Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 2 de gener de 2013

El canvi de segle a Terrassa


«Deseamos muy de veras á nuestros lectores mucha prosperidad y un feliç año de 1901; que deseamos disfruten libres de excesivos gravamanes y con fundadas esperanzas de que en los albores del siglo XX que ahora empieza, veamos á nuestra patria encaminada por los senderos de la prosperidad y del progreso moral y material, base de la felicidad y bienestar de todos los pueblos. Amen.» Així felicitava el diari Egara als seus lectors a l'entrada del nou segle el dia 6 de gener de 1901. Una altra publicació, La Comarca del Vallès, en el seu apartat de curiositats es preguntava com seria el nou segle; «...terminará como el siglo XVI ó sea en domingo. El dia 1 de enero del año 2001, con que empezara el siglo XXI, será lunes, razón bastante para que el 31 de diciembre del 2000, en que se acabará el recien nacido siglo XX, sea domingo.»

Sembla que els nostres avantpassats de finals del segle XIX tenien clar quan es produïa el canvi de segle, i no pas els coetanis actuals, avesats a polèmiques sobre si el canvi era el 2000 o el 2001.
En el Ple del Consistori de l'Ajuntament que es celebrà el dia 20 de desembre del 1900, l'alcalde Josep Ventalló i Vintró, davant el fet que diversos ajuntaments havien adoptat diversos acords amb la finalitat de commemorar la entrada del segle XX pel dia 1 de gener del 1901, proposava que Terrassa adoptés una resolució que solemnitzés aquest esdeveniment. El regidor Domènec Palet i Barba digué que no era de l’opinió que amb tal laudable propòsit s'afavorís a una persona determinada, com per exemple el primer nat a la ciutat el primer dia del segle XX, ja que no era partidari de loteries. Finalment s'acordà que la Corporació estudiés el més convenient sobre aquest afer.

En el Ple del dia 3 de gener del 1901 van quedar sancionats els acords adoptats per majoria dels regidors en una reunió prèvia celebrada a finals del mes de desembre. Aquests eren: «Que para celebrar la entrada en este siglo, se dote con un seguro de mil pesetas, á plazo fijo de veinte años, al niño ó niña pobre que naciera en esta ciudad el dia primero, ó con quinientas pesetas á cada uno de los dos primeros, si nacieren más de uno en dicho dia y condición de pobreza: Segundo: Dar el nombre de "Plaça del Siglo XX" á la proyectada en el cruce de la Rambla de Egara con la carretera de Martorell: Y tercero: asistir en Corporación á los oficios religiosos del referido dia primero.»

A les dotze de la nit del 31 de desembre de 1900 va tenir lloc un repic de campanes de totes les esglésies i capelles de la parròquia terrassenca. A les deu del matí de l'endemà, es celebrà un ofici solemne i un Te Deum a l'església parroquial del Sant Esperit, amb la presència de tota la Corporació.

Terrassa a finals dels segle XIX / Fons Ragon-AMAT

La plaça a la qual se li atorgà el nom de Segle XX estava projectada a l'espai que ocupava la llera de la riera del Palau, quan aquesta abandonava la recta de la Rambla per desviar-se cap a llevant. Actualment són els terrenys que ocupen la plaça Paulina Pi de la Serra.

Tot i haver aprovat aquest projecte, la plaça no es va construir i en el seu lloc, posteriorment, es va ampliar l'escorxador inaugurat l'any 1877, que va ser enderrocat a finals del segle XX per construir-hi l’ estació d'autobusos. El lloc on es volia fer la plaça era conegut com el camp del Belil i l'any 1910 va ser el terreny on jugà el Joung's Club Terrassa, antecedent del Terrassa FC.

El nom de Segle XX finalment es va atorgar a la plaça que es va construir on ara és actualment, davant l'església de Sant Valentí i de la qual n’ha pres nom tota la barriada.

Finalment es van concedir dues assegurances inscrites al Banco Vitalicio de Cataluña de cinc-centes pessetes, a favor de Florenci Calzada i Clapés i Maria Nasarra i Puig, nats el primer dia de l'any, per tal de percebre-les al cap de vint anys.

Un detall fora de les celebracions institucionals va ser la col·locació per part de Salvador Carreras i Riera, d'un rètol: café del Siglo XX, a la façana del núm. 9 del Raval. 


Dones terrassenques de 1900 / proc. Anna M. Colomer
A finals de l'any 1999 els terrassencs estaven immersos en la polèmica sobre si el canvi de segle era aquell any o a finals del següent. Dins d'aquest ambient de confusió, uns celebraren el canvi d'any i altres el de segle. Si més no, la xifra mítica i mística del 2000 induïa a fer una celebració.

La gresca va començar el dia 31 al migdia amb la celebració de la Festa de fi del mil·lenni, organitzada per Comerç Terrassa Centre: dotze grans trons, música, coca, cava, tot amenitzat per grups d’animació concentraren a diversitat de ciutadans pels carrers del centre i la plaça Vella.

A la nit, l'artista local Francesc Martín, àlies Ràdio Zurich, va presentar el seu muntatge Portes de llum de l'esperança, que consistia en unes columnes de raigs lluminosos que van environar el cel terrassenc i que tenien el punt d'enfocament a la Masia Freixa, el castell de Vallparadís i els centres cívics Montserrat Roig (Ca n'Anglada) i Maria Aurèlia Campany (La Maurina). També al costat del castell de Vallparadís s’hi instal·laren cent peixeres en les quals hi havia objectes representatius de la societat cultural.

A la façana de l'Ajuntament penjaren un gran rètol amb la xifra 2000 el qual junt amb una gran tronada s’havia d’il·luminar al punt de la mitja nit. Una fallada tècnica retardà l'encesa fins a la una de la matinada, hora en què el Raval de Montserrat estava desert.

El gran ball de fi d'any, amenitzat per l'Orquestra Bossa Nova, es va celebrar a l'Epic Casino del Comerç, així com a gran part d'entitats terrassenques que van celebrar les seves festes.

El primer nat de l'any o del segle va ser Sergio Comendador i Àlvarez

Tot i la xerinola i la controvèrsia sobre el canvi, un punt de preocupació planava per sobre els terrassencs: l'efecte 2000. La possibilitat d'un desgavell provocat pels ordinadors en canviar els dos últims dígits, que les màquines podrien interpretar com a any 1900, va fer que l'Ajuntament, en prevenció de possibles conseqüències, formés un Comitè de crisi, que fes el seguiment del canvi.

Fonts consultades: 
Arxiu Històric de Terrassa. Llibre d'actes del Ple núm. 30, 1900-1901. 20 desembre 1900, foli 124
Arxiu Històric de Terrassa  Llibre d'actes del Ple núm. 30, 1900-1901. 3 gener 1901, foli 133
Diari de Terrassa. 31 desembre 1999
Diari de Terrassa. 4 gener 2000
Egara. núm. 422. 31 desembre 1900
Egara. núm. 423. 6 gener 1901
FIGUERAS, Pere i TAPIOLAS, Judit. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella. Terrassa 1990
La Comarca del Vallés. núm. 482. 5 gener 1901

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada