Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís." Terrassenc de l'Any 2015.
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dissabte, 16 de desembre del 2017

Inventari de campanes terrassenques (i, 3)

Santa Magdalena del Puigbarral
Monestir de Sant Magdalena del Puigbarral és una  ermita romànica dels segles X i XII, d’una sola nau amb absis semi-circular. Va ser convent de monges de dones penedides. L’any 1303 el bisbe Ponç de Gualda va fer tancar el monestir de Santa Margarida del Mujal i mana traslladà totes les dones al de Santa Magdalena. El motiu foren les greus queixes de la vida gens pietosa que allí s’hi feia. L’any 1666 la capella  i totes les seves terres van passar a formar part del mas de Can Petit. L’ermita abandonada va ser maltractada per la gent fins el punt de deixar-la quasi en ruïnes.
L’ermita va ésser restaurada l’any a1956 per l’arquitecte Josep M. Pratmarsó. Al campanar del tipus de cadireta situat a la part del darrera sobre l’arc triunfal se’l proveir d’una nova petita

  
Santa Margarida
Monestir de Santa Margarida del
Mujal, ermita romànica probablement del segle XII. La primera notícia documentada és de l’any 1249. Va ser un monestir de monges .
L’edificació adossada a l’ermita sembla correspondre a la casa rectoral amb restes de l’antic convent. Al segle XIX es convertí en masia i, a finals del segle XX, en restaurant
És tradicional, al recinte de l’ermita,la celebració d’un aplec per la segona Pasqua. Des de l’any 1996 ho organitzen l’Associació de Veïns i propietaris de les Fonts.
Campanar de cadireta amb una petita campana a la façana davantera de l’ermita de Santa Margarita del Mujal.

  
Campanar de l'Alberg
Capella de l’Alberg (Escola Universitària de Negocis
): Al Km. 3’8 de la ctra.de Matadepera s’inaugurava el 24 d’abril 1960, l’Alberg Infantil amb un edifici destinat a capella amb el seu campanar d’espadanya. En varen ser padrins de la nova campana en Josep Salvans i Anna Palet.

   Can Guitard de la Riera. Campanar de ferro forjat coronat amb un penell dels vents, situat a la façana del mas de Can Guitard de la Riera al costat de la riera del Palau. Manca la campana.
 
Can Guitard de la Riera
 
   Mare de Déu del Roser de Ca n’Arnella. La primera documentació del mas de Ca n’Arnella la trobem el segle XIII quan les famílies residents prengueren el nom del lloc. Actualment la seva utilització és residencial.Té una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, construïda l’any 1957. És de planta rectangular rematada per l’absis decorat amb pintures al frec de Ricard Marlet. El campanar, de cadireta, té una campana amb l’inscripció “1957”
M.D. Roser de Ca n'Arnella

   El Sagrat Cor o Sant Josep de la Torre de Mossèn Homs. Ermita dedicada a la devoció del Sagrat Cor i, a Sant Josep, al servei de la masia de la Torre de mossèn Homs. La primera missa es va celebrar el 6 de febrer de 1537
Als anys 40 del segle XX va ser reconstruïda i utilitzada per una comunitat de monges instal·lades a la Masia. La marxa d’aquestes va fer que la casa i la capella quedessin deshabitades. L’ermita es va deteriorar i  no va ser fins l’any 1957 que es va rehabilitar. El dia 16 de juny es va celebrar la “Festa de la Reconciliació de l’Ermita de Sant Josep”. El rector de sant Fèlix de Sabadell va beneir la reconstrucció de l’ermita i la de la nova campana, amb presència de les autoritats encapçalades per Josep Badrinas Sala en representació de l’alcalde. Només s’obria al culte en dies assenyalats, principalment quan es celebrava l’aplec tradicional de la Pasqua Granada als voltants 
Mossén Homs
de la masia. En caure en desús aquesta tradició cap els anys setanta, l’ermita va ser fruït d’actes vandàlics fins a deixar-la molt malmesa i sense campana. L’any 1987 amb la creació de l’Escola-Taller Torre Mossèn Homs, la seva participació va fer possible la restauració de la masia i de l’ermita. Actualment l’ermita s’obre al culte durant les romeries que organitzen la Hermandad Divina Pastora i, principalment, cada any per Sant Josep, la Hermandad de Abrucena de Terrassa.
Campanar de cadireta sobre la façana, reconstruït els anys 40 juny amb la totalitat de l’ermita. La campana va ser col·locada el dia 16 de juny de 1957, actuant de padrins; Francisca Artigues, Josep M. Artigues i Mercè Pujol. És per això que la campana porta la inscripció «Francisca, José i Mercedes. Junio 1957». L’abandonament de l’ermita durant els anys setanta va fer que desaparegués la campana. Amb la reconstrucció de la capella a càrrec de l’Escola-Taller Torre Mossèn Homs i la seva utilització per les romeries va fer possible la col·locació d’una nova campana.

  
La Mare de Déu del Roser de Can Falguera. A la plaça Gran de les Fonts de Terrassa, adossada al mas de Can Falguera hi ha aquesta capella. Campanar de cadireta de dos ulls, amb dues campanes, una més gran que l’altra. Quan es va construir la capella no es va bastir amb un campanar. Va ser l’any 1941 que a l’ostentà la capella el rang d’església parroquial, se li va afegir el campanar. La campana gran porta el nom d”’Antònia” en memòria d’Antoni Carné mort assassinat al començament de la Guerra Civil. Foren els seus padrins, els seus pares. Van ser beneïdes pel mossèn Francesc Pons i Gener, rector de la parròquia

   Ermita de Can Fonollet. La capella es va edificar l’any 1942 pel propietari de la pagesia, Joan Cuyàs. Estava dedicada a la Mare de Déu del Roser com la de Can Falguera i la Parroquial. La nau estava pintada de blanc i enrajolada amb cairons quadrats de 40 cm.
Can Fonollet
Actualment la capella està molt malmesa i maltractada amb pintades i fumejada. Campanar és cadireta situat sobre la façana de la capella. Actualment sense campana

   Can Bonvilar. El mas disposa d’un petit campanar de cadireta, sense campana, situat sobre la torre llanterna. L’any 1997 encara conservava la petita campana. Aquesta va davallar per ser col·locada en una petita capella construïda prop del mas per donar cobertura als casaments que es celebraven a la masia convertida en restaurant. El campanar d’aquesta capella és una copia del que es conserva a la masia.
Can Bonvilar
  
   Sant Antoni de l’Obac. El mas de l’Obac (vell) situat en el terme de Vacarisses està documentat des del segle XIII. No així la Casa Nova de l’Obac que es troba en el terme de Terrassa. Aquest últim mas o casa senyorial, es va construir a finals del segle XVIII a càrrec de l’arquitecte Domenico Bugatti. Les obres finalitzaren el 1811 just quan els francesos de Napoleó cremaren l’Obac Vell i l’ermita. Des de aleshores la Casa Nova ha patit malvestats i fins i tot un període d’abandó. Durant les tres guerres carlines, la Casa nova fou incendiada i, a l’esclat de la Guerra Civil l’any 1936, la casa
Sant Antoni de l'Obac
fou maltractada, va patir diversos robatoris i el retaule italià de Sant Antoni de la capella, incendiat. A tot això, cal afegir la destrucció de les vinyes degut a la fil·loxera. A principis dels anys 90 del segle XX, la Diputació de Barcelona va adquirir la finca i procedir a la seva restauració, instal·lant a  la Casa Nova  Centre d’interpretació i Centre Cultural del Parc Natural de Sant Llorenç i l’Obac. En una fotografia de finals dels segle XIX es pot observar, sobre la capella, un campanar metàl·lic amb la seva campana. Aquesta va desaparèixer el 1936, durant la Guerra Civil. Durant la postguerra es va restaurar la capella i es va retornar la campana amb el bastiment d’un campanar metàl·lic amb una teuladeta de planxa. Actualment hi ha el campanar sense campana.

   Mercat de Sant Pere. L’any 1928 es va inaugurar el Mercat de Sant Pere al bell mig de la plaça del Triomf, quan es va intensificar la urbanització i edificació de la zona.
Mercat de Sant Pere
Sobre la façana es va col·locar un campanar de ferro colat coronat amb una campana situada a la façana principal que marca les faccions de l’hora del rellotge mecànic situat a la mateixa façana.

   Indústries. Moltes indústries terrassenques del segle XIX i XX tenien un campanar que a toc de campana marcava l’entrada i la sortida del treball o el canvi de torn. Amb l’arribada de l’electricitat, la sirena o pito van substituir la campana, fins el punt que els ciutadans regien el temps pels toc de sirena de les fàbriques. A Terrassa només queden dues campanes com a testimoni del l’ús industrial: El Vapor Gran i la fàbrica Aymerich, Amat i Jover.

  
 
Vapor Gran
Escola Industrial.
Campana situada a la part més alta de la façana i que marca les faccions de l’hora del rellotge mecànic situat a la mateixa façana.


  
Escola Industrial








El Carriló del mNACTEC. Aquest carilló fou construït a Alemanya el 1927 per B. Vortmann Turmhren Fabrik Recklinghausen I.W. i Mabilon & CO, Trier-Saarburg, va ser instal·lat el mateix any i va estar en funcionament fins el 1976 a la Torre del Rellotge del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat. Consta de 13 campanes de bronze afinades en escala cromàtica i amb un pes total de 1.367 kg. Aquest carilló es desmuntà i més tard, l'any 1993, fou traslladat al mNACTEC, que es feu dipositari de l'objecte. Posteriorment es va valorar la possibilitat de restaurar-lo i incorporar-lo a la nova entrada del Museu, amb la intenció que el carilló es convertís en un element emblemàtic de 
El carrilló
la ciutat de Terrassa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada