Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


diumenge, 4 de maig de 2014

El Camí del Sagrament



En el segle XIX el terme de l’antic poble de Sant Pere estava dividit eclesiàsticament en 7 parròquies: Sant Pere, Sant Julià d’Altura, Sant Vicenç de Jonqueres, Sant Quirze del Vallès, Santa Maria del Toudell, Sant Miquel del Toudell i Sant Martí de Sorbet.
El viàtic
La demarcació de la parròquia de Sant Pere envoltava totalment la parròquia del Sant Esperit de la vila de Terrassa. Per tant, quan de l’altra punta de la parròquia es requerien els serveis de l’església com el viàtic (sagrament de la comunió que s’administrava a un moribund),  les exèquies a un difunt o el pas d’un enterrament fins al cementiri de Sant Pere, la cerimònia religiosa no podia passar pel mig d’una altra parròquia. Per tant el sacerdot  amb el porta-viàtic i els escolans, un d’ells tocant la campaneta, havien d’envoltar tota la demarcació eclesiàstica de la parròquia del Sant Esperit (quant el fidel necessitat d’una funció litúrgica vivia a Can Boada o Ca n’Aurell.)
Carrer de Joan Duch / Joaquim Verdaguer
Per anar a aquestes masies i d’altres hi havia el «camí del Sagrament» Aquest sortia de la plaça de l’església i passava per la riba del torrent de Vallparadís, és a dir per l’actual  carrer de Joan Duch. L'any 1970 l'Ajuntament va assignar el nom de Joan Duch a un carrer inexistent però que era contemplat en el Pla General d'Ordenació. Amb l’abocament de terres s’anà guanyant terreny, formant-se el carrer amb els darreres de les cases del carrer Major de Sant Pere. Durant anys aquest camí va estar barrat sense sortida, fins que l’any 2013 es va obrir definitivament fins a la plaça del Rector Homs. 

Antic camí entre els carrers Castellet i 22 de juliol / AVAPSP
El camí del Sagrament es va veure interceptat per la construcció de la línia del tren l’any 1856. Davant la demanda dels veïns, l’any 1894 es va restituir el pas del camí mitjançant  un pontet  per sota la via del tren.
El pontet/Jerard Indurain-AMAT

La continuació del camí seguia per la riba del torrent fins arribar prop de Can Fatxó. El camí girava cap a ponent continuant  paral·lel per sobre l’actual carrer Transversal, passant per l’espai que ocupa actualment l’església de la Santa Creu i enfilant pel que resta el dia d’avui del genuí camí: el carrer del Sagrament, situat entre la carretera de Rellinars i el carrer de Francesc Oller.

Seguint el camí per l’actual carrer de Balmes s’arribava a Can Boada.
Guarderia del Pla de Pla de l'Ametllera. A l'esquerra el camí del Sagrament/Fons Ragon-AMAT
Per continuar fins a Ca n’Aurell, el camí del Sagrament seguia cap el sud per la vessant dreta del torrent del Batlle, per anar a trobar el camí de Terrassa a Olesa a l’alçada del final de l’actual carrer del Doctor Ullés, fins a la vessant esquerra del torrent de les Aimerigues per anar a espetegar a la masia de Ca n’Aurell. A la riba del torrent de les Aimerigues encara queden restes del camí del Sagrament: carrer del Sol, passatge de l’Ombra i altres corralons sense nom.
Actual Camí del Sagrament / Joaquim Verdaguer
També hi havia el camí del Sagrament cap a les masies de llevant i del sud de la parròquia. El camí baixava pel carrer de la Rectoria i, després,  cap  al torrent de Vallparadís. Allí, passava  un petit pontet, enfilava cap el carrer de Salmerón i en direcció sud, paral·lel al carrer de la Igualtat arribava al carrer de la Mare de Déu del Pilar per anar a trobar el carrer de Miquel Servet. Després, el camí es bifurcava en dos: un cap a Can Palet i l’altre Cap a Can Bosc de Basea i Can Jofresa.

Carrer del Sol / Joaquim Verdaguer
Amb la creació de les parròquies de Sant Josep i de la Sagrada Família el 1932 i la de la Santa Creu el 1958, tots aquests camins van quedar difuminats dins la trama urbana.



Fonts consultades:

VERDAGUER, Joaquim. 1904-2004 Centenari de l’agregació del poble de Sant Pere a Terrassa i Sabadell. Associació de Veïns de l’Antic Poble de Sant Pere. Terrassa 2005

VERDAGUER, Joaquim. Història del poble de Sant Pere. Inèdit

VERDAGUER, Joaquim; SUÁREZ, Francesc; Alberto Marco. Mapa del terme de Sant Pere de Terrassa. Any 1825. Unitat de SIG de l’Ajuntament de Terrassa. 2004

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Actualment jo hi visc en aquest carrer. On podria trobar més informació?

    ResponElimina