Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 23 d’abril de 2016

Monument a la Màquina del Tren

Per a les generacions actuals el ferrocarril no és cap novetat, però a mitjans del segle XIX el fum, el vapor i el soroll varen ser les noves sensacions que van experimentar els bocabadats vallesans al pas del tren. La implantació del tren va comportar un extraordinari benefici pel traginar de viatgers i el transport de mercaderies, així com la creació de serveis auxiliars, com el de tartanes des de l’estació a la vila o l’increment de l’hostatgeria. La seva implantació i pas per Terrassa va esdevenir, però, l’element decisiu per l’expansió industrial.

El tren va arribar a la vila de Terrassa el 1856 (vegeu en aquest blog "El tren del Nord" (1) i " L'arribada del tren a Terrassa"
L'estació del Nord / Fons Ragon-AMAT

El pas de la línia del tren del Nord pel terme va ajudar al desenvolupament urbanístic i econòmic de Terrassa. La Ciutat i el tren havien vist plegats el pas del progrés. La instal·lació de l’estació als afores de la vila va atreure el creixement a redós seu. Aquell antic camí que anava des del portal de Sant Joan (placeta de Mn. Cinto Verdaguer) fins a  l’estació per entre vinyes i oliveres, a poc a poc va anar transformant-se en un passeig on era constant el traginar de viatgers a peu o en tartana i carros carregats de mercaderies. La comercialització dels productes tèxtils terrassencs, que en un principi es feia a la mateixa fàbrica, amb la construcció de la línia del tren  i el conseqüent moviment de viatjants i compradors, va fer que les indústries competissin entre elles, instal·lant la seva tenda o magatzem així com els despatxos al llarg del carrer del Nord, camí Fondo, placeta de Saragossa, del Teatre i de Sant Pau, coincidint la seva construcció amb l’època del desenvolupament modernista que va fer possible la magnificència d’edificis ben singulars. És per això que un viatger de principis de segle en baixar de l’estació i arribar fins a la placeta de Saragossa passegés per un total de 16 magatzems, així com cases senyorials i altres edificacions notables.

Aquest progrés es va fer evident a la estació de l’any 1856, la qual va anar quedant petita pel volum de trànsit. És per això que es va enderrocar i se’n va construir una de nova, que és l’actual edifici al bell mig del passeig del Vint-i-dos de juliol i que es va inaugurar el 21 de desembre de 1899.

Tot el contrari d’aquest progrés va ser el tarannà que va seguir la tècnica ferroviària. Durant 75 anys la modernització de l’estructura vial va ser nul·la. El fum i el soroll de les locomotores continuaven essent la característica principal al seu pas per les vies obsoletes. La comoditat, amb el pas del temps es va fer precària, amb petits vagons de brutedat manifesta a causa de  la higiene pràcticament inexistent, que donaven una imatge tercermundista.
No és fins l’any 1929, coincidint amb l’any de l’Exposició Universal de Barcelona, que es va inaugurar l’electrificació del tram Barcelona-Manresa, amb la qual la majoria de combois, exceptuant els de mercaderies, discorreran impulsats per locomotores elèctriques eliminant el molest fum de les màquines de vapor al seu pas, principalment, pels túnels.
1915. A la dreta, lloc de la futura placeta del Tren. Carles Duran-AMAT
El dia 1 de gener de 1929 Terrassa estrenava aquesta nova tecnologia tot i que no es va fer una cerimònia oficial a causa de  la inestabilitat política, els terrassencs s’aproparen a l’estació, malgrat feia un dia plujós, per ser partícips de la diada.
Amb aquesta innovació, el temps emprat, una hora per anar de Terrassa a Barcelona, es va reduir a 40 minuts. Es va modificar la xarxa vial i es van incorporar noves unitats amb cotxes de viatgers més confortables, encoixinats els de 1a i 2a classe i la incorporació de serveis sanitaris en el seu interior.
Després de la guerra civil la Companyia dels Trens del Nord s’integrà a la Red Nacional de los Ferrocarriles de España – RENFE – que va monopolitzar la quasi totalitat de la xarxa de trens de via ampla.

L’any 1956 la ciutat celebrava amb gran pompa el centenari de l’arribada del tren (vegeu en aquest blog “ El tren del Nord (2): El centenari de l’arribada del Tren del Nord)

Remodelació de la Rambla com a boulevar. A la dreta urbanització de la placeta de la Màquina del tren. 1960.Carles Duran-AMAT
En la dècada dels any seixanta els terrassencs volgueren homenatjar el que havia estat el ferrocarril per la ciutat. El diari local Tarrasa Información amb el patrocini de l’Ajuntament de Terrassa engega una subscripció popular, per bastir un  monument al ferrocarril en homenatge simbòlic al que va representar l’arribada del tren, amb la compra d’una locomotora del segle XIX.

Muntatge del monument / Fotos Francino-AMAT
La placeta de la maquina del Tren /Fotos Francino-AMAT
El lloc triat per ubicar-la va ser a l’espai a la cruïlla de la rambla d’Ègara i el carrer de Galileu. En aquest indret l’any 1961 es va inaugurar un petit jardí amb bancs i una font amb un nan de jardí al damunt. La tràgica rierada de l’any 1962 va deixar la placeta en no res. L’any 1968 es va tornar a urbanitzar l’espai per instal·lar el monument. L’espai es va completar amb una font clàssica de ferro forjat, bancs i jocs infantils.
El 6 de maig de 1968 va arribar la locomotora a l’estació del Nord on va quedar exposada durant un mes, mentre es feien els treballs d’adequació de la placeta.
El monument va ser inaugurat el 22 de juny de 1968 per l’alcalde Miquel Onàndia, descobrint una placa amb la inscripció següent «Tarrasa a la maquina de vapor. 
Monumento homenaje simbolizado en la locomotora “La pequeña”. 22-VI-1968»
És una locomotora de vapor construïda per Marcinillé Coullet, de Bèlgica, amb sortida de fàbrica el 25 de febrer de 1886 amb el núm. 020-0234. Les seves característiques són: 6,422 m de llarg, 19.350 kg de pes, capacitat d’aigua 2,200 m3, capacitat de carbó 500 Kg, potència 288, esforç de tracció 2,891 Kg i un recorregut de 2.296.817 km.
Placa de homenatge a la màquina del tren / Joaquim Verdaguer

Aquest jardí o placeta no té un nom oficial assignat, però hom el  coneix com la «placeta de la Màquina del Tren».
La màquina restaurada, 2010/ Joaquim Verdaguer
Els anys noranta tenia lloc el soterrament de la RENFE, el seu pas per la ciutat (vegeu en aquets blog aquest tema). Això va representar l’alliberament del cinturó de ferro en què estava dividida la població.
L’any 2006 la ciutat va celebrar els 150 anys de l’arribada del tren.

Fonts consultades:
Ajuntament de Terrassa. Tarrasa Centenario del ferrocarril 1856-1956. Terrassa 1956
BELLÉS GRAS, Núria i LÓPEZ DIAZ, Elvira. Camins de ferro que comuniquen Terrassa, Xarxa de Biblioteques
BOIX, Josep. La Estación del Norte, ayer. Tarrasa Información. 1 abril 1967
BOIX, Josep. 1956 Centenario del ferrocarril en Tarrasa. Tarrasa Información. 15 abril 1967
BOIX, Josep. Hace 125 años que el tren llegó a Terrassa. Diario de Terrassa. 19 febrer 1981
BOIX, Josep. Hace 125 años que el tren llegó a Terrassa. Diario de Terrassa. 23 febrer 1981
BOIX, Josep. Hace 125 años que el tren llegó a Terrassa. Diario de Terrassa. 24 febrer 1981
BOIX, Josep. Hace 125 años que el tren llegó a Terrassa. Diario de Terrassa. 26 febrer 1981
BOIX, Josep. Trenes i estaciones terrassenses. Diario de Terrassa. 21 febrer 1987
BOLADERAS, Mercè. El primer tren del Nord a Terrassa llegó en marzo de 1956. Diario de Terrassa. 27 abril 1991
CABEZA SABATER, Francisco. Los primeros tiempos del ferrocarril en Tarrasa. Butlletí de la Cambra Oficial de Comerç i indústria de Terrassa. núm. 494. desembre 1948
OLLER, Joan Manuel. La electrificación del ferrocarril del norte. Diario de Terrassa. 16 juny 1990
PUIG I MASAGUÉ, Josep. El dia 16 marzo de 1856 llegó a Tarrasa el ferrocarril. Butlletí de la Cambra Oficial de Comerç i indústria de Terrassa. Març de 1956.
SANJAUME, Sandra. Terrassa, escultures públiques. Ajuntament de Terrassa. 2002
TAPIOLAS. Judit. El centenari del tren del nord.  Impacte núm. 52. 20 març 1988
Tarrasa Información. Cien años de ferrocarril. 3 juliol 1956
Tarrasa Información. 23 juny 1969. p.1


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada