Joaquim Verdaguer

"Joaquim Verdaguer (Terrassa, 1945) és un santperenc de soca-rel. Sempre ha estat interessat en temes d'àmbit terrassenc i en la història de la ciutat. És autor de diverses publicacions: "El bàsquet a Terrassa";"Blanca de Centelles"; "Rieres i Torrents", entre altres. Ha estat 2n premi de narració curta dels Premis Calasanç Ciutat de Terrassa 2006 amb "Via Fora".També és autor de diverses maquetes històriques de Terrassa, algunes d'elles exposades al Museu de Terrassa, al Castell de Vallparadís."
Extret del llibre "50 anys en dansa. Esbart Egarenc"


dimecres, 12 de març de 2014

La Inquisició del Sant Ofici a Terrassa



A l’època medieval, a la Corona d’Aragó, ja existia la Inquisició per tal de preservar la Fe. Però a començament del segle XV la Inquisició caigué en un període d’inacció. Els Reis Catòlics, Ferran i Isabel, amb la finalitat de combatre el jueus crearen la Santa Inquisició al Regne de Castella. Finalment l’any 1478 el rei Ferran instaurà el model castellà al Regne d’Aragó, nombrant, l’any 1483, a Torquemada inquisidor general de Catalunya. Durant el segles XVI i XVII cal destacar-los pel seu vigor i virulència, coincidint amb el regnat de la dinastia de la Casa d’Àustria.

La jurisdicció del Sant Ofici de la Inquisició topà en moltes ocasions amb l’autoritat de la Diputació del General, fins el punt d’excomunicar i empresonar alguns diputats, fet solucionat per la intervenció reial. En aquestes accions les

institucions catalanes veien amenaçades jurisdiccions, immunitats i privilegis.

No va ser fins el segle XVIII que es  va resoldre aquest conflicte, amb la pujada al tron d’Espanya de la dinastia del Borbons.

El tribunal del Sant Ofici de la Inquisició estava assentat a Barcelona. Per arreu del territori català tenien establerts uns comissaris que eren coneixedors del tarannà dels seu conciutadans. Tot i que a Catalunya el seu nombre fou bastant reduït; 14 comissaris el segle XVI. Ja en el segle XVII eren 46. En general eren del clero.  

A Terrassa no sempre hi hagué comissaris inquisitorials. Se sap que en el segle XVII ho foren Pau Jeroni Castellet, prevere i canonge  de l’església parroquial, i Pau Buguyà, prevere i encarregat de la cura d’ànimes a l’església de Sant Pere



Per ajudar als comissaris hi havia establerta la funció dels anomenats «familiars del Sant Ofici». Aquest cos estava format per laics i les seves funcions eren d’informar tot el que podia ser d’interès a la institució del Sant Ofici. Ser un «familiar» era un honor i gaudien de certs privilegis.

En un principi era un cos armat, a semblança d’un sometent, al servei del Sant Ofici i de la seva protecció. En un principi els tribunals eren itinerants i, davant l’hostilitat dels vilatans requerien la protecció dels «familiars». Amb el temps es va transformar en una xarxa d’espionatge o servei d’informació.


A Terrassa s’estengueren, al llarg dels segles XV al XVII, moltes actes acusatòries. La més sonada va ser la de l’any 1611 quan a la vila esclatà una fòbia vers les dones que exercien, segons el poble, la bruixeria. El 1615 la vilatana Joana Ferrer va ser enviada a Barcelona perquè comparegués davant el Tribunals del Sant Ofici. Amb la informació obtinguda de l’acusada, s’instà  el Consell de la vila a apressar-se a detenir altres dones que havien estat imputades de bruixeria.  Tanmateix, el Sant Ofici les acabà absolent a totes d’aquestes acusació. Aquestes dones, el 1618 foren altre cop detingudes a l’espera d’un judici civil, ja que un judici per part del Tribunal de la Inquisició no es podia repetir. Després de sotmetre-les a tortura foren sentenciades a la forca


Al pas del temps, la majoria dels privilegis de que gaudien els «familiars» van anar desapareixent amb l’adveniment de la dinastia borbònica. A principis del segle XVIII el nombre de comissaris a Catalunya no passaven de la mitja dotzena.



A fi de què la Inquisició pogués continuar tenint representació a Terrassa, el 22 d’abril de 1781, el Sant Ofici envià un comunicat al fabricant Pau Busquets, al seu fill, Francesc Busquets i a la dona d’aquest, Eulàlia Barata, en els quals els conferia la representació de «familiar», en aquesta vila. Els nomenats comunicaren dites ordres a l’Ajuntament, el qual estengué l’acta següent: «Dia 22 d’abril de l’any del Senyor 1781, en la vila de Terrassa, del Corregiment de Mataró; convocats  i congregats a la Sala Capitular i l’Ajuntament de dita vila representant, en quina convocatòria  i s’hi troben presents els senyor regidors  i síndic de la vila, els quals prengueren el següent acord. Havent-se presentat en dita convocatòria  Pau Busquets, fabricant de panyos de la vila en son nom i el de Francesc Busquets i Arch, son fill, també fabricant, els quals ostentaren i presentaren a la Corporació Municipal dosa títols  de Familiar del Sant Ofici de la Inquisició d’aquest Principat de Catalunya, demanant a la vegada llur observança i compliment, per a què fossin registrats en son lloc corresponent i a fi que en tot temps consti, la Corporació acordà unànimement que s’observin, guardin i compleixin cada un dels dits títols, en tot  i per tot, a la vegada que el mateix escrivà que registre l’acta, que registre també els títols a continuació. Dóna fe d’aquesta acta en Josep Torrella. Notari públic de la vila»

En definitiva, el conflicte institucional mai va ser totalment resolt fins a finals del segle XVIII, rebent l’estocada final amb l’aprovació de la Constitució de Cadis el 1812, quan es va traslladar tot el Poder judicial als tribunals.

Quant es va produir la Revolució de 1820, que va restaurar la Constitució de 1812 que havia estat derogada per el rei Ferran VII, el 10 de març a Barcelona fou assaltat el Tribunal de la Inquisició i es perdé  gran part de la documentació del Sant Ofici.


Fonts consultades:

MORENO, Doris; ALMAZAN, Ismael. Un delicte i dos martells. Actituts populars a Terrassa durant la cacera de bruixes de 1619. Terme núm. 15  1997. CEHT-AHCT.

MORENO, Doris. Inquisició i poder local. El Sant Ofici a Terrassa. TERME núm. 13 novembre 1998. CEHT-AHCT.

RAGON, Baltasar. Els familiars de la inquisició. El Dia, 22 abril 1930, p. 1

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada