Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 5 de maig del 2018

Les cases regionals terrassenques


El fenomen de la immigració a Terrassa s'ha de dividir en dos períodes; el primer, fins a la Guerra Civil, en el que la ciutat acollí immigrants dels països catalans, de l'Aragó i de Múrcia. En la seva majoria es van integrar a la cultura catalana, nodrint les entitats terrassenques del moment i diluint la seva cultura de procedència a les tradicions terrassenques.
En el segon període, l'allau migratori després de la guerra és força significatiu. La Ciutat passà de tenir 45.000 habitants l'any 1940, a 160.000 el 1980, amb una cota màxima en el quinquenni 1960-65 que acollí l'arribada de gairebé 15.000 immigrants.
L'establiment d'aquests altres terrassencs a la perifèria urbana va aglutinar cultures regionals separades de la tradicional terrassenca, principalment en l'aspecte lingüístic. L'enyorança de la seva terra i la voluntat de preservar la seva cultura va fer possible l'aparició de cases regionals que omplien el vuit que la cultura catalana no podia oferir per la seva repressió sota el règim franquista.
Aquestes entitats, en el seu apartat lúdic o folklòric, celebraven diversos actes al carrer que han esdevingut tradicionals dins la cultura popular terrassenca.


Una de les més antigues és el Centro Aragonés, fundat el 1914 celebra des de finals dels anys 20, la festa patronal de la Mare de Déu del Pilar. Els participants es vestien de baturros i acompanyant el penó de l'entitat feien una cercavila per la ciutat fins al carrer de la Mare de Déu del Pilar on, en una capelleta situada a una façana, es feia una ofrena floral a la imatge de la Mare de Déu. Després la comitiva es dirigia a l'església del Sant Esperit per celebrar una missa baturra. Seguidament es feia el gran dinar a la seu de l'entitat o al Gran Casino i a la tarda es celebrava la Jotada. Després d'uns anys de no celebrar-se, s'ha tornat a recuperar la tradició, que segueix el mateix tarannà que abans.
La festa del Pilar / AMAT
Una altra de les agrupacions més veteranes és l’Associació Cultural El Maestrat. A principis del mes de juny celebren el seu tradicional Aplec a Sant Feliuet. L'any 2001 celebraven la 46è trobada.

La Festa Galega, organitzada per la Irmandade Galega a Noso Lar, potser és la més popular de les trobades regionals; acull prop de 10.000 participants, molts d'ells d'arreu de Catalunya. L'any 2000 van celebrar la 18ena edició que, al llarg de la seva història ha tingut diversos escenaris urbans: el parc de Vallparadís en un principi i, últimament la plaça de l’1 de Maig, el dissabte, i la plaça Lluís Companys, el diumenge. Durant aquest dos dies de trobada tenen lloc mostres de danses gallegues, música, verbena, degustació de queimada, etc.. El diumenge al matí té lloc una cercavila, que té el punt de sortida a la seu de l'entitat al carrer del Comte Borrell i arriba a l'Ajuntament on és rebuda per les autoritats. Seguidament es desplacen a la plaça de Lluís Companys on té lloc, després de diverses actuacions folklòriques, un dinar a l’aire lliure amb la presència de representants del Consistori terrassenc.

Des de l'any 1991 el Centro Cultural Andaluz Alcalá La Real y Comarca organitza la processó de la Cruz de Mayo. A primers de maig celebren aquesta festa amb una cercavila pels carrers del barri de Ca n'Anglada. La comitiva, presidida per una banda de música invitada, desfila darrera d’una creu floral, portada per dones vestides amb vestits típics andalusos, seguida de mig miler de persones que participen a la processó. Acabada la cercavila té lloc un festival folklòric.

L’Associación Cultural Andaluza Amigos de la Cruz de Canjayar es va fundar l’any 2001, tot hi que abans ja va tenir un precedent quan emigrats d’aquest poble, a finals dels anys 50 van crear la Hermandat de la Cruz de Canjayar al voltant de la una reproducció de la creu del seu poble que es conservava a l’església de Sant Pere, germandat que es va diluí els anys 60. L’associació celebra la seva Festa de la Sant Creu en el mes de maig amb una missa, un dinar de germanor i un acte lúdic a la Sala Crespi. L’octubre es tornen a reunir al Bellots per celebrar a la festa de los hinojos
La Cruz de Canjayar/ Montse Saludes-Arxiu Tobella

El Centro Cultural Unión Extremeña, entre altres actes que fan al llarg de l'any, organitzen una trobada (la 9ena edició l'any 2000) a la Masia d'Els Bellots, per celebrar la matança del porc, rememorant el costum dels seus pobles d'origen que encara realitzen aquesta tradició.

La Asociación Cultural de Bacareños té cura cada any del Encuentro del Alto Alzamora, reunint als Bacareños residents a Catalunya. També organitzen freqüents excursions a Bacares.

Al mes d'octubre de l'any 2000 la Hermandad Andaluza Nuestra Señora del Rocio, portà a terme el setè Encuentro Rociero. Com cada any, una romeria surt del local social de Brumas del Rocio i enfila els carrers de Terrassa fins a la Masia d'Els Bellots. En aquest indret té lloc una missa cantada en honor de la Verge de la Blanca Paloma i diverses actuacions i balls per acabar amb un dinar de germanor.
La Festa de la Virgen del Rocio / Rafel Casanova-AMAT
Amb una quarantena d'edicions fetes, la Hermandad de San Sebastián de Fiñana organitzen una trobada anual de fiñaneros residents a Catalunya.
La Hermandat de San Sebastian de Fiñana / Montse Saludes-Arxiu Tobella
La Hermandad Divina Pastora organitza cada any una romeria; uns anys a la Masia del Bellots i altres a la Torre de Mn. Homs.

Cada any al mes de novembre el Centro Cultural Manolo del Rio fa una cercavila pel barri de les Arenes i celebra l'elecció del Andaluz del año.

La Casa de Priego de Córdoba tenen instituït anualment un dinar o sopar de germanor on es pot gaudir del tast dels pestiños, la pasta típica andalusa de Setmana Santa.

Per Sant Josep la Hermandad de Abrucena de Terrassa fa la seva tradicional romeria a l'ermita dedicada a aquest Sant a la Torre de Mossèn Homs.

En el Centro Andaluz Nueva Carteya són populars els concursos de saetes i les trobades de germandat que porta a terme aquesta entitat,  així com altres convocatòries com el Dia del Socio o el Dia del Jornalero i la Semana Cultural. També organitza anades a Còrdova, Màlaga i Sevilla per fruir de la Setmana Santa andalusa.
Visita a Terrassa de l'alcalde de Nueva Carteya / AMAT
També la Asociación Cultural de Rodeños participa a les trobades que es celebren a Terrassa i arreu de Catalunya.

La més novella de les cases regionals és la Asociación Cultural de Castilla - La Mancha. Es va presentar el 21 de maig del 2001 amb la presència de 3.500 persones entre les quals hi havia l'alcalde Manuel Royes i part del consistori. L'acte es va celebrar a la Masia d'El Bellots amb el tast d'unes populars migas.

El diumenge més proper al dia 28 de febrer es celebra El Dia d'Andalusia, amb diversos actes organitzats per la Coordinadora de Entidades Andaluzas de Terrassa. L'acte principal es el Día de Campo que es desenvolupa a la Masia d'Els Bellots amb l'actuació de diversos grups de cante i baile i amb la degustació d'una gran paellada per dinar.


Fonts consultes: diaris varis, anuaris de l'Arxiu Tobella i diverses consultes amb els responsables de les Cases Regionals.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada