Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 24 d’octubre de 2015

Masia de Can Marsans: Els Maurí

Can Marsans era una masia desapareguda probablement en el segle XIX. No se sap on estava situada i el perquè de la seva pèrdua. Només Salvador Cardús la situa a les Aimerigues. Tenint en compte que els Marsans eren propietaris del que és ara l’actual  barri de la Maurina i, que antigament  aquesta extensió de terra s’anomenava Les Aimerigues, hem de suposar que el mas Marsans  devia estar situat en algun indret d’aquesta zona.
S’ha contemplat que la seva sobtada desaparició podria venir donada pel traçat de la línia del tren del Nord i el seu pas per la masia. També s’apunta que la masia podria estar a la zona aturonada de la cruïlla del carrer de Núria amb el de Maria Auxiliadora. El cert és que cap estudiós de les masies l’ha pogut situar.
La Maurina des de la Xemeneia Almirall. 1956 / AMAT
Salvador Cardús ens descriu en el seu fogatge de 1455 que el mas estava habitat per la família Marsans. Resseguint els testaments d’aquesta nissaga, l’any 1460, el seu propietari era Guillem Marsans i la seva dona Maria; L’any 1493, Gabriel Marsans casat amb Francina; L’any 1496, Jaume Marsans i la seva dona Margarida; Seguia el fill d’ambdós, Gabriel Marsans i la seva muller Orfresina;Joan Benet Marsans en el seu testament de 1546 menciona la seva primera muller Antònia i la segona Antiga.
L’any 1575 trobem a Gabriel Marsans, conegut amb l'àlies  de “Mauri”. Estava casat amb Margarida; Aquest matrimoni va tenir 5 fills. Un d’ells, Valentí Marsans, àlies Maurí, abandonà la pagesia a principis del segle XVII, i és traslladà a Terrassa per treballar de teixidor, casant-se amb la terrassenca Margarida. El seu fill Valentí Mauri Marsans, casat amb Francina, va ser el primer Marsans conegut amb el cognom Mauri, igual que el seu fill Mauri casat amb Eulàlia.
Seguia la nissaga amb Pau Mauri i Maria Dolcet. Pau va aconseguir obrir un obrador tèxtil. El seu fill Pau Mauri  Dolcet transformà el taller en fàbrica, aconseguit l’ascens dins la societat d' industrials terrassencs. Casat amb Francisca Suris l’any 1771, va ser alcalde de Terrassa el 1803. Un dels seus fills Josep Oriol Mauri Suris també va ser alcalde en tres ocasions 1815-1817, 1824 i 1841.
Josep Oriol Maurí i Puig va adquirir dels Sentmenat, l’any 1852, el castell de Vallparadís. L'edifici mig enrunat es va convertir en mas, on uns masovers tenien cura de les tasques agrícoles. Amb el castell hi anava afegida tota una extensió de terra des del mateix castell fins al torrent de les Ànimes, espai que seria conegut com el Camp del Mauri, lloc on es va jugar per primera vegada, el 1910, un parit d' hoquei.
El Vapor Gran / Proc. Rafael Aróztegui
L’any 1858 el Ple de l’Ajuntament concedí el permís de construcció d’una fàbrica a la societat  Josep Maurí i Companyia, en uns terrenys de la seva propietat coneguts per l’olivar d’en Carcer, a l' esquerra del torrent del Salt, entre els carrers del Portal Nou, Baldrich, Sant Genís. En realitat es tractava de l’edificació d’un Vapor. El seu promotor Josep O. Maurí i Puig va morir sense veure l’edificació industrial acabada: el Vapor Gran.
La casa pairal dels Maurí al Passeig / Baltasar Ragon-AMAT
Els Maurí tenien la seva casa pairal a l’actual passeig del Comte d’Ègara. Eren propietaris dels terrenys entre els carrer del Passeig, Sant Cristòfol i el mateix passeig. A finals del segle XIX la família Mauri va edificar dues rengleres de cases barates per als  seus treballadors, les Cases d’en Maurí, al llarg del carrers del Passeig i Sant Cristòfol, deixant al centre els horts d' hortalisses que proveïen la casa pairal, espai   que actualment és un aparcament a l' aire lliure.
Les "cases del Maurí",al carrer del Passeig 
Un altre Maurí que va ser prohom terrassenc, Josep Oriol Maurí i Poal. Industrial, Gerent de la Societat Industrial Tarrasense. President de la Comissió organitzadora de la COCIT el 1886. Regidor el 1893. Vocal de la Caixa de Terrassa 1892-1897 i director de la mateixa 1909-1919. Va donar el seu suport polític a Alfons Sala. El 3 de juliol de 1948 el castell de Vallparadís era cedit a la ciutat pels seus propietaris, la família Maurí. L’any 1955 succeí a Pere Amat com a president de la Caixa de Terrassa. Ho va ser només uns quants  mesos. Moria l’any 1956.
Josep Oriol Maurí Poal 
La forta immigració dels anys cinquanta va accelerar el desenvolupament urbanístic del barri de més enllà de l’avinguda d' Àngel Sallent,  que es coneixia com a Barrio de las Latas. Un espai farcit de torrents que seria conegut per un d’ells: el barri de la Maurina, en relació al torrent de la Maurina que encara conservava el nom dels propietaris de centúries enrere.
El barri de la Maurina des de la Xemeneia Almirall / AMAT

Fonts consultades
ROVIRA, Joan, CABÜS, Olga. La Maurina. Ajuntament de Terrassa. 2010-
El blog Records de Terrassa.
SOLER, Joan. Genealogia dels Marsans-Maurí. Inèdit.

CARDÚS, Salvador, Terrassa Medieval, Xarxa de Biblioteques Soler i Palet. Terrassa 1984.

1 comentari:

  1. Respecta al que dius de dues fileres de cases que varen fer pels treballadors, jo crec que en realitat son tres. Ja en parlarem. Molt bona feina, de fet com tots els teus posts.

    ResponElimina