Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 14 de gener de 2017

Les xemeneies de Terrassa o la "Ciutat del Fum" (II)

Roca Aurell i Armegol / JVC

Pont Aurell i Armegol. Està situada al mig d’uns patis interior d’un bloc d’habitatges. S’accedeix per un pas ubicat al carrer de Baldrich. La indústria es va fundar com a societat fabril l’any 1908. Les seves arrels les hem de cercar l’any 1875 amb les empreses Escudé i Gibert i la d’Hermanos Armengol. Pont, Aurell i Armengol estava ubicada al Vapor Martri situat entre els carrers Viveret, Baldric, Sant Marià i Sant Francesc. En principi, la seva activitat era la fabricació de draparia, evolucionant cap el teixit per calçat i derivats de l’indústria automobilística. Entrat el segle XXI, l’empresa es va traslladar a unes naus del polígon de Can Petit. El lloc ocupat pel vapor es va reconvertir en espai edificable on una immobiliària va construir edificis d’habitatges deixant la xemeneia de la fàbrica al bell mig del pati interior.
La xemeneia es va construir a mitjans de la dècada dels anys vint. El fust és troncocònic, de totxo vist i una alçària total de 29 m.

Roca i Pous /JVC

SA Manufactures Roca i Pous. Estava situada a la illa que forma actualment la plaça Nova. Té les seves arrels l’any 1861. Era una empresa dedicada al ram de l’aigua amb una indústria de tints i acabats, que estava situada entre els carrers Sant Genis, Baldrich i Sant Marià.
Els primers anys del segle XXI es va portar a terme la transformació total de la zona febril del centre, enderrocant les zones industrials del Vapor Gran i de la fàbrica Roca i Pous, per transformar-la en zona residencial, conservant alguns edificis i elements principalment del Vapor Gran. L’espai que ocupava Roca Pous es va transformar en zona residencial reservant un gran espai per una plaça, conservant al seu bell mig la xemeneia de la fàbrica. A la plaça, que se li assignà el nom de “Nova”, ha esdevingut, juntament amb el Vapor Gran una gran zona comercial.
La xemeneia emergia des d’un conglomerat d’estructures i dipòsits metàl·lics en una quadra sense activitat industrial. Va ser construïda aproximadament l’any 1925. Està formada per un fust de totxo vist aplantillat, coronat amb un collarí senzill. El diàmetre exterior a la base del fust és de 2,8 m. i té una alçària total de 15 m.
Sala i Badrinas / JVC

Sala i Badrinas, SA. Empresa que es va fundar l’any 1910, radicant la seva indústria al Vapor industrial situat entre els carrer Prim, Baldric i carretera de Rubí. Les seves arrels les hem cercar l’any 1838 quan Joan Argemí fundà una societat tèxtil que al pas del temps i de diversos noms esdevindria Sala i Badrinas, SA. L’empresa, en el seu moment de més prestigi i plenitud nacional va rebre la visita del general Franco l’any 1947. La fàbrica, degut a la crisi en el tèxtil va tancar les seves activitats l’any 1978.

Tarrasa Industrial SA. Està situada al bell mig de la plaça Terrassa Industrial. L’empresa es va crear el 1917, de la fusió de vàries empreses, en un moment d’especial eufòria industrial en plena Primera Guerra Mundial. En un principi es dedicà a l’exportació. El seu gerent Gaietà Vallès i el seu germà Joan, foren assassinats al principi de la Guerra Civil a la carretera de Navarcles, prop de Mura. 
Tarrasa Industrial / JVC
Durant la guerra, l’empresa fou col·lectivitzada. L’any 1939 prengué el timó Gaietà Alegre sota la gerència de Agustí Vallès, fill de Gaietà. La empresa emprengué una forta empenta situant-se de les capdavanteres de la ciutat amb 503 treballadors. El seu declivi econòmic començà els anys seixanta provocant la seva fallida el 1967. La caiguda d’aquesta empresa va ser el preludi de la crisi tèxtil de la segona meitat dels anys setanta.
L’edifici quedà abandonat transformant-se en un lloc insoluble fins que l’any 1989 es va enderrocar. A principis del segle XXI l’espai que ocupava la fàbrica, a més de l’enderrocada de la veïna de Cal Freixa de Dalt (Torredemer SA), es va seguir un procés de modernització urbanística d’on sorgí la plaça del Terrassa Industrial conservant al bell mig la xemeneia de TISA. La zona és reconeguda com Segle XXI.
Xemeneia construïda l’any 1940 té una alçària total de 45 m. i un diàmetre del fust a la base de 3 metres. És de forma troncocònic, de totxo vist aplantillat, coronat amb collorí. La xemeneia porta gravades de color blanc les inicials TISA (Tarrasa Industrial SA). La base és de forma quadrada.

Tèxtil Clapés SA. La fabrica ocupava la illa entre els carrers de Sevilla, Còrdova, Almeria i el passeig Vint-i-dos de juliol. L’empresa es va fundar  l’any 1874 com a Josep Clapés i Cia. L’any 1945 va establir la seva factoria en terres de Can Gorgs, prop de la línia del tren. La fàbrica va patir els estralls de les rierades del 1962. Un dels seus gerents va ser Josep Clapés i Targarona, alcalde de la ciutat (1953-1964). Va tancar l’any 1990
Xemeneia no catalogada. És trococònica de totxo vist aplantillat. En desús i sense estètica emergeix del bell mig de l’antiga fàbrica
Textil Clapés / Joaquim Verdaguer

T.Lanera / JVC

Tintoreria Lanera. La xemeneia està situada a la plaça de Salvat-Papasseit. L’Ajuntament assignà aquest nom, l’any 2000, a una petita plaça situada dins un grup d’habitatges entre els carrers de Cervantes, de Sant Leopold i de Montserrat. La seva construcció va ser polèmica, ja que dins l’antiga fàbrica Tintoreria Lanera hi havia dues xemeneies que estaven catalogades d’interès artistico-històric. Amb l’enderroc de la fàbrica i la construcció dels habitatges es va enderrocar sense la corresponent autorització, una de les xemeneies, la qual cosa portà a un conflicte urbanístic. Conjunt de dues xemeneies, una d’elles enderrocada.
Aquesta, construïda el 1920, era troncocònica, de totxo vist aplantillat, tenia una alçada total de 20 m. La segona xemeneia que actualment segueix en peu, és singular per les seves característiques d’un fust octogonal de totxo vist, única a Terrassa, amb una alçada de 45 metres. La van projectar i construir, el 1946,  els enginyers Francesc i Arnau Izard. Es va aixecar en 45 dies. Es va restaurar el juny  del 2003.
Soler / JVC

Hilados y Tintes Soler Empresa situada al carrer de Topete, va ser fundada l’any 1888 dedicada a filats i tints. Va tancar les seves portes el 1977. El seu espai va ser ocupat per dues escoles: la Tecnos i la Nova Petit Estel. La xemeneia, construïda el 1920, està catalogada com edifici d’interès històric – artístic. Actualment integrada dins les instal·lacions del Petit Estel.
Xemeneia troncocònica, de totxo vist aplantillats. Emergeix des de terra amb forma circular. El diàmetre a la base del fust és de 2’5 m. i la seva alçària total de 13 m. Va ser retallada i reconstruïda l’any 1973


Tints Vallès era una empresa fundada l’any 1975 per Eduard Agut que es va establir al carrer de Lavorsier en una illa de naus industrials que encerclaven la xemeneia. Aquesta es va construir l’any 1955. Tints Vallès va tancar les portes el 2007.
Xemeneia troncocònica, de totxo vist aplantillat. Té una alçada total de 25 metres.
Tints del Vallès /JVC
Vapor Amat / JVC

Vapor Amat. Situada a la plaça Didó. Empresa coneguda, també, com “Ca l’Izard”, Manufactura Tèxtil i Catex, dedicada a tints i acabats. L’enderroc de la part del Vapor va deixar pas a una plaça inaugurada l’any 1982 semienvoltada d’edificis culturals i públics. Part de l’empresa es va transformar en les instal·lacions del Institut del Teatre i la nau dels tints, obra de l’arquitecte Lluís Muncunill, va ser transformada en espai d’exposicions com a Sala Muncunill. Tanca part de la plaça l’edifici de Serveis de l’Ajuntament. Al bell mig de la plaça es va conservar escapçada la xemeneia del Vapor. És una xemeneia escapçada l’any 1987 té una alçada de 10 m. amb una base quadrada d’aspecte monumental amb cantonades motllurades i rematada amb motllures tant a la part superior com a la inferior. Es va construir cap l’any 1900 aproximadament.

Vapor Busquets. Plaça de Salvador Espriu. La nissaga dels Busquets tenia la casa pairal al carrer Cremat i la seva finca arribava fins a la riera del Palau. A la segona meitat del segle XIX van muntar una màquina de vapor, que manllevava energia a les altres indústries. 
Vapor Busquets / JVC
El Vapor Busquets va tancar les seves portes a principi del segle XX l’any 1907, on hi havia la màquina de Vapor, es va construir la Societat General de l’Electricitat (Restaurant Viena). A l’altra banda del carrer de la Unió on hi havia algunes naus i els jardins dels Busquets s’instal·là la indústria Santmartí, Matalonga i companyia, edificant noves naus ocupant la major part de l’espai. Després de la Guerra Civil, en aquest espai hi trobem instal·lada la fàbrica Industria del Peinaje SA – IPSA. El dia 18 de març de 1989 s’inaugurava la plaça de Salvador Espriu amb la presència de l’alcalde Manuel Royes i de Josep Espriu, germà del poeta. Al bell mig de la plaça es va deixar l’antiga xemeneia escapçada com a record de l’antiga zona industrial com a element singular.
Xemeneia retallada l’any 1984  amb una alçada total de 12 metres i un diàmetre a la base del fust de 2’8 metres. Construida el 1899 és de forma troncocònica, de totxo vist aplantillat, amb coronament totalment llis escapçat a l’acabament. La base és quadrada.



Vapor Galí / JVC

Vapor Galí. Els Galí va ser una de les famílies industrials terrassenques més importants del segles XIX i XX. En principi estaven instal·lats al Vapor de la Companyia, on ara hi ha l’Escola Lanaspa a la Rasa. A finals del segle XIX van construir el Vapor Galí, entre els carrers de Sant Llorenç, Sant Leopold i Cervantes amb una llarga façana de finestres al passeig Vint-i-dos de Juliol. Allà va ser on Francesc Giralt va muntar la primera instal·lació elèctrica de Terrassa. Al vapor hi havia vàries indústries rellogades; una d’elles era la Tintoreria Doré que disposava d’una xemeneia. El vapor es va enderrocar l’any 1997, salvant la xemeneia que forma part d’una plaça interior voltada d’habitatges.
La xemeneia construïda l’any  1930 descansa sobre una quàdruple base quadrada reconstruïda. Té una alçada total de 25 m. El fust quasi cilíndric és de totxo vist. L’any 1970 es va fer una reconstrucció de la part superior de la xemeneia.

Vapor Montset / JVC
Vapor Montset. A iniciativa de l’industrial Lluís Monset es va construir, el 1892, l’edifici conegut pel Vapor Monset a la part alta de la dreta de la Rambla d’Egara. L’any 1918, l’empresa Emili Badiella Ribas s’instal·lava de llogater en una de les naus del Vapor Monset. Era una empresa dedicada a la filatura. L’any 1957, la raó social passava a dir-se SA Hilatures Badiella (SAHILBA), absorbint altres empreses instal·lades al vapor: Pentinatges Badiella, SA i Oliu SA. L’empresa va patir els estralls de la rierada del 1962. L’any 1983 va comprar tot el Vapor Monset on estaven ubicats. Finalment l’any 1993, la Caixa de Terrassa,  va comprar l’espai. De l’enderroc de les industriés i la nova urbanització sorgí el nou edifici de la seu de la Caixa de Terrassa, la construcció d’edificis d’habitatges i la remodelació de l’espai amb les places de Ricard Camí, del Vapor Monset i el carrer del Notari Badia. A redós de la xemeneia del  Vapor Monset es va conservar  l’espai urbanitzat com a Plaça del Vapor Monset.
Construïda cap a l’any 1900 té un fust quasi cilíndric de totxo vist aplantillat. La seva base és quadrada i el diàmetre a la base és de 3 m. amb una alçària total de 25 m.
Vapor Niquet / JVC

Vapor Niquet. El francès Ernest Niquet fundà el Vapor Niquet. El dia 16 d’octubre de 1892 es va inaugurar el complex industrial amb una gran i sonada festa. L’any 1914 el Vapor passà a mans de l’industrial  Francesc Masana. L’any 1919, arran la constitució de la Societad Anònima de Peinado e Hilados i essent Francesc Masana un dels socis fundadors, el vapor passà a ser una segona factoria de la Saphil. Una part del Vapor situada al l’altra banda del carrer del Concili Egarenc, l’ocupà la indústria metal·lúrgica Abad Ribera.
El Vapor tenia dues xemeneies, la central que va desaparèixer a l’enderroc del Vapor, els anys setanta del segle XX, per edificar un grup de habitatges socials. L’altra xemeneia situada a les naus d’Abat Ribera, quedà en peu.
Xemeneia construïda l’any 1895 que emergeix del sòl amb forma circular fins a una alçada total de 27’5 m. Està coronada amb un collarí i encerclada amb 8 brides de ferro colat.


1 comentari: