaire
Brollador Plaça Clavé 1935 i 1961 /Fotos Fons Ragon i Carles Duran-AMAT
Plaça Clavé. Quan va arribar el tren dels Ferrocarrils de Catalunya, els terrassencs volgueren millorar la imatge que s’oferia a la sortida de l’estació pels nouvinguts, amb la urbanització d’una plaça adient d'una gran ciutat que donés vistositat a l’arribada a Terrassa. La plaça la dedicaren al mestre Anselm Clavé i un dels elements ornamentals va ser el bastiment d’un brollador. L’any 1961 es va remodelar el deteriorat estanyol i es va instal·lar l’escultura «Repòs» de l’escultor Bach-Esteve. Les destroces de la rierada del 1962 es va emportar l’espai, rambla avall.
Sortidor del Passeig / Fons Ragon-AMAT

Passeig Comte d’Egara. L’any 1943, tot el Passeig es va remodelar amb motiu de l’aixecament del monument als Caiguts a la part propera a l’Hospital. La nova urbanització la va fer possible el bastiment d’un sortidor a la punta del Passeig, a tocar al carrer de la Font Vella. És un sortidor circular amb una escultura d’un peix amb tres caps d’on brolla l’aigua. El sortidor es va remodelar desapareixent la figura i amb un doble estanyol circular petit al mig.
Monument a Alfons Sala / Fons Ragon-AMAT
Estanyol del Monument a Alfons Sala. El dia 30 d’abril de 1950 es va inaugurar el monument d’Alfons Sala i Argemí a la part sud de la plaça Vella.  En un principi davant el monument hi havia un petit estany amb brolladors, que en els anys setanta degut a la brutícia i als actes vandàlics es va decidir suprimir-lo per un espai verd. Definitivament el monument va ser retirat i traslladat al Passeig del Comte d’Egara. L’estanyol situat davant del monument de forma quadriculada amb els angles davanters tancats amb un arc cap endins. Tenia dos
                                                                                       brolladors
Estanyols Vallparadís / J.V.
Estanyols de Vallparadís Quan als anys 50 es van enderrocar les cases del Sot del Pi, situades al final del Passeig a la vessant del torrent de Vallparadís, en el seu lloc es van fer actuacions puntuals d’enjardinament amb dos petits estanys de forma ondulada. Aquest petit jardí va ser el principi del que acabaria esdevenint Parc de Vallparadís. L’any 2011 els estanyols es van cobrir amb tapes de ferro degut a que els desaigües estaven constantment obturats de brossa i arrels i el seu estancament provocaven la proliferació de mosquits.
Estanyol del Monument a Mossén Jacint Verdaguer. El dia 30 de juny de 1956 s’inaugurava el monument dedicat a Mossèn Cinto Verdaguer a la plaça que portava el seu nom des de l’any 1903. Al principi, sota el medalló hi havia una font que vessava la seva aigua en un petit estany. Aquest tenia la forma circular. Més endavant tant la font com l’estanyol foren suprimits i en el lloc de la font es va col·locar una placa de marbre amb l’escut de la ciutat
inauguració monument a Cinto Verdaguer / Fons Ragon-AMAT
Parc de Sant Jordi, Per la Festa Major de l'any 1959 es va inaugurar el Parc de Sant Jordi amb la masia Freixa i el seu jardí romàntic. En aquest s’hi va conservar les seves característiques, tant d’estructura, com de vegetació i viabilitat, a l’estil de principis de segle. 
Bassa del Parc de Sant Jordi / J.V.
El recinte es completava amb una gran bassa que s’utilitzava pel regadiu dels jardins i les hortes. Amb les remodelacions que es portaren a terme posteriorment la bassa es va transformar en un ornamental estany, on s’hi ubicaren dues ànegues que van patir tota classe d’actes incívics fins i tot la mort a càrrec de gossos. La gran bassa està ornamentada amb una palmera i la figura d’una foca al bell mig de l’estany en una illeta. Els jardins també disposava d’un altre estany petit de forma serpentejant, situat davant la façana sud de la Masia que anys després es va anular per el seu estat ple de brutícia i males aigües

P. Catalunya / J.V.
La plaça de Catalunya. El dia 22 d’abril 1984 s’inaugurava la nova plaça, de Catalunya amb prop de 9.000 m². La plaça la formen el corresponent enjardinament, un brollador, un amfiteatre i la escultura mòbil el Drac Màgic de Àngel Màdico. Estanyol de dos pisos circulars des d’on els 8 sortidors inferiors enfoquen al superior, mentre que des d’aquest, els seus 8 sortidors apunten a l’inferior. Al bell mig una boca brolla aigua en vertical.

3 comentaris:

  1. Hola Joaquim! Felicitats per aquest gran blog. Tinc un dubte respecte una dada que dones en aquest article: com saps que la bassa del parc de sant jordi abans servia pel reg d'hortes?

    Gràcies!

    ResponElimina
  2. Abans de tranformar-se en jardins romantics, tota la finca eren horts, principalment la part baixa on ara hi ha els jocs infantils.Per això la funció de la bassa. Quant es va transformà la part alta en jardins romantics la bassa es va ornamentà a joc. No estic segur si l'estany alimentava la piscina que els Freixa tenien a la finca.

    ResponElimina
  3. Gràcies Joaquim. És que estic fent una mica de recopilació sobre les hortes abans de l'urbanització voràgine d'aquest segle passat. I m'interessa en especial trobar les zones d'irrigació. Per això, tinc ganes d'acabar de llegir-me amb més profunditat totes les dades i explicacions que aquí ofereixes.
    Merci,

    Mar

    ResponElimina