Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 4 de juny de 2016

Festes al carrer

A finals del segle XIX i principis del segle XX, a més de la Festa Major de Terrassa, els ciutadans podien gaudir de l’al·licient festiu de les festes de carrer, molt populars antigament, quan els veïnats dels vials amb advocació patronímica celebraven la seva festa en la diada del Sant.
Baltasar Ragon a les seves cròniques en parla d’aquestes festes:
Festes de Sant Isidre / Fons Baltasar Ragon/AMAT
Carrer del Mas Adei
El dia 2 de desembre de 1848, l'Ajuntament acordà posar-hi el nom de Mas Adei al carrer continuació del de Sant Antoni. Va durar molts anys que els veïns es mostraren refractaris a aquest nom, per trobar-lo —segons ells—, una mica estrany. Precisament quan va acordar-se posar aquest nom a dit carrer, era a l’època en que el poble s’havia acostumat a posar-hi noms de sants, i per aquest motiu, quan era el dia del patró del carrer, el veïnat celebrava grans festes populars, algunes de les quals van tenir lloc encara en entrar el segle XX. Els veïns del carrer del Mas Adei, escolliren per patrona la Mare de Déu dels Àngels.
Carrer Nou de Sant Pere
Els veïns del carrer Nou havien celebrat també les seves tradicionals festes de carrer. Un dels actes era el dinar de germanor del veïnat amb una taula parada al bell mig del carrer. La diada era el 14 de setembre, festa de la Santa Creu.
Recuperació de les festes al carrer Sant Josep 2015 / Foto Guillem Miralles
Carrer de Sant Josep
A finals del segle XIX, els veïns d’aquest carrer celebraven la seva festa patronal, en honor a Sant Josep de Calassanç. Una festa que es va perdre pel camí. L’any 2015 els veïns la van recuperar.
Raval de Montserrat
A últims del segle passat els veïns del Raval de Montserrat celebraven grans festes el dia 8 de setembre en honor a la Verge de Montserrat. Aquesta antiga i pietosa costum congregava els vilatans al Raval. Allí, el veïnat congregat resava el rosari, mentre l’escolania del Sant Esperit cantava “la Salve”. Al bell mig del Raval, davant la capelleta de la Mare de Déu, s’improvisava un brollador que sostenia l’ou com balla, encerclat per una reixa decorada amb flors i ramatge. Més enllà, prop de l’actual Mercat de la Independència, es construïa, a base de l’art del pessebrisme, una gran reproducció en suro de la muntanya de Montserrat amb el monestir i les ermites, tot presidint l’escenari una imatge de la Verge.
Carrer de Gavatxons
Cada any el dia de Sant Gaietà, el 7 d’agost, era l’assenyalat per celebrar la festa del carrer, adornant-lo amb mata, boix i banderetes i celebrant ball a la nit amb el clàssic manubri, amb la il·luminació de quatre fanalets de color.
Festa al carrer de la Creu / Fons Ragon-AMAT
Carrer de Sant Antoni-Creu Gran
Per la Mare de Déu d’Agost, el dia 15, a finals dels segle XIX el veïnat del carrer de la Quadra o de Sant Antoni aixecava artístics arcs adornats amb boix i mata. Al vespre relluïen uns gots de color variats omplerts amb aigua i oli amb una metxa de cotó que encesa donava una llum suficient per a il·luminar el
carrer amb fantasia. A les festes que varen celebrar-se l'any 1904 va adonar-se
tot el carrer a càrrec de l'envelador Vilanova, de Barcelona. Va costar 751,50 ptes. i 10 pessetes els manubris que feien ball a la nit. També varen posar uns arcs voltaics que facilità l’industrial  Lluís Salvans. Va haver-hi un interval de deu anys sense celebrar-se, i de l’any 1914 fins al 1919 les festes duraven vuit dies. Podia dir-se que tots els terrassencs que no havien sortit de la ciutat aquells dies, desfilaven per aquell carrer per assistir a aquells festeigs. Era com una autèntica festa major amb ball cada nit, festes infantils amb cucanyes, curses de sacs, xocolatada i putxinel·lis. Al final del carrer, a la cruïlla amb el carrer de la Creu Gran, una orquestra amenitzava el ball, i a l’encreuament amb el carrer de Sant Cristòfol hi havia representacions de teatre i s’hi s’instal·lava un escenari de manera que es podia guaitar des de tres punts diferents.
L'any 1914 es celebraren uns Jocs Florals infantils, els primers que se celebraven a Terrassa.
Els conflictes socials anul·laren aquelles festes, que, com aquelles, no se’n han celebrat més.
Festa a la Creu Gran / Fons Ragon-AMAT
Carrer de Sant Domènec
Les festes d’aquest carrer, per Sant Domènec, eren per celebrar que Terrassa es va escapolir de la gran epidèmia colèrica que es va enregistrar l’any 1885 a tota la província de Barcelona.
Carrer de Sant Llorenç
Aquest carrer s’havia distingit molt a les festes que celebraven el dia del Sant tutelar el dia 10 d’agost. De cantonada a cantonada hi havia una comissió que estudiava la manera de donar més relleu a les festes i als balls, la majoria amb el seu clàssic manubri i adornament del carrer. Al tros comprès entre els carrers de Montserrat i Cervantes, quasi cada any, era el que més es distingia; un any plantaren pins d’una cantonada fins a l’altra, i al final del carrer, d’un costat a l’altre de la vorera, cada any hi feien una muntanya coronada amb la imatge del Sant, i era com una obligació pels qui anaven al carrer de Sant Llorenç, anar a visitar la muntanya.
Festa al carrer de la Creu / Fons Ragon-AMAT
Amb la creació dels barris i la celebració de les seves festes majors, la dels carrers va anar decaient fins a desaparèixer després de la Guerra Civil. Cap els anys cinquanta era molt coneguda i concorreguda la festa que es celebrava entre els carrers de Marconi i de l'Infant Martí amb concursos de rams, cercavila, matinal de boxa, concurs de sardanes i, naturalment, la revetlla, ja que es celebrava el 22 i 23 de juny (per les nits de Sant Joan). A l’estiu, principalment a l’agost, el dissabte al vespre alguns carrers organitzaven balls amenitzats amb tocadiscs. El més conegut era el del carrer de Pitàgores. Queden per esmentar les Festes del Carme que organitzava la comunitat carmelitana del convent de la barriada de Sant Pere (actualment parròquia i col·legi Mare de Déu del Carme) amb solemne processó amb la imatge de la Mare del Carme.

Fonts consultades
RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)
FARGAS, Frank.  El carrer de Sant Antoni i les seves festes de la Mare de Déu d’Agost.  Al Vent, març 1979, p. 29

VERDAGUER, Joaquim. Terrassa, la festa al carrer. Fundació Torre del Palau. 2005

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada