Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 14 de novembre de 2012

El barri de Ca n’Aurell


 
 
 
Amb l’annexió del poble de Sant Pere a Terrassa l’any 1904, les terres de ca n’Aurell a ponent del terme de l’exmunicipi, junt amb els barris de la Riera i de l’Ombra Bona, van passar a ser conegut com el barri de ca n’Aurell.
Amb una superfície de 0'94 km2 el barri, el més gran de Terrassa, ocupa l’espai entre el passeig Vint-i-dos de Juliol, la rambla d'Ègara, la carretera de Martorell i l'avinguda d'Àngel Sallent.
El nom de Ca n'Aurell prové de la casa de pagès que hi havia arran la carretera de Martorell i que era propietària d'una bona extensió de terres del sud del barri
Els nuclis vertebradors dels espaiós barri són la plaça del Progrés, l'església de la Sagrada Família i el parc de Sant Jordi.

Vista aèria del barri de Ca n'Aurell 1925 / Compañi de Aviación-AMAT
El primer poblament del barri va ser durant el segle XIX quan la vila de Terrassa va fer el salt a l’altre banda de la riera del Palau.
Els antecedents urbanístics els hem de cercar a mitjan segle XIX, quan Jaume Torrella, propietari de terres de conreu a l’altra banda de la riera del Palau, construí la primera casa prop del camí de Terrassa a Olesa i, que més tard esdevingué el carrer d’en Torrella. En el padró de l’any 1860, en la relació de carrers, ja fa menció de “les cases d’en Torrella”.
Miquel Curet en el seu Pla d’Ordenació Urbanística de l’any 1878 projectava el cobriment de la riera del Palau i  conseqüentment el salt urbanístic definitiu cap a l’oest, traçant una hipotètica ampliació de carrers quadriculats al que va anomenar “l’eixample de Terrassa". El seu pla quedà en l’oblit, però la seva iniciativa va ser absorbida i encara que els carrers no seguiren l’alienació prevista es respectà el traçat de quadrícula que s’implantà en el que, en  aquells temps, s’anomenava barri de la riera.
En el padró de l’any 1880 ja apareixen els noms dels carrers d’Arquímedes, Grànius, Jodis (Dr. Ullés), Martín Diez i Pare Llaurador i, l’any 1885 la resta.
El fet de que la majoria de carrers d’aquesta primera fase urbanística portin noms de científics i inventors, és perquè en aquell temps es va voler homenatjar a aquells homes que havien contribuït al progrés modern. El recull de l’esperit del conjunt de noms es va fer patent al posar-li el nom de Progrés a la plaça central.

Carrer de Marconi 1940 / Fons Ragon-AMAT
L’any 1881 es construí la primera casa al carrer de Gutemberg i, un any després, una altra casa a la plaça del Progrés. A l’any 1883 l’Ajuntament procedí a marcar en fites d’obra i morter el traçat de diferents carrers per tal que aquests seguissin l’alineació segons les previsions urbanístiques.
Continuant amb la progressió urbanística del segle XIX, el dia 30 d’abril de 1899 s’aprovava la urbanització dels carrers de Infant Martí, de Galileu, de Watt i de Newton (l’actual carrer de Nicolau Talló).

La part nord de l’actual barri de Ca n’Aurell era conegut com el barri de l’Ombra Bona. En aquesta zona el procés urbanístic s’inicià prop del camí de Montserrat (carrer del Pare Llaurador) on, a finals de segle XIX, prop l’era dels Plans d’en Vieta, hi havia una casa a la dreta i set a l’esquerra. Al mateix carrer Pare Llaurador, cantonada amb el carrer de Galileu, s’instal·là, a mitjans del segle XIX, l’antic escorxador municipal, que quedà inutilitzat l’any 1877 en inaugurar-ne el nou escorxador de la carretera de Montcada. La construcció de la Masia Freixa, l’any 1899, obrí pas a l’obertura del carrer del  Volta pel bell mig de

Sínia. Cap al nord, la ubicació del camp del Terrassa FC i la construcció de la fàbrica de l’“Anònima” i del Vapor Matarí, va propiciar l’eixample fins a la línia del tren.

Més enllà del torrent del Batlle (carrer de Faraday) eren terres del mas de ca n’Aurell, què pertanyien al terme municipal de Sant Pere de Terrassa. A finals del segle XIX es va formà un petit nucli urbà en construir-se les primeres cases arran la carretera, en el que es coneixia com a «carrer de Can n’Aurell», l’actual carrer Ramón Llull.
Vista del barri de Ca n'Aurell 1950 / Fons Ragon-AMAT

Durant la primera meitat del segle XX cal afegir al barriada l’anomena’t «barri de la piscina». Al sud del barri de Ca n’Aurell, l’any 1883, s’iniciaren els treballs de moviment de terres i d’explanació per a construir-hi la carretera de Martorell, que es va inaugurar el 7 d’abril de 1885 quan ja hi havia d’algunes cases al seu redós. L’any 1900 s’edificava el Convent de les Germanes Josefines al carrer Concili Egarenc i arran de la carretera de Martorell, la fàbrica de Can Niquet. L’any 1932 s’inaugurava la piscina del carrer d’Èdison. El triangle format per la carretera de Martorell, rambleta del Pare Alegre i l’avinguda de Joaquim de Sagrera formà part del barri de Ca n’Aurell i era conegut com el « barri de la piscina» Cap als anys setanta del segle XX aquest zona passà a formar part del barri de la Cogullada.

Un altre petit nucli era el «barri de la bòbila». L’any 1910, en una zona sense urbanitzà, Francesc Almirall fundava la bòbila Almirall, que culminaria amb la construcció, l’any 1956, de la seva xemeneia, la segona més alta del món i la primera amb l’escala helicoïdal. La bòbila estava situada a l’altre banda del torrent de les Aymerigues (avinguda d’Àngel Sallent). Passada la Guerra Civil, al seu voltant es va anà  poblant de les primeres cases del que serà barri de la Maurina. Però en aquell moment era coneguda com la “zona o barri de la bòbila” dins el barri de Ca n’Aurell.
Av. d'Àngel Sallent 1958 / Fons Ragon-AMAT

Els primers habitants del barri eren obrers, principalment immigrats de la Catalunya interior, de l'Aragó i del nord de València. La implantació de noves indústries en aquest sector com l'”Anònima”, cal Niquet i més tard el Vapor Cortés, va fer possible el creixement urbanístic amb cases d’autoconstrucció de planta baixa i pis, la majoria de les quals amb pati i hort al darrere. No serà fins els anys seixanta del segle XX que començarà la construcció de blocs de pisos, i durant la dècada del noranta es viurà la febre de la construcció amb la compra de cases velles transformades en habitatge de qualitat que provoquen un canvi d'imatge urbanístic i social. Al transformar-se en un barri de classe mitjana o de professionals liberals amb sortida fàcil a l'autopista, prop del centre urbà, fa que la demanda d'habitatges sigui constant per part de ciutadans d'altres poblacions, principalment de Barcelona

Fonts consultades
RAGÓN, Baltasar. Els carrers de Terrassa l’any 1900. Imp. Joan Morral. Terrassa .(any?)
RAGON, Baltasar. L’eixampla de la dreta de la riera del Palau. El Dia, 6 des. 1929, p. 1
PUIG, Marcelo. La Cogullada-Can Aurell.  Tarrasa Información, 24 març 1973, p. 7 i 8
BATALLA, Vicenç. Ca n’Aurell, entre l’antiguitat i la modernitat. Al Vent, núm. 76, gen. 1985, p. 21-24
MIRÖ, M.; Andrés LM. Ca n’Aurell, navengando entres dos aguas. Diari de Terrassa, 29 maig 2004. pp. 16-17
RIUS, Ramon. Parròquia de la Sagrada Família. Fundació Torre del Palau. Terrassa 2008

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada