Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 21 de març de 2015

Les festes dels gremis terrassencs

Un gremi és una corporació privilegiada d'un determinat ofici menestral que té el seu origen en època medieval a redós del desenvolupament de l'autonomia i el poder municipals, així com en el desenrotllament de xarxes comercials de petit i llarg abast. Els gremis eren conformats per aquells especialistes en un ofici, però a la vegada venien a ser un contrapès i, en alguns casos, una superposició a les antigues confraries religioses a partir de la incorporació en el sí del gremi de pietoses advocacions. Segons la importància política i econòmica del gremi, alguns arribaven a tenir o disposaven d'un altar o capella al temple de la vila o patrocinaven obres devotes al seu sant patró. La seva imatge presidia el seu altar i, en la majoria dels casos, els obradors corresponents.
Festa de Sant Isidre / Fons Ragon-AMAT
El període del qual tenim més constància de la seva importància política, econòmica i social a la ciutat fou durant l'època moderna. En tot cas, amb l'arribada del borbó Felip V al tro espanyol es van anar retallant de soca-arrel els seus privilegis i prerrogatives. El seu declivi va esdevenir indeturable, tot convertint-se al llarg del segle XIX i XX en corporacions lliures o en germandats dedicades únicament al mutualisme dels seus membres. Si bé els gremis continuen perdurant en l'actualitat, tenen poc a veure amb els seus antecessors medievals.
Festa dels pagesos Fons Ragon-AMAT
Un dels dies més assenyalats on es feia sentir la presència i importància social dels gremis era durant les processons de Corpus, on desfilaven amb la seva corresponent bandera o estendard. En tot cas, la diada principal de qualsevol gremi era la seva festa patronal i en la que tots els seus membres feien festa laboral per tal  de celebrar i participar en els actes. Curiosament, la voluntat d'enquadrament social del règim franquista va fer que durant la Dictadura franquista tots els gremis passessin a ser tutelats pel sindicat únic de la CNS i que, per tant,  que fos l'únic moment en què les directrius de les distintes festes fossin tallades amb el mateix patró i tinguessin, per tant, el mateix tarannà: al matí, concentració a casa de l’abanderat, missa solemne, cercavila amb la bandera acompanyada de banda de música, recepció a l’alcaldia i vermut o dinar de germanor. A la tarda, teatre o cinema, concert de la Banda de Música, sardanes, i el generalitzat ball de fi de festa.
Festa de Sant Cristòfol / Fons Ragon-Amat
Alguns gremis tenien, a més, el seus actes singulars o tradicionals com els  automobilistes, amb la benedicció dels vehicles. Aquest costum fou emprat per primera vegada a Barcelona l’any 1907, si bé a Terrassa en tenim la primera notícia l’any 1918, quan la ciutat només comptava amb nou cotxes. Per la seva banda, les modistes realitzaven un concurs de barrets i ornaments de paper, mentre els periodistes aprofitaven la seva diada per lliurar distincions (el “Quixot” a la dècada dels anys seixanta i setanta, i des de la dècada dels noranta els premis “Mola/No Mola”). Per Santa Marta, l’hostaleria organitzava la tradicional cursa de cambrers. Els partits de futbol entre casats i solters o entre empreses també foren molt freqüents, principalment entre el ram de la fusta (Sant Josep) i els metal·lúrgics (Sant Eloi).
Cursa de cambrers / Fons Ragon-AMAT
El quadre següent ens relaciona els gremis històricament més destacats, els seus sants patrons i el dia de la seva celebració.
         Gremi
                   Patró
             Dia
Traginers
Sant Antoni Abat
17 de gener
Periodistes
Sant Francesc de Sales
24 de gener
Electricistes i afins
La Purificació de la Mare
de Déu (La Candelera)
2 de febrer
Venedors de mercat
Sant Valentí
14 de febrer
Fusters
Sant Josep
19 de març
Confiters i pastissers
La Mare de Déu de
Montserrat
24 d’abril
Impressors i llibreters
Sant Joan Ante
Portam Latinam
6 de maig
Pagesos
Sant Isidre
Sant Galderich
15 de maig
16 octubre
Forners
Sant Honorat
16 de maig
Paletes
Sant Antoni de Pàdua
13 de juny
Transportistes
 i automobilistes
Sant Cristòfol
10 de juliol
Rajolers
La Mare de Déu del Carme
15 de juliol
Hostalers
Santa Marta
29 de juliol
Fonedors
Sant Llorenç
10 d’agost
Funcionaris
Sant Mateu
21 de setembre
Escarcellers
La Mare de Déu de la Mercè
24 de setembre
Comerç en general
Sant Miquel Arcàngel
29 de setembre
Policies
Sant Rafael Arcàngel
29 de setembre
Barbers i perruquers
Sant Cosme i Sant Damià
30 de setembre
Tèxtils
Sant Antoni Maria Claret
 (Fins el segle XVIII
el patró era Sant Miquel.
Durant uns anys del
franquisme va ser Sant Pau.)

23 de octubre
Sabaters
Sant Crispí i Sant Ciprià
19 de novembre
Metal·lúrgics
Sant Eloi
1 de desembre
Farmacèutics
La Immaculada Concepció
8 de desembre
Modistes i
del gènere de punt
Santa Llúcia
13 de desembre
Músics
Santa Cecília
22 de desembre

Per la festa dels traginers o de Sant Antoni Abat, vegeu en aquest blog “Els tres tomb a Terrassa”
Festa de Sant Galderich / Joaquim Verdaguer

Fonts consultades:
AMAT. Fons programes festes patronals dels gremis.
AMADES, Joan. Costumari Català. Salvat edicions. Barcelona 1950.
TORRELA I NIUBÓ, Francesc. Los antiguos gremios y la actual industria de la Cataluña textil. Cambra del Comerç de Terrassa. 1955
Tarrasa Información. Otra fiesta que se revitaliza. La patronímica de los chóferes. 28 juny 1967
Tarrasa Información. La próxima fiesta de San Cristóbal. 6 juliol 1967





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada