Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 3 de desembre de 2016

Els egarencs què eren? Lacetans, Laietans o Castil•lans

Ibèria era el nom que els grecs coneixien, al segle V aC, el què avui és la Península Ibèrica. El seu nom prové de l’actual riu Ebre que els grecs anomenaren Iberus. Reberen aquest nom tots els pobles que habitaven la façana mediterrània  peninsular, des de l’Empordà a Cadis. En realitat, era una nova civilització fomentada en una sèrie d’influències fenícies gregues i cartagineses junt amb l’autòctona. El món íber compost de varis tribus s’ha de dividir en varis sectors. El més floregen  va ser el que es va desenvolupar en terres de València i Murcia: La Dama d’Elx o la de Baza, en són un exemple. Les terres del sud estaven influenciades per la cultura dels Tartessos. En canvi, el sector de Catalunya estava influenciada per les penetracions indoeuropees dels primers segles del primer mileni a.C. Les tribus protoibèriques catalanes estaven vinculades a l’origen ètnic bascoide d’avantpassats comú de les terres pirinenques, des d’Euskadi a l’Empordà. En són exemple topònims com Gerri de la Sal, Esterri d’Àneu, Begur, el riu Muga, Egosa, Sort, Suert, Berga etc.
Les principals tribus iberiques
Les tribus prerromanes catalanes eren: els indiketes que ocupaven les comarques de l’Empordà i la Selva. Els ausetans tenien el seu territori a la comarca d’Osona. Els  bergistans, situats al Alt Llobregat més concretament al Bergadà. Els ceretans  a l’actual Cerdanya. Els andosins tradicionalment se’l situa a Andorra. Els cossetans o cessetans vivien al Camp de Tarragona. Els ilergets ocupaven les terres lleidatanes i part de les d’Osca. Els lacetans habitaven a la Catalunya central, ocupant el Bages, l’Anoia, el Solsonés i potser la Segarra. Els laietans habitaven la part de costa al sud del riu Llobregat fins al riu Tordera. La Laietana comprenia aproximadament les actuals comarques del Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat, i segon els actuals llibres d’història el Vallès Oriental i Vallès Occidental
Ullastret capital dels Indiketes
Olerdola, poblat del Cosetans
Al Vallès entre els Lacetans i Laietans, el poblat d’Ègara. Tot hi que hi ha una teoria de què els habitants del Vallés fossin de la tribu dels Castil·lans
Al segle II dC. l’astrònom, geògraf i matemàtic greco-egipci, Claudi Ptolomeu, menciona en la seva geografia quatres poblats íbers dels castil·lans: Egosa, Sebendunu,  Beseda i Bassi.  Aquesta tribu que estava assentada a la plana de Vic i al Lluçanès van ser desplaçats cap el Vallès pels ausetans. S’ha volgut associar Egosa amb Egara.
Tanmateix, s'ha especulat que la denominació Ègosa caldria posar-la en dubte atès que es pot tractar d'un error en la transmissió del text de Claudi Ptolemeu al llarg de l'edat mitjana i que, molt probablement, el nom d'Ègara ja fos vàlid a època ibèrica.
L'esperó de Sant Pere possible localització d''Egara
No està clar a quina tribu pre-romana pertanyien els egarencs. Els manuals de història deien que formaven part del lacetans. Els actuals donen per fet que eren laietans.
Forn ibèric egarenc / Joaquim Verdaguer
Fonts consultades:
CARDÚS, Salvador. La ciutat i la seu episcopal d’Egara. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa 1954
MORO, Antoni. Evolució del poblament antic. Revista TERME, núm. 3, nov. 1988. Centre d'Estudis Històrics de
Terrassa i Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. 1988
VENTALLÓ I VINTRÓ, Josep. Tarrasa antiga y moderna. Impremta i Litografia La Industrial. Terrassa 1879
MALUQUER DE MOTES. Prehistòria i Edat Antiga. Història de Catalunya. Volum 1. Edicions 62. Barcelona 1987
SOLER PALET, Josep. Egara Terrassa. Terrassa 1928

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada