Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 6 de febrer de 2016

Plaça de l’Estació del Nord

L’arribada del tren del Nord, l’any 1856, i la instal·lació de l’estació als afores de la vila va comportar que el viatgers anessin amunt i avall per un camí entre camps d’oliveres. L’Ajuntament va voler transformar-lo en un vial adient d’una “ciutat” que donés vistositat a la sortida de l’estació. És per això que, en sessió plenària, acordà urbanitzar el camí i deixar una bona amplada. El van anomenar rambla (carrer del Nord).
Carrer del Nord, 1928 / Fons Ragón-AMAT
El 18 de març de 1862 l’Ajuntament acordava que la plaça de l’estació havia de ser porticada i que portés el nom d’Isabel II, i que el carrer nou que es volia obrir confrontant el carrer Mas Adei, portés el nom de Príncep Alfons (futur carrer del Nord).
El projecte de gran plaça no es va portar a terme. L’any 1871 Antoni Ventalló aixecava un edifici en el xamfrà entre els carrers de Mas Adei i del Nord, que més endavant seria el magatzem Humet y Hermanos, SA. El 1874 s’edificà en el xamfrà entre Cervantes i Vint-i-dos de Juliol. Per tant, la plaça quedà més reduïda del que s’havia projectat el 1862.
La Fonda Europa / Fons Ragon-AMAT
Tan bon punt es va urbanitzar la plaça i el carrer del Nord, van començar a sovintejar els llocs de restauració per donar servei als viatgers: la Fonda Europa, la Fonda Universo, a la plaça, i la Posada del Carril, la Fonda de Cal Català, el restaurant Petit Pelayo, la Fonda Progreso, al carrer del Nord...
Servei de Tartanes 1915 / Fons Ragon-AMAT
La llarga distància entre l’estació i el centre de la ciutat va fer necessària la instauració d’un servei de tartanes, el 1885, del qual tenia cura un home anomenat Maset. Ja entrat el segle XX, aquest servei seria substituït per taxis.

El primer edifici, que es va construir com a estació el 1856, era molt reduït i amb un jardí al davant. L’any 1885 l’estació era rebaixada a quarta classe, mentre que la de Sabadell era elevada a segona classe. Però no va ser fins l’any 1899 que es va voler rescabalar la categoria de l’estació. L’Ajuntament va sol·licitar a la Direcció General del Ferrocarril del Nord, la construcció d’un nou edifici. A principi de segle es va enderrocar i es va edificar l’estació actual amb eixida directa a la plaça. Actualment aquesta sortida està anul·lada.

L’any 1908 l’Ajuntament va decidir empedrar la plaça.
Rebuda del rei Alfons XIII / Fons Ragon-AMAT
La plaça era el lloc on les autoritats i la població rebien els personatges il·lustres que visitaven la nostra ciutat: la reina Isabel II, el seu fill Alfons, juntament amb el seu seguici, els generals O'Donell, Prim i Dulce. El rei Amadeu de Savoia, el 1871; el rei Alfons XII, el 1883, rebut per una gran multitud, amb les orquestres Trullassos i Àngels, tocant la marxa reial, i la multitudinària rebuda d’Alfons XIII, el 1904. Amb la irrupció de l’automòbil, l’arribada de personalitats per l’estació del Nord va minvar.
La bàscula del Pes Públic / Rafael Aróstegui
Durant els anys cinquanta del segle XX, al sortir de l’estació, la plaça oferia la visió següent: al peu de la porta hi havia la parada de taxis. Més endavant la parada es va traslladar a la dreta, al lateral del passeig Vint-i-dos de Juliol. En el xamfrà del davant, entre els carrers del Nord i de Cervantes, hi havia la Fonda Europa, i en el xamfrà entre els carrers de Cervantes i Passeig Vint-i-dos de Juliol, el bar cafè Orient. Al lateral d’aquest últim cafè, i entrant al passeig Vint-i-dos de Juliol, el trànsit de carros era constant. És on hi havia la Bàscula o Pes Públic, una oficina de consums o burot, on es pesaven les quantitats grans de mercaderies que arribaven a l’estació o en camions per carretera.
Plaça de l'Estació, anys 50 / Fons Duran-AMAT
Plaça de l'Estació, 2016 / Joaquim Verdaguer
Entre el carrer de Mas Adei i del Nord, el xamfrà l’ocupava el magatzem Humet Hermanos. Davant aquest edifici, un assortidor de gasolina abastia els automòbils i a l’estiu era tradicional la instal·lació d’una parada de melons i síndries.
Actualment tots els xamfrans són als edificis d’habitatges i tenen comerços a les seves plantes baixes.
Plaça de l'Estació, anys 20/ AMAT
Plaça de l'Estació, 2016 / Joaquim Verdaguer

La plaça ha estat protagonista, des de temps precedents, de l’arribada del Carnestoltes i de la sortida de la rua cap al centre.

Fonts consultades:
BOIX, Josep. La plaza de la Estación. Tarrasa Información. 8 d’abril del 1967. p.9
TAPIOLAS, Judit i FIGUERAS, Pere. Terrassa 1901-1919. Arxiu Tobella. Terrassa, 1990.
TAPIOLAS, Judit – PEREGRINA, Neus. Terrassa 1877-1900. Arxiu Tobella. Terrassa, 1996.
MUÑOZ, Anna i FONT, Dolors. Terrassa 1920-1930. Arxiu Tobella. Terrassa, 1986.
RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada