Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 5 de març de 2014

Les masies desaparegudes del terme de Terrassa



Quan el poble de Sant Pere va ser agregat, l’any 1904, a Terrassa i Sabadell, aquestes dues ciutats es van repartir el terme i a Terrassa li van correspondre una quarantena de masies, la majoria, d’origen medieval.

Bona part  d'aquests masos  han arribat als nostres dies i es mantenen en peu. Però la resta, quasi la meitat, han desaparegut davant l’expansió demogràfica i la conseqüent urbanització de les zones rurals pròximes al nucli urbà durant les dècades dels anys cinquanta  i  setanta.



Masies no conservades:

Ca n'Aurell; Vegeu en aquest blog el monogràfic “Masia de Ca n’Aurell”.

Can Bosch de Basea; Vegeu en aquest blog el monogràfic “La Masia de Can Bosch de Basea.

Can Curet o Coret; Situat a la falda de la serra de les Martines. Aquest mas  va  ser enderrocat per construir el nus d’enllaç de l’autopista de Terrassa a Barcelona. En el fogatge de 1558 trobem com a propietari a Marsal Plans

Can Curet/L'Abans-AMAT
Can Cot de Santa Margarida; Era l’antic mas Vidal en un fogatge del 1455. En un altre de 1558,  hi trobem a Guillem Cot. Estava ubicat dins l’actual polígon industrial de Can Parellada. Va ser enderrocat el 1974. 


Can Cot de Santa Margarida/AMAT
Can Fatjó; Estava situat a la banda esquerra de la carretera de Matadepera, a l’entrada del carrer de l’Autonomia.

La medieval masia, en el segle XV, era coneguda com el mas Roig i, un segle després, com a Mas Arc Superior i el seu propietari era Bernat Cardús.

El 1920 en una vinya de Can Fatjó propera al Pla de les Bruixes (plaça de l’Aigua), uns pagesos trobaren un cap de marbre del déu romà  Dionisos (Bacus), probablement del segle I, imitació d’un prototip grec arcaic del segle V aC.   

L’alineació del carrer de l’Autonomia trobava  com a trava la masia de Can Fatjó.  Tot i aquest entrebanc, el carrer va transposar la carretera fins a l’avinguda de Jaume I. Cap els anys seixanta es va enderrocar la masia, deixant comunicats el dos trams de carrer. 


Can Fatjó/Fons Ragon-AMAT
Can Figueres de la Quadra;  era una masoveria depenent de Can Palet que va ser enderrocada per construir els pisos Guadalhorce. La trobem documentada en el segle XV com a mas Mestres. Un segle després estava habitada per Bartomeu Figueras.

Can Gorgs; La urbanització de l’avinguda de Barcelona es va portar per endavant el mas que estava situat davant l'actual plaça de Catalunya. En el 1455 era conegut com el mas de les Arenes Jusanes. El 1558 ja trobem com a propietari a Pere Gorgs alies Sala.

Can Gorgs / Arxiu Tobella
Can Jofresa;  Va ser enderrocada en els anys 80 pel seu estat ruïnós i més tard el seu espai es va veure ocupat pel complex esportiu del mateix nom. Antigament havia estat el mas Brugueroles. En el segle XVI el seu propietari era Miquel Sallent. Quan es van construir el pisos de la carretera de Rubí situats en terres de Can Bosch de Basea, a un regidor li va semblar que aquest topònim seria dificultós de pronunciar  per als nouvinguts i se li va posar el nom de barri de Can Jofresa.

Can Jofresa/Arxiu Tobella
Can Marsans o “Mauri”; Mas Marsans, situat en el lloc conegut com Romagos, al nord de l'actual barri de La Maurina. Antigament era el mas Berenguer. En el segle XVI el seu propietari, Gabriel Marsans, era conegut pel sobrenom de “Mauri”. D’aquí prové el nom del barri de la Maurina.

Can Missert-Margarit; Aquesta masia estava situada a la plana Freda de Can Missert, prop de l’actual autopista que va  de Terrassa a Manresa, al límit del terme de Terrassa amb el de Viladecavalls. En el fogatge de 1455 està documentada com a Mas Berenguer i com a propietari, Johan/Joan? Berenguer i, en el fogatge de 1558 com a Mas Purull de les Figueres i habitat per la família de Francesc Purull. Cap a finals del segle XX la masia deshabitada va ser enderrocada   a causa del seu estat ruïnós, els actes vandàlics i l’estança d’ocupes.

La zona és molt famosa en el món de l’arqueologia, ja que  a finals del segle XIX i en les excavacions del 1926, s'hi descobrí  un camp d’enterraments d’urnes hallstàttiques de finals de l’edat del bronze (1500 aC.)


Can Missert / Gerència d'Urbanisme
Can Palet de Vista Alegre; Masia enderrocada situada sota el Montagut. Cap els anys 50 i 60 la zona es va convertir en una urbanització amb el nom de “El Sosiego”.

Can Pous; mas ubicat  al carrer de Francesc Salvans, cantonada amb el de l’Autonomia, arran de l’antic camí de Terrassa a Matadepera. En el fogatge de 1455 està documentat com a Mas Vinyals i en el de 1558 ocupat per Franci Pou, d’on prové el nom de Can Pous. Va ser enderrocada a principis dels anys vuitanta.

Can Pous / Arxiu Tobella
Can Roca o Rocabusquets; Mas ubicat arran el camí antic que va  de Terrassa a Matadepera. En un fogatge de 1558 el propietari era Benet Roca Busquets. Va ser enderrocat a la dècada dels anys 60 per construir els pisos del Pla del Bon Aire.

Can Sabater del Pla o de la Riera; Mas situat prop del monestir de Santa Margarita del Mujal. Va ser enderrocat en fer el traçat de l’autopista A-18 de Barcelona a Terrassa i les seves terres foren ocupades, més tard, per construir-hi el  centre comercial Pryca o Correfour i el seu aparcament.

En un fogatge de 1558, el mas era habitat per Joan Sabater.

En aquest mas es creuaven el camí del Monjos i el camí ral de Terrassa a Sant Quirze i Barcelona.

També era conegut com Can Sabater de la Vall o de la Riera per distingir-lo de Can Sabater del torrent situat ben a prop.

Can Tusell; En els fogatges del 1455, el mas de Can Tusell   pertanyia a un tal Arch Jussà i  era conegut    com a Mas Arch Inferior. El canvi de nom es produí el 1692, quan la pubilla del mas va casar-se amb Bartomeu Tusell. I a partir d' aleshores s’anomenà Can Tusell. El mas tenia una extensió de terres considerable que anava del carrer Bartrina fins on ara hi ha el barri de Can Tusell, i des de la carretera de Matadepera fins a llevant, a tocar amb el torrent Monner (av. de Jaume I). La major part eren vinyes i oliveres tot i que també hi cultivaven   blat i hortalisses, que anaven a vendre al mercat de Sant Pere. En el pati del mas hi havia un rentador gran cobert, en el qual hi anava a fer la bugada el veïnat. Però com que era  privat s’havia de pagar un tant, segons la quantitat de roba que es duia a rentar.

El mas va ser enderrocat per deixar pas a la prolongació del carrer Ample cap a l’est..

 


Can Tusell i el seu rentador / Eduard Bros
Can Viver de Torrebonica; Aquest masia, la trobem documentada amb els noms de Can Barba, mas Bolet, mas Maduixer , mas Sala i, finalment mas Viver.  El dia 7 d’octubre de 1909, el darrer hereu dels “Viver” va signar l’escriptura de venda del mas i de les terres al “Patronat de Catalunya per la lluita contra la tuberculosi”, patronat constituït a Barcelona, l’any 1904. El mas fou modificat per l’arquitecte Josep Domènec per construir el sanatori de tuberculosos. De l’antiga masia no en queda res.

Can Viver de Torrebonica/Dibuix Mateu Avellaneda


Fons consultades:

FERRAN, Domènec. Les Masies de Terrassa. Museu de Terrassa.1997

LOZANO, Ferran, ROMERO, Jesús i VERDAGUER, Joaquim. Els carrers de Terrassa. Ajuntament de Terrassa. 1995

BOIX, Josep. La ultima recordanza de la antigua masia de Can Cot. Diari de Terrassa. 27 febrer 1999, p. 28

SOLER, Joan. Camí de  Monjos. Ajuntament de Terrassa. 2009

CARDÚS, Salvador. Terrassa Medieval. Patronat de la Fundació Soler i Palet. Terrassa1960

SABAT I ANGUERA, Juan. Estudio histórico crítico del Municipio de San Pedro

de Tarrasa y su supresión. Pp. 26-32. Imprenta de José Ventayol. Terrassa 1904

FONT, Ricard. Dues masies desaparegudes. Blog Records de Terrassa

3 comentaris:

  1. Sens dubte un dels millors i més interessants posts, espero que tingui continuïtat. Moltes gràcies.

    ResponElimina
  2. Tot just avui descobreixo el teu blog, mitjantçant el de "Records de Terrassa" on sovint gaudeixo dels posts publicats, Ara ho estic fent aquí i de fet hi ha tantes coses conegudes i desconegudes que aniré venint tot sovint.

    Mirant aquest post en concret penso en una masia que jo recordo de quan era petita i no sé si s'en deia la dels Eucaliptos i no sé realment quin era el seu nom, ubicada just on ara hi ha el carrer de la Poetesa Caparà i on comença el carrer Girona. Mai he pogut trobar imatges ni cap mena d'informació al respecte.

    Continuaré gaudint per aquí. Gràcies.

    Francesca.

    ResponElimina
  3. Recordo l'edificació que comentes, però no era una casa de pagés. A l'Arxiu Tobella hi ha una foto d'aquesta casa

    ResponElimina