Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 7 de març del 2015

La Masia de Can Torrella del Mas

Aquesta era i és una de les moltes masies que es troben pel recorregut del camí del Monjos, just en l’encreuament amb el camí de Sabadell.
Està situat en un contorn rural, al costat de la carretera de Terrassa a Sabadell, davant del cementiri municipal.
El mas segons Mateu Avellaneda
La documentació més antiga és de l’any 1214, en la qual surt el nom de mas de les Bertolines de Pere Bertolí. També el trobem en una llista de masos del 1413 com a Mas Bartholí. No serà fins a finals del segle XV que canvià el nom per passar-se a dir mas Torrella. No se sap si el canvi fou per l’entrada d’un Torrella que es casà amb la pubilla o que simplement es comprà la casa. El cert és que durant segles encara es coneixia com el «Mas Torrella àlies Bertolí»
Interior del mas / Rafael Aróztegui
En un inventari de 1737 es descriu una entrada, la cuina, el celler, “lo aposento dit del costat de la torra de dita casa”, “lo aposento del mig de la sala de dita casa”, “lo aposento de cap de la escala”, “lo aposento del cap de la sala a la part del darrera, “lo aposento del balt de dita casa”, “la cort dels bous”.
Can Torrella del mas / Rafael Aróztegui
El catàleg d’edificis historicoartístics, del mas, en fa la descripció següent: “Masia molt transformada en l’actualitat, de diversos cossos afegits, de planta baixa i dos pisos, amb cobertes a dues vessants. Façana principal a migdia, amb portal d’accés en arc de mig dia punt adovellat i centrat a l’eix del carener. Al damunt del portal s’obre una finestra geminada i una altra coronella al cim. Al costat esquerra apareix un cos més avançat, amb un portal d’arc rebaixat, un balcó de ferro de forja  i una finestreta geminada. Totes les obertures presenten motlluratges neogòtics. Els paraments són estucats i imiten carreus. D’altres dependències s’afegeixen a la part posterior, avui en dia utilitzades com a indústria tèxtil. De l’antiga masia no se n’aprecien restes, llevat de la planta basilical original, a la qual fou afegida la torre del davant”.
Dos detalls: el fumeral i la finestra gòtica /Rafael Aróztegui
La masia també té com a elements destacats: una xemeneia octogonal, datada de l’any 1771, amb una tapadora cònica; una llar de foc de planta quadrada; pintura mural a la sala, obra d’en Jacint Rodó, i cups adossats a les naus del celler. El mobiliari del menjador és obra de l’ebenista Blasi de Puigcerdà, realitzat el 1929.
La masia ha sofert diverses reformes i ampliacions: la façana principal l’any 1862 i la de l’any 1929. Totes aquestes reformes li han donat un aire de fortalesa medieval que podríem qualificar d’una arquitectura pròpia de l’historicisme neogòtic.

En un terreny ple de pineda, propietat del mas anomenat Camp del Bosc, l’any 1928 es va començar a construir el cementiri municipal. És per això que quan mor alguna persona es diu que se n’ha anat a Can Torrella.
El mas / Rafael Aróztegui
 Actualment la masia és una segona residència del seu propietari, Juli Anglada.

Fons consultades:
Ajuntament de Terrassa. Catàleg d’edificis d’interès històric-artístic. Gerència d’Urbanisme: Terrassa, 1981.
SOLER, Joan. El Camí dels Monjos. Ajuntament de Terrassa, 2009.
FERRAN, Domènec. Les Masies de Terrassa. Ajuntament de Terrassa, 1997.
AVELLANEDA, Mateu. Iconografia Terrassenca. Patronat de la Fundació Soler i Palet: Terrassa, 1963.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada