Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 3 de setembre del 2014

Terrassencs a Mauthausen



Prop acabada la Guerra Civil Espanyola, essent ocupada tot Catalunya, es va produir l’exili dels vençuts camí de França. En molts casos sense altra culpa que la d’haver col·laborat amb l’administració republicana. Una fugida desesperada de 465.000 persones.

Passada la frontera els fugitius es van trobar que els francesos els van confinar en camps de concentració tot i que el francesos els anomenaven centres d’accueil. Durant un any fins que Alemanya va envair França, els exiliats buscaren diverses vies per resituar-se. Uns 268.000 van tornar a Espanya; altres van emigrar a països sud-americans com Xile, Mèxic o la República Dominicana; i, d’altres s’assentaren principalment al sud de França amb l’esperança d’un retorn immediat.
Fugitius passant la frontera amb França
L’esclat de la segona Guerra Mundial va acabar de trastocar la situació de molts d’aquest últims. Els alemanys es dedicaren a la persecució de rojos-separatistes amb el beneplàcit del govern de Franco, que considerava als deportats No españoles. Aquests eren detinguts i deportats a camps de treball, els qualificats a fàbriques i la resta a camps de concentració principalment al de Mauthausen, prop de la localitat del mateix nom a Àustria.
Camp de Mauthausen
A l’agost de 1940 van arribar al camp els primers vagons de carga que portaven la primera tanda d’espanyols procedents de la França ocupada. Uns 400 als que seguirien altres tandes. És per això que el camp de Mauthausen era conegut com el camp dels espanyols. Aquest camp va quedar saturat, a més, l’extracció de granit al qual es dedicava els presoners, va anar a menys i va ser necessari habilitar un altre camp a Gusen. El de Mauthausen era el més gran i complex  de tots els camps nazis, ja que a l’extracció de granit si afegien les zones dedicades a la indústria de material de guerra (mines, munició, etc.) i, principalment el camp d’extermini.

Camp de Gusen
A Mauthausen i Gusen hi van anar a parar 21 terrassencs dels quals 13 van morir en aquests camps i al de Dachau:



Pau Grau Cardellach                                                                                                                              

Francesc Casanovas Coll                                                                                     

Josep Cirera Mayol

Magí Costa Sanllehí

Josep Guardia Bonet

Josep Julià Bruguera

Enric Pallarols Guiteras

Josep Peiri Miró

Pere Nogués Prat

Martí Puig Ferrer

Ramon Terricabras Macarulla

Andreu Vidal Almirall

Eugeni Vidal Forcada


Alliberament del Camp de Mauthausen
El 5 de maig de 1945 els aliats alliberaven una gran multitud de presoners d’aquests camps. Entre ells els terrassencs:



Josep Corominas

Salvador Folch Sans

Josep Marsol Rius

Josep Paloma Puigrós

Francesc Roda Subias

Joaquim Sala Prat

Manuel Sala Sender

Jaume Subirana  Folch



L’any 1962 es fundava a Barcelona una associació d’antics deportats amb la finalitat de defensar els drets morals i materials i preservar la memòria, tot i actuar en la clandestinitat davant del règim franquista. No va ser fins el 1978 que l’associació va ser legalitzada prenent el nom d’Amical de Mauthausen.



Els pocs terrassencs en vida s’hi van afegir creant la delegació d’Amical de Mauthausen de Terrassa i comarca., participants a tots els actes que organitzava l’associació barcelonesa.

L’associació Amical de Mauthausen de Terrassa i Comarca, formada pel col·lectiu independentista Xera (PUA), el grup ecologista Terra Verda i el Grup de Dones, inaugurà al núm. 169 del carrer de Galileu el seu local social, anomenat “Lo Catau”.



A Terrassa l’any 1997 el Centre Excursionista acollí un col·loqui i el passi d’un documental sobre els camps de concentració nazis a càrrec de membres d’Amical de Mauthausen
Descubriment de la placa a la capella del Cementiri Vell / fotos Francino i Joaquim Verdaguer
Amb motiu de la celebració a Terrassa, el dia 2 d’abril de 2000, de l’assemblea d’Amical de Mauthausen es va homenatjar a les víctimes del nazisme que van morir als camps d’extermini nazis. Amb un acte emotiu, en record d’ells,  es va descobrir una placa a la façana de la capella del Cementiri Vell situada a la plaça de Joan Miró. L’acte comptà amb la presència del regidor de Cultura, Pere Navarro i del president d’Amical, Joan Escuer i entre una considerable afluència d’espectadors, membres de la entitat Amical de Mauthausen.

La Plaça de marbre negre portava el text següent «Terrassa. En memòria i reconeixement dels conciutadans morts als camps d’extermini nazis. (1939-1945) i tots i totes les persones injustament perseguides i represaliades per les seves idees i conviccions democràtiques. Per lluitar contra l’oblit MAI MÉS. Terrassa 2 d’abril any 2000» Acompanya el text l’escut de la ciutat i el d’Amical de Mauthausen

El dia 10 del mateix mes Antoni Roig, secretari d’ Amical de Mauthausen feia una xerrada sobre L’holocaust a la Biblioteca Central



Fonts consultades:

BORREGO, Benito. XECA, Libro memorial. Espanyoles deportados a los Campos Nazis 1940-1945. Ministerio de Cultura. Madrid. 2006

Web. Amic Maauthausen

Diari de Tearrassa. 2 abril 2000





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada