Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 22 d’agost del 2015

Masia de Can Guitard de la Muntanya

Aquest mas està situat a la capçalera de la riera de Gaià, en el fondal del torrent de la Xuriguera.Si pot accedir per un camí que trobarem al km. 4’8 de la carretera de Terrassa a Rellinars.

Està documentada per primera vegada, al segle XV amb el nom de La Pedrosa. Tot i que hom conexia el mas pel cognom dels seus masovers; Guitard, d’on prové el nom de la masia.
Can Guitard de la Muntanya
El catàleg d’edificis d’interès històric-artístic, el defineix com un “edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i graner, amb coberta a dues vessants amb canvi dependent al cim. Façana principal a migdia, perpendicular al carener i de composició simètrica. Planta baixa amb portal d’accés en arc de mig punt amb totxo a plec de llibre i dues finestes i un altre portal petit a un extrem.Les obertures del pis i del graner segueixen el mateix ritme vertical que marca la planta baixa, però fent-ne de l’obertura central del graner un balcó obligant a la teulada a sobrealçar-se.
La façana és acabada amb un petita cornisa de teula i rajola.
El tractament és amb estuc, molt mamés actualment.
A l’edifici principal s’afegeixen d’altres dependències d’ús agrícola que conjuntament amb l’era formen un clos al qual s’accedeix per dos portals de llinda”
Restes del rellotge de sol / Joaquim Verdaguer

A la façana principal poc en queda del rellotge original: l’agulla i uns quants signes de la numeració. Al seu interior destaca la llar de foc de planta quadrada amb embut octogonal i fumeral cilíndric, tapadora cònica amb pedra a la part superior.
Can Guitard de la Muntanya. 2012 / Joaquim Verdaguer

La seva funció actual és de masoveria i explotació agrícola i ramadera. És un mas freqüentat per excursionistes i ciclistes com a casa de menjars.
Durant els anys 60 del segleXX, eren freqüents celebrar-hi aplecs i acampades d’escoltes en el seu entorn.
L'era de Can Guitard de la Muntanya / Joaquim Verdaguer
Prop de la masia, a uns 100 metres i arran del camí, hi ha un pou de glaç. És l’únic del terme de Terrassa. La seva utilització era una pràctica molt antiga. La primera documentació la trobem al segle XVII. El pou de glaç del Guitard era propietat de la masia. A l'estar en una vall fonda sense altes muntanyes al voltant, la neu i el gel s'havia d'anar a cercar a les geleres, rieres i basses i transportar-la fins el pou. Actualment, del pou només és visible la paret arran del camí, la resta està tapat per la vegetació. Està fet de pedra seca, té una capacitat de 600 m3 i té una capacitat de 6 metres i un diàmetre de 7 m.
El pou de glaç de Can Guitard de la Muntanya / Joaquim Verdaguer

Fonts consultades
FERRAN, Domènech. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa. 1997
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic. Gerència  d’Urbanisme. Terrassa, 1981.
CARDÚS, Salvador, Terrassa Medieval, Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa, 1984.
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic. Gerència d’Urbanisme: Terrassa, 1981.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada