Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 19 de desembre del 2015

L’enèsima consagració de l’església de Santa Maria - 1918

A finals del segle XIX es va produir el redescobriment de les esglésies de Sant  Pere. Fins aleshores la que havia estat la Seu d’Ègara era un oblidat i paupèrrim conjunt, en el qual entre les edificacions romàniques se sobreposaven altres construccions com la casa del campaner entre l’església de Sant Pere i la de Sant Miquel o la dels canonges, entre la de Santa Maria i la rectoria. L’església de Sant Miquel era una cambra de mals endreços. Dins  l’església de Santa Maria, tancada, fosca, freda, amb goteres i molta humitat, els retaules gòtics patien un avançat procés de destrucció. A tot el conjunt calia afegir la imatge tètrica del cementiri del poble de Sant Pere, a l’exterior. Això és una mostra de com es trobaven d’abandonades les esglésies de Sant Pere.
Quan el poble de Sant Pere va ser agregat a Terrassa el 1904, entre les diverses disposicions que va acordar el consistori terrassenc el tancament del cementiri de l’expoble. Amb el desmantellament del cementiri el 1906, es va procedir a les primeres actuacions arqueològiques serioses.
El cementiri de Sant Pere / Fons Ragon-AMAT
El 1917 l’arquitecte barceloní Josep Puig i Cadafalch, amb la complicitat de la Junta de Museus i, principalment, del pintor Joaquim Vancells i del rector Josep Homs, dirigí i participà en la majoria de recerques arqueològiques i restauracions del conjunt de les esglésies. 
Desmantellament del cementiri / Fons Ragon-AMAT
Es va fer una rebaixa general dels antics fossars de Sant Pere i Santa Maria, i se’ls va deixar a la cota de circulació actual i que van deixar a la vista les estructures de les diferents construccions religioses. En aquestes obres es rebaixen els nivells de terra fins a descobrir les estructures de fonamentació de les esglésies i el mosaic de l’antiga basílica episcopal. Dins l’església de Santa Maria es va remoure l’absis i l’altar i es van descobrir les pintures gòtiques que eren darrere un retaule barroc. El 1917 el rector Josep Homs, feia enderrocar una paret de l’esglesiola que hi ha en el creuer sud de l’església de Santa Maria, i darrere hi havia unes pintures murals de Thomas Becket.
Obres de restauració a Santa Maria / Fons Ragón-AMAT
Acabada la intervenció en l’interior de l’església de Santa Maria, el bisbat va recomanar tornar a consagrar l’església. És per això que el dia 12 d’octubre del 1919, festa que els pagesos dedicaven a la Mare de Déu i també a la verge del Pilar, es va procedir a la benedicció i a la consagració de l’església, coincidint amb la reobertura al culte del temple. A les 10 h del matí el bisbe de Barcelona, Enric Reig, procedia a la cerimònia per tot seguit celebrar un ofici solemne amb missa cantada per la capella parroquial dirigida pel mestre Lluís Puig. Hi eren present les primeres autoritats terrassenques.
A la sortida, a la plaça d’enfront les mateixes esglésies, hi hagué una audició de sardanes que malgrat la petita pluja que queia es van veure molt concorregudes.
Fons Ragon-AMAT
Pasada la consagració continuaren les recerques arqueològiques en l’exterior i es procedí a l’enderroc de la casa del canonge, entre Santa Maria i la rectoria i les cases que hi havia entre Sant Pere i Sant Miquel i, també, junt amb Vancells, el disseny dels jardins de la part posterior de les esglésies, a la vessant del torrent Monner.
El Bisbe Reig amb els feligresos assistents a l'acte / Fons Ragon-AMAT

Fonts consultades:
FIGUERAS, Pere; VERDAGUER, Joaquim. Puig i Cadafalch i les esglésies de Sant Pere. Clàxon núm. 67, 24 de març del 1986.
PUY, Josep, Puig i Cadafalch: política, historia y arquitectura. Diario Terrassa, F.S., 30 de des. del 1989, pàg. 10.
PI DE LA SERRA, Paulina. Puig i Cadafalch. Butlletí del Centre Excursionista de Terrassa. oct.-des. del 1968
ALAVEDRA, Salvador. Les Ares d’altar de Sant Pere de Terrassa-Egara. Volum I. Terrassa, 1979.
GARCIA, Gemma; MORO, Antoni, TUSET, Francesc. La seu episcopal d’Ègara. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Barcelona, 2009.
El dia 8 d’octubre del 1919.

El dia 17 octubre del 1919.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada