Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 18 de març del 2017

Masia de Can Parellada

La masia de Can Parellada  està situada dalt d’un turó a 100 metres de l’avinguda del Vallès, tota amagada al sud del polígon industrial que porta el seu nom. El topònim parellada té el seu origen   en una parellada, que era l’extensió de terra que un parell de bous podia llaurar en un dia.
La Masia de Can Parellada
L’extensió de les terres del mas ocupaven  banda i banda de la riera de les Arenes les terres que ocupen actualment el polígon industrial i el barri de Can Parellada.
Can Parellada
Està documentada en el fogatge de 1455 essent el seu propietari Bartomeu Parellada. En un altre fogatge de 1553 hi trobem a Antic Parellada. També hi trobem Jaume Parellada, que formà part del Consell de la Universitat Forana, el 1579,  i que fou elegit junt amb tres consellers més per elaborar el pressupost per a la construcció del pont de Sant Pere.

 En el catàleg d’edificis d’Interès Artístic Històric  se'n fa la descripció següent: “Masia de gran proporcions, planta rectangular. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes, i coberta a dues vessants.
Façana principal a migdia, perpendicular al carener i de composició simètrica. Planta baixa amb portal d’accés en arc rebaixat dovellat. Les plantes superiors amb quatre balcons de ferro de forja cadascuna, seguint un ritme vertical en la seva col·locació. Graner amb quatre finestres, dins la mateixa composició. A la part central de l’edifici sobresurt una torre lluerna coberta a quatre vessants que dóna llum al nucli d’escales. La façana tractada amb estucat a dos colors dibuixant cantells i línies de fotjat és acabada amb una cornisa de totxo de seccions plana i roma, i teules.. Junt amb altres dependències forma un clos al voltant d’un pati que té dos portals d’accés coberts: un que s’obre a l’exterior i un altre a un pati a ponent que conté una gran bassa d’aigua voltada de gran quantitat d’arbres”.
Al llarg dels anys s’hi han fet vàries reformes, principalment en el segle XIX
Aquesta era la residència dels senyors. Davant hi havia els habitacles del mossos, corrals i el magatzem.
El mas té una mina d’aigua subterrània que aboca a la bassa o estany.
La bassa de Can Parellada/Fons Ragon-AMAT
 Can Parellada va ser de les masies que al segle XVI formava part de La Universitat Forana de Terrassa. El 1800 passà a ser del terme del poble de Sant Pere. Quan Terrassa i Sabadell es van agregar el poble de Sant Pere, el mas de Can Parellada  va correspondre a Terrassa.
Interior de Can Parellada
L’any 1843 hi vivien 15 persones.  En finalitzar el segle a conseqüències de la fil·loxera, només hi habitaven 4 persones.
 A finals del segle XX la masia s'utilitzava com a    masoveria, segona residència i quadre de cavalls. En l’actualitat està tancada i barrada.
Can Parellada / Rafael Aróztegui
Darreres de Can Parellada / Rafael Aróztegui
A finals del segle XIX l’amo del mas era Pere Parellada. Va ser alcalde de Sant Pere de Terrassa en dos mandats  (1885-1887) i (1899-1902). Defensor a ultrança de la no agregació del poble de Sant Pere a Terrassa i Sabadell. El 30 d’abril 1902 va dirigir un telegrama al ministre de la Governació, demanant-li que el poble no fos agregat a Terrassa, tal com ho havia aprovat el Ple de l’Ajuntament aquell mateix dia, en contra de la petició de la ciutat de Terrassa. Pere Parellada va morir el 26 de desembre de 1902. En una secció necrològica celebrada el 12 d’abril de 1903 es va penjar un retrat seu a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Sant Pere, pintat per l’artista Pere Viver.
Té un carrer dedicat a la seva persona al barri de l’Antic Poble de Sant Pere.
La plaça del Comú i el carrer Alcalde Parellada-AMAT
Prop d’aquesta masia a l' altre costat de la riera es va trobar un forn iberoromà, de ceràmica destruït cap a la dècada dels anys seixanta.

Fonts consultades:
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic.. Gerència d’Urbanisme. Terrassa 1981
CARDÚS, Salvador. Terrassa Medieval. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa1960
LOZANO, Ferran, ROMERO, Jesús i VERDAGUER, Joaquim. Els carrers de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1995
FERRAN, Domènec. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa. 1997


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada