Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 5 de juny del 2013

El Laberint d’Arcàdia


Dins les activitats complementàries dels Jocs Olímpics Barcelona’92, dos muntatges culturals van destacar dins el programa terrassenc “Festa i Cultura OK” inclòs en l’anomenada Olimpíada Cultural: la macroexposició “Terrassa teixint ciutat” i l’espectacle “El Laberint d’Arcàdia”.


El Laberint d’Arcàdia va ser un muntatge que recordava els fets històrics que van tenir lloc en el segle XIV, quan l’infant Martí va vendre la vila de Terrassa al Casal de Barcelona, per poder costejar els preparatius per a la conquesta de Sicília. Per tant, Terrassa va passar a ser «Carrer de Barcelona» i restà, per espai de 80 anys, sota la tutela i protecció del Consell de Barcelona amb els seus corresponents privilegis i avantatges.


La remembrança d’aquest fet pels terrassencs del 1992 va fer possible un viatge en el temps, transportant-los a l’any 1392, fent-los partícips d’una suposada festa i gatzara que haurien celebrat els coetanis d’aquella època.
Proc. Lluis Puig/Teresa Casals


La vesprada d’un calorós 28 de juny de 1992, en el marc d’un parc de Vallparadís en procés d’urbanització, es van aplegar unes deu mil persones captivades per la gran expectació que havia despertat la difusió de la representació. L’organització, que havia previst la presència d’uns quatre mil espectadors,  va veure com la massiva assistència duplicava les previsions, que provocaren  diverses incidències per la seva ubicació. Per megafonia es va demanar amb insistència que els espectadors del vessant del passeig baixessin a l’esplanada per deixar pas als que havien quedat atapeïts i atrapats al carrer del Castell.


L’acte comptà amb la presència de l’alcalde, Manuel Royes, del conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Guitart, la cap de Difusió Cultural, Gemma Armengol i el regidor Josep M. Satorras, promotor de l’espectacle.


La primera impressió del públic en arribar al parc era la sorpresa i l’admiració vers la imatge, com a decorat de fons, que oferia el castell de Vallparadís esplèndidament il·luminat.
Proc. Museu de Terrassa

El rondallaire Cesc Serrat, fent la seva aparició sobre un entarimat, donà la benvinguda als presents i, fent una paròdia d’un presentador de notícies televisives, passava a informar i introduir al presents als esdeveniments que reviurien aquella nit, mentre el personatge anava canviant d’ indumentària per transformar-se en un joglar del segle XIV. Tot seguit i simultàniament sorgien del castell un seguit de personatges abillats amb vestits medievals i il·luminats amb torxes, mentre que del fons del parc, de la banda del pont del passeig, feia la seva aparició un seguici dels representants del Casal de Barcelona que, passant pel bell mig de la multitud, s’adreçaren cap al castell. El públic era testimoni de l’acte que allà dalt s’escenificava: el batlle de la vila de Terrassa acompanyat dels prohoms de la vila rebia als barcelonins i es procedia a la presa de possessió de la població con a Carrer de Barcelona. El fet era celebrat per una entusiasta gent del poble, mentre que dels marlets del castell brollaven foc i confetti, donant una imatge singular i emotiva del fet històric.
Proc. Lluis Puig / Teresa Casals

Després tota la comitiva d’autoritats acompanyats de la gent del poble i un seguit d’animadors: joglars, camallargs etc., baixà a l’esplanada i es dirigí cap a la part nord del parc, seguits pels espectadors fins arribar a l’esplanada de sota l’església de Santa Maria, on  hi havia instal·lat un cadafal de dues plantes on a la part alta del qual es resituaren les autoritats medievals, per presenciar les diverses mostres de jochs, danses i entremesos, amb què eren obsequiades per fer honor a l’esdeveniment. Diverses colles d’entremesos i de la cultura popular terrassenca, desenvoluparen les seves actuacions ambientades i adaptades a l’època medieval, el balls del drac, els gegants, l’àliga de Barcelona, la Pàjara i els diables. Els castellers realitzaren construcions d’homes i, els esbarts oferiren sengles balls medievals: ball de cintes, del cèrcol i, fins i tot, de cavallets de cartró, entre d’altres.
Proc. Lluis Puig / Teresa Casals


Del camí de Santa Maria apareixien, tot seguit, un gran nombre de monjos que tot cantant i acompanyats d’atxes, menaven fins dalt de l’escenari oferint un breu concert.


En finalitzar i com a comiat, les autoritats s’intercanviaren obsequis per procedir a la retirada cap als seus allotjaments del castell de Vallparadís, tot i que la majoria d’actuants es quedaren a l’esplanada tot barrejant-se amb els espectadors, per escoltar el comentari de comiat del joglar Cesc Serrat i participar en un animat ball general amenitzat pel grup dels Ministril del Raval.


En aquest magne espectacle hi van intervenir aproximadament uns quatre- cents actuants que formaven part de la diversitat de grups de cultura popular terrassenca: l’Esbart Terrassa, Cor Montserrat, Massa Coral, Bastoners de Terrassa, Aldarull, Amics de Sant Antoni, Castellers de Terrassa, Minyons de Terrassa, grups de Diables, del Drac, l’Esbart Egarenc, Gegantes, Ministrils del raval, grup de la Pàjara, actors dels elencs del Centre Social Catòlic, Casal de Sant Pere i Amics de les Arts i l’actuació d’alguns grups forans. Tots ells dirigits per un equip tècnic encapçalats per Lluís Puig (direcció artística), Rosa Maria Rivera i Joan Casals (direcció coral), Lluís Barón (direcció teatral), Maria Corbera (ajudant de direcció) i basant el muntatge sobre un guió de Jan Grau i l’assessorament teatral de Sergi Berbel i la producció i coordinació a càrrec de Teresa Casals.
Proc. Lluis Puig / Teresa Casals


Aquesta fou l’única representació a Terrassa; a la tardor d’aquell mateix any es van fer diverses representacions a Girona, Lleida i al festival Internacional de Teatre Medieval d’Elx.
Proc. Lluis Puig / Teresa Casals
El Laberint d’Arcàdia va generar l’edició en facsímil i amb relligat medieval d’un llibre: Laberint d’Arcàdia és relasió de los fets succeïts a lo monjo Jaume Benabent a l’any MCCCXCII, e de los serits que eren conjunts en lo mateix any, e de los mateixos fets. E també los serits en aquest any de MCDXCI que fan notícia de los dits fets.


Fonts consultades:
GRAU, Jan; Benavente; LLUIS, Puig. Laberint d'Arcadia. Edicions El Medol. Tarragona 1992
Diari de Terrassa. El Larerint d’Arcàdia. 2 abril 1992
Diari de Terrassa. El Larerint d’Arcàdia. 24 juny 1992
Diari de Terrassa. El Laberint d'Arcadia. 30 juny 1992


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada